Crònica 02/02/2012

Jordi Rios: "Fer comèdia és una cosa genètica, és el meu tarannà"

Comediant Un bon antídot contra el mal humor? Que et facin riure. D'això en sap molt en Jordi Rios (Vilanova i la Geltrú, 1970), que dóna vida a una trentena de personatges en l'obra 'Els 39 esglaons', de Hitchcock, adaptada i dirigida per Abel Folk

Elisenda Roca
4 min
Jordi Rios fa de Carles Puyol al Crackòvia i explica que té una relació molt especial amb el jugador.

L'espero a l'entrada del Club Capitol, on d'aquí dues hores començarà la funció a la Sala Pepe Rubianes, al costat d'Abel Folk, Mireia Portas i David Olivares. L'espectador el coneix caracteritzat dels personatges esportius i polítics als programes Crackòvia i Polònia de TV3. Al teatre actua a cara descoberta i sense xarxa. Enamorat de la seva nòvia, l'actriu Mònica Pérez, i del seu ofici, a l'actor de les mil cares li agradaria dirigir teatre.

La vocació et va arribar tard.

Sóc un cas molt estrany. Començo a estudiar teatre al vint-i-nou anys. El meu entorn sempre em deia que havia de fer teatre. Un dia l'hi vaig comentar al Sergi López. Jo muntava un esplai d'estiu i era monitor del seu fill Magí. El Sergi em va recomanar l'escola Estudis de Teatre a Barcelona. Un cop allà, vaig pensar: "És això! Això és el que havia de fer jo!" Fer comèdia és una cosa genètica, és el meu tarannà.

Per als comediants com tu és una llosa haver d'estar sempre amb el somriure als llavis?

En el meu cas, no. Excepte el dia reglós , que estic tonto, sempre estic de bon humor. Tinc una mitjana molt alta de bon rotllo.

No hi ha res que et posi de mal humor?

La son i la gana.

Filtres bé les males notícies?

Estic agafant un mal vici que és informar-me per les xarxes socials. No miro els T/N. De vegades poso el 3/24 per saber en quin món visc, però cada cop ho faig menys. Ja tenim prou mala vibració perquè a sobre ens recordin cada moment el que ja sabem i que és una putada: que hi ha cinc milions d'aturats, que la gent mor… Mira, com va dir Manel Lucas, el Polònia i el Crackòvia són els telenotícies de la política i dels esports. La gent espera la nostra versió de l'actualitat.

I un bon dia apareix Abel Folk…

Després de set anys de no fer teatre, l'Abel va venir amb un projecte que era la bomba i em va fer una declaració d'intencions al·lucinant. Em va dir: "Fins que no et vaig veure al Crackòvia no sabia amb qui fer Els 39 esglaons ". Era una declaració professional d'amor. Tornar a fer teatre i amb un Hitchcock em va entusiasmar.

També et va dir que havies de representar molts personatges?

La primera vegada em va dir que eren cent cinquanta! Ah, collonut!, vaig dir. [Riu.] Ara hi tenim la mà trencada, però al principi era entrar a cametes i dir: Què toca ara? On collons anem? Què hem d'agafar? Tot era ple de barrets, gavardines, cadires… No els he comptat, però deuen ser una trentena de personatges i una trentena més que fa David Olivares. Tot funciona com un engranatge perfecte.

I la bogeria de l'escena dels barrets?

Molta tècnica i assaig. M'emportava els barrets a casa i ho assajava amb la Mònica una vegada i una altra i una altra...

Avantatges de conviure amb una actriu.

És meravellós. Entenem els horaris endimoniats, els dies concentrats estudiant. La Mònica té moltíssima més experiència que jo. Ara marxa un mes i mig a Madrid. Potser una altra parella no ho entendria o no ho portaria bé.

Quan graves Crackòvia i Polònia a les 6 del matí, com t'ho fas per arribar a l'obra descansat?

Tinc un problema: mai vaig a dormir d'hora. En aquests quatre anys de Crackòvia, una nit vaig anar al llit a les 10 i a la 1 estava completament desvetllat. A més, quan surto de la funció tinc un speed , no estic gens relaxat. Llevar-se tant d'hora és una putada però tenim la sort que fem el que ens agrada i que a la gent li agrada el que fem i ens ho transmet. Però a les 5 del matí tot això no ho tens present! [Riu.]

Quan vas conèixer Carles Puyol?

Va ser al Hat trick de TV3. Li vaig preguntar: "Què et sembla la imitació?" I em va contestar: "Si no m'agradés no series aquí", amb to de broma, però ho va dir. [Riu.] El primer cop que va anar al teatre va ser a veure la Mònica, la segona també i la tercera va ser a l'estrena d' Els 39 esglaons . Va ser un orgull que em vingués a veure. El rotllo que tenim és molt especial, molt intens.

Per què?

La gent em diu: "Quin golàs vas marcar l'altre dia!", i a ell li pregunten per la Queca. [Riu.] S'ha produït una simbiosi molt curiosa. I el Carles diu que els hem humanitzat.

Guardiola és el millor entrenador que ha tingut el Barça?

Sí, perquè Cruyff al final mourinhejava una mica: ell era l'estrella. Amb el Pep hem tingut la sort de dinar i xerrar amb ell, i és tan bon tio com sembla. És al·lucinant el que transmet aquest home! És impecable. Cruyff ens va donar molt després d'una sequera brutal, però sempre era gràcies a ell. Amb Guardiola, no. L'èxit sempre és compartit amb els jugadors.

Tornant a la funció, prorrogareu?

De moment, queda tot febrer. I com que a l'abril l'Abel marxa a fer Agost al TNC, estarem de gira amb Els 39 esglaons a partir de setembre per tot Catalunya. En tenim unes ganes brutals!

stats