Publicitat
Publicitat

JORDIROGLÀ: "Mai m'hauria pensat que això també Em podia passar a mi"

Sense paternalismeJordi Roglà (Barcelona, 1948) és enginyer i ocupa el càrrec de director de Càritas Diocesana de Barcelona des del 2004. Roglà insisteix que la seva feina el fa ser, sobretot, "representant de persones pobres"

Jordi Roglà té una manera pedagògica de parlar que em recorda la dels professors d'escola de capellans. És cordial i vital però no pot evitar descriure'm un escenari social molt negre.

Un home ens acaba de demanar almoina i vostè ho ha rebutjat. Per què no és partidari de la beneficència?

És natural que al començament d'ajudar una persona facis accions que són assistencials, de beneficència. Però la beneficència al final estableix una dependència. Les dependències a la llarga són humiliants. Hem de fugir d'accions que puguin crear aquesta dependència. Si una persona no ha menjat, dóna-li menjar, però hem de cuidar la dignitat de la persona. Les persones que vénen aquí són les més desfavorides de la societat. Atenem les persones que no atén ningú.

Quin any de la crisi van notar que la marginació es disparava?

N'hi ha que diuen que ara tenim moltes persones a Càritas per això de la crisi. Doncs no, això ve de lluny. Entre el 1995 i el 2007 vam gaudir d'un període de creixement econòmic per sobre de la mitjana europea. Doncs durant aquells 12 anys, per primer cop en 50 anys, en comptes de baixar, la pobresa es va mantenir. Es va crear riquesa però no es va redistribuir.

Quina és la particularitat del moment de pobresa actual?

Les persones, i sobretot les persones pobres, el que busquen és recuperar l'autoestima. I hi ha una causa que fa que tinguem la situació actual: la falta de feina. Aquest matí estava amb una entitat per signar un conveni. Els demanava si en comptes de diners podia establir un acord per garantir mig lloc de treball, un quart de lloc de treball.

La figura de l'aprenent que vostè tan defensa. ¿Això aporta dignitat?

El primer que t'aporta és que no et deteriores. Les persones que atenem estan cada vegada més deteriorades, físicament i psíquicament. Aquestes persones, si no les tenim en algun tipus d'activitat, quan les necessitem per al mercat de treball no tindran la capacitació necessària per reincorporar-s'hi. Això ens preocupa especialment per a les persones de més de 50 anys. Moltes d'aquestes persones no tornaran a treballar.

I el subsidi d'atur l'han esgotat i la jubilació que percebran serà baixa...

Estem sembrant la llavor dels pròxims col·lectius de persones que ens augmentaran la taxa de pobresa. Des del punt de vista laboral hi ha un grup encara més preocupant, els joves que tenen entre 16 i 24 anys, que presenten una taxa d'atur del 48%. Això és una emergència. És el primer tema que hem d'abordar tots, entre tots. Necessitem des d'ara mateix un pacte sobre l'ocupació de totes les forces polítiques, econòmiques i socials. No podem tenir tantes persones inactives durant tant de temps.

Quants joves ateneu a Càritas?

El 52% de la gent que atenem a Barcelona [d'un total de 60.000] són joves. Fa cinc anys podia estar en el 45%. És la rejovenització de la pobresa. Però el col·lectiu més pobre de tots és el de la petita infància.

Les dades de la Comissió Europea indiquen que som el cinquè país de la UE amb el pitjor índex de pobresa infantil.

En un estudi nostre de fa dos o tres anys vam dir que a Espanya teníem una pobresa d'una de cada cinc persones. Ara estem en el 22% o 23%. Fa tres anys la pobresa infantil era del 25%, i ara ha augmentat. És moralment inadmissible que si ho veiem, no hi fem alguna cosa. La clau és la prevenció, treballar amb l'entorn del nen, perquè si no actuem, d'aquí uns anys nosaltres els haurem d'atendre com a infants. Després els haureu d'atendre vosaltres com a adults i després els nostres néts els hauran d'atendre com a persones grans.

Els desnonaments són amb l'atur la vostra gran preocupació actual. Quants casos esteu gestionant?

Al setembre vam crear el Servei de Mediació de l'Habitatge. En aquests moments tenim 500 sol·licituds. Assessorem la persona perquè pugui complir amb la hipoteca o amb el lloguer. I també l'ajudem a buscar noves fórmules de finançament, o l'ajudem nosaltres econòmicament. Si no podem trobar la manera de finançar, aleshores mirem de fer de mitjancers amb l'entitat financera.

¿Heu detectat predisposició a col·laborar per part dels bancs?

Ha sigut de manera satisfactòria i majoritària, més del que jo m'imaginava, que les entitats financeres han col·laborat per trobar solucions. És una sorpresa positiva i gràcies a això hem solucionat 100 casos de persones que no han perdut l'habitatge.

On va a parar la gent desnonada?

Alguns acaben dormint al carrer, molts van a casa de la família i molts els atenem en pisos o en pensions. El 2010 vam gestionar 260.000 pernoctacions i vam donar habitatge a 2.387 persones de l'àrea de Barcelona. Hi ha una frase que ens diuen aquestes persones, que no estaven en exclusió social i ara sí, que resumeix la situació: "No m'hauria pensat mai que això també em podia passar a mi".

¿Us heu plantejat ajudar a trobar feina a l'estranger?

La setmana passada vam tenir el president i el director d'una Càritas d'Alemanya, de Mannheim. Mirarem de fer un projecte pilot perquè algunes persones vagin a Alemanya per fer formació i treballar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT