Publicitat
Publicitat

FUTUR INCERT

Empresa i sindicats negocien un nou ERO temporal de tres mesos a la Zona Franca

Iveco posposa el pla industrial per a Barcelona

Les carrosseries d'autobusos urbans no donen prou feina als 160 treballadors de Barcelona, a qui Iveco planteja tres mesos més de suspensió temporal de feina. La plantilla vol un pla industrial aviat.

El neguit dels treballadors d'Iveco a la Zona Franca sobre el seu futur s'allargarà encara més. L'empresa ha plantejat a la plantilla de Barcelona un nou expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal, i es guarda, de moment, els detalls sobre quin és el pla industrial per garantir el futur de les instal·lacions, que ara funcionen a nivells mínims.

El nou ERO de tres mesos durarà fins al juny i enllaçarà amb l'expedient vigent a la fàbrica, que acaba el pròxim 31 de març. Els 160 treballadors confiaven que abans que cabés aquest mes tindrien notícies sobre l'estratègia industrial que el grup Fiat té pensada per a la planta de Barcelona, però les notícies encara no arriben, segons van explicar a l'ARA fonts del comitè d'empresa.

Més enllà de plantejar un nou expedient temporal, que també afectarà els treballadors de la fàbrica que el grup té a Madrid i potser també als de Valladolid, la direcció està pendent d'una reunió amb els responsables d'Indústria de la Generalitat.

Segons les mateixes fonts sindicals, els directius d'Iveco a Barcelona es trobaran properament amb l'equip de la conselleria d'Empresa i Ocupació per mirar de trobar plegats una alternativa que garanteixi la continuïtat de l'activitat i els llocs de treball.

La planta, dedicada a la fabricació de carrosseries per a autobusos interurbans, ja fa molts mesos que arrossega una situació industrial que es fa insostenible. La càrrega de treball no va més enllà dels sis o vuit dies al mes. La resta del temps, van explicar des del comitè, els treballadors estan afectats per l'ERO temporal que ara es perllongarà tres mesos més. La situació, en el cas de Barcelona, va més enllà de la conjuntura, ja que el producte que es fa a la Zona Franca es troba al final de la seva vida útil i es destina sobretot a mercats estrangers de països com ara Egipte.

Aquesta situació de suspensió temporal es repeteix en el cas de les altres plantes que Iveco té a l'estat espanyol (Madrid i Valladolid), que malgrat tot no tenen els mateixos problemes de falta de productes tot i estar patint encara la feblesa en la demanda derivada de la crisi.

Dos anys d'agonia

Els problemes d'Iveco a Barcelona van començar, segons la plantilla, quan la fàbrica va perdre la producció de l'autobús urbà, que el grup Fiat va traslladar a una altra planta de França. Les instal·lacions de la Zona Franca van quedar-se només amb el vehicle interurbà.

Amb l'esclat de la crisi, la demanda va caure més de la meitat i va desencadenar una seguit d'EROs temporals i fins i tot un pla de baixes incentivades amb el qual van marxar de l'empresa unes 60 persones. Fa només uns mesos, la crisi va arrossegar al tancament el fabricant de peces per a vehicles pesats Comesa, planta germana fruit d'una joint venture entre el grup Iveco-Pegaso i la multinacional alemanya ZF, i que tenia 277 treballadors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT