Joan Gaspart: "Espanya està massa grassa i està malalta"

De debò els seus pares es van conèixer en un hotel o és màrqueting?

El meu pare feia una substitució com a director d'un hotel a València. Estava esmorzant en una taula i, al davant, van seure la meva àvia i les seves tres filles. Se'n va quedar encantada, una. Va fer el que un director d'hotel no ha de fer: lligar amb una clienta. Les coses són veritat quasi sempre, però hi poso tanta passió que poden semblar exagerades. La família és la meva gran passió. Les altres són el turisme i el Barça.

És més difícil gestionar una empresa hotelera o un club de futbol?

És més difícil gestionar una empresa que un club de futbol. Però si hi afegeixes la part emocional, el més difícil és gestionar el Barça.

Va viure un calvari sent president?

Si només hagués viscut en el Barça aquells tres anys en tindria un record terrorífic, però jo vaig ser directiu 25 anys i vaig gaudir com dubto que ho hagi fet cap altre directiu en la història del Barça. Recordo la part bona i la dolenta. Al despatx tinc una foto del Zubizarreta en què els jugadors del Reial Madrid li fan el passadís, una altra de quan em vaig banyar al Tàmesi en guanyar la Copa d'Europa. I una tercera on surto jo sol a la llotja del Barça amb milers de mocadors blancs i gent cridant "fora".

Té aquesta foto per masoquisme?

Si només recordes els bons moments és difícil que rectifiquis el que fas malament.

Quin va ser el seu pitjor error?

Ser president. Vaig ser un bon vicepresident i un mal president. Si em presentés ara no em votaria! Sóc massa apassionat, tenia massa ganes de guanyar. I també vaig tenir mala sort. Ser nomenat president l'1 d'agost, quan tot està fet... I Florentino Pérez es va endur Figo amb joc brut. Tampoc no hauria hagut de sortir a fitxar jugadors a corre-cuita.

Se sent més còmode amb Joan Laporta o amb Sandro Rosell?

Jo venero tots els presidents del Barça. He ocupat aquest lloc, sé com es pateix. Estic còmode amb tots dos. Per a mi el millor president de la història del Barça va ser Josep Lluís Núñez, però tots són bons. I jo vaig ser un mal president. Però vaig escoltar Carles Reixach i vaig portar Messi! Qui és més intel·ligent? ¿El que troba petroli o el que l'explota?

Que diplomàtic...

Sí. És que sóc hoteler i això et condiciona el caràcter. Si un client em diu que una aigua està calenta, encara que estigui freda dic que l'aigua està calenta. I l'hi canvio. Quan el client et demana quina hora és li has de dir: "La que vostè vulgui".

I com se sap quan diu la veritat?

Miri, la diplomàcia té els seus límits. Recordi que sóc l'únic soci històric del Barça declarat persona non grata pel Madrid i l'Espanyol. El que passa és que defujo el conflicte. Primer m'informo i busco sempre la negociació. Quan vols la solució, la trobes.

De fet, a Foment i a la CEOE se'l té per un negociador entre bastidors.

No ho nego. Hi ha gent que ho fa i no se n'assabenta ningú. Jo li poso tanta passió que molta gent se n'adona.

Joan Rosell li deu a vostè ser avui president de la CEOE?

No, no. Però vaig fer l'impossible per aconseguir-ho. Quan veig clara una cosa m'hi tiro de cap. Quan vaig estar convençut que Rosell seria el millor president que calia a la CEOE, no em vaig limitar a ajudar-lo. Em vaig jugar la vida perquè fos president, convèncer tothom. Però després són els 1.800 assembleistes els que el voten. I amb Joaquim Gay de Montellà, igual a Foment de Treball. I amb Ángel María Villar a la Federació Espanyola de Futbol, igual.

Ser català va ser un factor en l'elecció de Joan Rosell a la CEOE?

Sí, ha estat un factor. Que fos català jugava en contra seu. Però a mi no em va desmotivar. Sentia membres de la CEOE que deien que era un gran candidat però que era català, i m'irritava. Si era bo, què importava el seu DNI? Isidre Fainé va ser també elegit president de la patronal de les caixes, la CECA, perquè era millor, què importava si era català?

Pot passar, potser, si no es fa bandera de ser català.

Miri, jo aquí exerceixo com a català. Però quan agafo el pont aeri, a Madrid, encara faig més de català. La meva cara paga. A mi un taxista m'ha fet baixar d'un taxi. I pel carrer com a expresident del Barça m'han cridat " perro catalán ", i ho vaig ser perquè era català. Els catalans no convencem Espanya per ser-ho, sinó perquè on som ho fem bé.

Estem en un moment complicat.

Sí, és un moment complicat en la relació entre l'Estat i Catalunya. Arribarà un moment en què els espanyols s'adonaran que ens han de deixar viure. Deixi'm que jo a casa meva faci el que crec que he de fer i jo no em ficaré en el que vostè fa a casa seva. És més: a casa seva, l'ajudaré a estar bé. Algun dia Espanya entendrà que no totes les autonomies són iguals, que el País Basc i Catalunya s'han de poder organitzar.

Creu que el fet que Mariano Rajoy guanyi el 20-N facilita l'entesa?

Que guanyi Rajoy em pot semblar correcte, però preferiria que no fos per majoria absoluta. Com a català m'agradaria que poguéssim influir, en coalició o participant en les decisions, però no només per aconseguir coses, sinó també per ajudar. Rosell a Madrid defensa tots els empresaris, no només els catalans.

Què opina de la gestió de la crisi?

Fins que uns pocs no baixin perquè molts pugin... La nostra força era la classe mitjana, i si perilla...

La classe mitjana perilla?

Si no lluitem perquè uns baixin i d'altres pugin... Hi ha massa diferències.

Les rendes baixes no han patit més la crisi que les altes?

La classe alta en guanyava deu i ara en guanya cinc. Però el de baix en guanyava un i ara en perd dos. El primer té un problema relatiu. El segon viu una tragèdia.

Aleshores està a favor de més pressió fiscal per a les rendes elevades?

Forma part de la negociació. Jo no estic en contra que qui més en té es plantegi com col·laborar. Però no confonguem. El que més fa no és el que més en té. Puc tenir menys que vostè perquè dec molt més. Si cal es fa. Però tindria més credibilitiat dir: ara toca un sacrifici puntual, però demà si no ho necessitem ho canviarem. L'important és què passarà el 21-N.

En quin sentit?

L'endemà de les eleccions, guanyi qui guanyi, Espanya necessitarà reformes. No més pedaços. No parlem de redreçar el rumb, és que el vaixell s'enfonsa. Cal un govern valent.

És a dir, que ve medecina amarga.

Sí. Però la medecina cura. És preferible ser prim i tenir salut que ser gros i estar malalt. I ara Espanya està massa grassa i està malalta. Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i hem d'anar enrere.

HUSA també?

També. Pensàvem que l'eufòria del 2007 duraria sempre. Però no s'ha d'amagar el cap. Miri el missatge de Pep Guardiola. Cada dia llevar-se pensant com millorar. Si tots els catalans ho féssim, milloraríem cada dia. El pessimisme no serveix per a res. Cal vendre optimisme.

I no va ser un error que Zapatero vengués optimisme en plena crisi?

Sí. Però li va faltar la segona part. Cal transmetre optimisme i després treballar perquè tingui base real.