Publicitat
Publicitat

Josep Lluís González: "Ens hem de creure que aprendre un idioma és important"

'Gentleman' 23 anys impartint classes a Anglaterra l'han dotat d'un accent impecable i aire de 'gentleman'. Josep Lluís González (Barcelona, 1965) és doctor per Oxford, va ser mestre de l'escola Eton i fa uns mesos que dirigeix la British School

L'entrevisto al seu despatx de headmaster -títol molt més impressionant que no pas el de director- mentre els alumnes, de 40 nacionalitats diferents, surten al pati de la British School. Apassionat per la cultura britànica i les humanitats, és autor de dues novel·les en català i tot just ha acabat la tercera.

Els idiomes, en especial l'anglès, són el taló d'Aquil·les del nostre país. Què ens passa?

És qüestió de filosofia i metodologia: no ens acabem de creure que els idiomes són importants. Ens hem de creure que aprendre un idioma és important no només per una qüestió professional, sinó també per una qüestió personal: el monolingüisme és tirànic, ens fa veure el món només des d'una sola perspectiva, ens porta cap a l'aïllament.

Les escoles s'han posat les piles amb l'anglès, però la realitat és que arribem a la universitat sense saber-ne prou.

Sí, i és per això que s'han de tenir objectius clars. Posem-nos objectius des del punt de vista de la competència lingüística i després posem els mitjans suficients d'hores de classe, de professorat i de formació per aconseguir-ho. És fàcil, només cal voluntat política.

Vostè ha donat classes a Anglaterra durant 23 anys. Parli'm del sistema educatiu britànic.

Primer, tinc molt de respecte pel sistema d'aquí. Del sistema britànic en destacaria una formació integral de la persona, en què els alumnes participen activament en el procés d'aprenentatge i s'acaben formant com a persones; no només a través de les classes, també de l'esport, de les activitats extraescolars i les tutories.

I s'ensenya de manera diferent?

Més que dictar continguts, el professor facilita l'aprenentatge, que és mirar-se l'educació des d'un punt de vista diferent, i afavoreix el desenvolupament d'un criteri personal i propi de cada alumne. I els exàmens són tots externs, els fan organitzacions aprovades pel ministeri, i això vol dir que la mesura és exactament la mateixa per a tot el país, vinguis d'una escola privada o d'una pública. I això és molt positiu.

Va donar classes a Eton: Hugh Laurie, George Orwell, David Cameron… Com s'aconsegueix generar el llistat tan impressionant de personalitats que hi han passat?

Crec molt en Eton. Vist des de fora es veu de moltes maneres, però des de dins em sembla una escola magnífica. És una institució molt inclusiva. Des d'aquí ens sembla que no, però un 40% dels alumnes estan becats per la mateixa escola. Eton és una fundació, i no té ànim de lucre. El seu secret és que té sistemes estrictes però a la vegada flexibles, i el que dóna el fruit és l'atenció personalitzada a l'alumne: hi posis qui hi posis, de la classe social o del sistema educatiu que sigui, després tindrà èxit. Té molt rigor acadèmic, potencia l'esforç, fa entendre als alumnes que la formació va més enllà del que són les assignatures i els exàmens.

A tall d'anècdota, què és el que el va sorprendre més quan va arribar a Eton?

Sobretot, recordo els sons. Dos, en particular: un, quan vaig anar a fer l'entrevista: el so dels bats de criquet; l'altre, més irreverent, el so de les sabates quan els nois caminaven. Em vaig adonar que les seves sabates eren més bones que les meves!

Parli'm del British School. El preu deixa fora molta gent.

Tenim beques a l'excel·lència, que cobreixen una part de les despeses durant dos anys. Sempre enriqueix tenir alumnes que vinguin de fora.

Tornant al preu: ¿no estem parlant d'escoles d'elit?

No, en absolut. La nostra és una escola inclusiva, no selectiva, i ens interessa que vingui gent de tota mena. El que passa és que no som una escola concertada i per preus no tothom hi pot accedir. Però això és el que costa realment l'educació: pensem que si anem a una escola pública no ens costa res, però costa moltíssim i ho paguem amb els nostres impostos. Som una escola independent -ho prefereixo a dir privada , que té altres connotacions- però amb esperit públic. Crec que des d'aquí podem, sense cap mena de superioritat, compartir la nostra experiència amb el país.

Va ser president de l'Anglo-Catalan Society durant tres anys. Quina és la funció d'aquesta societat?

El seu objectiu principal és la promoció de la llengua i la cultura catalana a les illes Britàniques i també encoratjar el diàleg entre els intel·lectuals britànics i els de parla catalana d'arreu, incloent-hi Catalunya, el País Valencià i les Balears. És una associació fundada el 1954 per Joan Gili, Batista Roca i el doctor Trueta, i els seus congressos i publicacions contribueixen d'una manera fonamental a la coneixença del fet cultural català al Regne Unit.

I els anglesos ja s'interessen per Catalunya més enllà dels Miró, Gaudí, Dalí, Tàpies...?

Sí, detecto un interès indubtable pel país. Els estudis de catalanística ja es van introduir a Oxford i Cambridge als anys 40, i hi ha una vintena d'universitats britàniques on s'estudia la llengua i la cultura catalanes: moltes més que a l'estat espanyol, si exceptuem els territoris de parla catalana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT