Publicitat
Publicitat

Josep Borrell: "L'esquerra està pagant el seu discurs neoliberal"

Perfil Ha estat ministre, president del Parlament Europeu i guanyador de les úniques primàries celebrades al PSOE. Ara es mira la política des d'una talaia única: l'Institut Universitari Europeu de Florència. Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947) és un profund coneixedor de la realitat econòmica i fiscal. Sempre didàctic i amb visió pròpia, amb el periodista Andreu Missé dóna les claus de l'actual daltabaix financer a La crisis del euro (Turpial).

Acadèmia i reflexió a Florència. Com porta ser lluny de la política?

No es pot estar en política tota la vida. Jo hi vaig estar més de 30 anys, des de les primeres eleccions municipals democràtiques fins a la fi de la legislatura del Parlament Europeu. Ara tinc més temps per pensar. I amb tot el que està passant...

Calen grans decisions, però amb el tren en marxa.

Totes les decisions dels darrers dos anys s'han pres amb el tren en marxa, amb demora, entre l'espasa i la paret. L'expressió de Zapatero el maig del 2010 "Em vaig ficar al llit pensant com reaccionarien els mercats japonesos quan obrissin" demostra la submissió total del poder polític al poder financer. Però per què es va arribar a aquest punt? La gestió de la crisi ha estat pèssima. S'ha fet sense sentit del temps.

Zapatero tenia marge per no trair el seu ideari i els seus electors?

A partir d'un cert moment, el govern espanyol no va tenir més remei que aplicar una política de rigor pressupostari. Això no és trair els electors. Quina era l'alternativa? Si Espanya no es pot finançar als mercats, si ha de pagar el deute al 12%, doncs no és una alternativa. Les mesures no eren simpàtiques, però sí imprescindibles per sobreviure.

Les polítiques fiscals prèvies van ser un fracàs?

Tampoc no eren cap bogeria. Era raonable intentar mantenir l'activitat. El problema ve d'abans. La bombolla immobiliària s'hauria d'haver punxat molt abans. Zapatero ho ha reconegut. Però ni Zapatero ni Solbes s'ho van veure a venir, o si ho van veure no van dir res. El PSOE no pot dir que la culpa era del PP. Feia vuit anys que governàvem.

I l'euro com està? Pot ser massa tard?

Fa uns dies Jacques Attali deia que si no fem alguna cosa grossa l'euro no arriba a Nadal. Ho veig una mica exagerat, però hem d'actuar molt ràpidament. El que està pagant Itàlia no hi ha qui ho pugui pagar. Jo encara crec que les conseqüències d'una sortida de l'euro, forçada perquè ningú no voldria sortir-ne, són prou fortes perquè es faci el que calgui.

Què és el que cal?

Només el Banc Central Europeu (BCE) pot aconseguir que s'equilibrin els mercats.

Falta que el Banc Central Europeu ho vulgui i que Alemanya també.

Sobretot Alemanya. Però és veritat que nosaltres mateixos ens hem posat moltes restriccions. Als tractats hi hem posat que el BCE no pot finançar els governs. Si ho fa, algú pot anar al Tribunal de Justícia i denunciar que es violen els tractats. Encara més, el Banc Central no voldrà que li diguin que està violant els tractats.

Aleshores, realment es pot evitar el trencament de l'eurozona?

Esclar que es pot evitar. Si els països de la Unió es poden finançar als mercats amb unes condicions raonables, s'evita perfectament. I si no es poden finançar als mercats, que es financin amb fons públics des de la Unió Europea. Així s'evita el default [impagament] i la sortida de l'euro.

Dóna per feta la fallida de Grècia.

Grècia ja ha fet default. Hi ha un default imprevist i desorganitzat, que és la incapacitat de pagar un venciment sense preparació prèvia, com quan et venç una lletra i no la pots pagar. Això s'ha evitat fins ara. Però el deute ja s'ha reestructurat.

Parcialment, una part petita.

Perdre un 50% de la inversió que hi han fet no és poca cosa. Se suposa que els banquers estan d'acord amb el fet de perdre el 50%. I si hi estan d'acord no és un default desorganitzat i abrupte: és un pacte. És una reestructuració del deute que suposa que els bancs només esperen que els tornin la meitat del que hi han posat.

De tot això en pot sortir una Europa federal per evitar la ruptura?

Una Europa federal és la manera d'evitar que l'eurozona es trenqui.

Tothom podrà complir les dures condicions que imposa Alemanya?

Alemanya està buscant contrapartides. Cal entendre-la. Li demanem que ens tregui les castanyes del foc i diu: al final, ho acceptaré, però vull que em garantiu que en el futur hi haurà més disciplina pressupostària. Veurem quines propostes porta a la cimera del 9 de desembre. Seran federalitzants? Jo crec que sí, però no puc respondre a la pregunta.

El preocupa el dèficit de democràcia amb què es construeix Europa?

No. El discurs del dèficit democràtic no el compro. Els ciutadans sí que s'expressen: trien els seus governs, que formen el Consell Europeu. No està format per marcians.

I els governs tecnòcrates?

Estem entrant en una època postdemocràtica. La democràcia demana uns temps i té uns ritmes. Es convoquen eleccions, s'hi presenten candidats, es fan campanyes electorals. Implica reunions, deliberacions. Però els mercats no deixen temps. No fem eleccions perquè no hi ha temps, cal donar una resposta immediata demà. Quina? La que demanen els mercats. I qui l'aplica? Un govern tècnic. Però votat pel Parlament italià. Els tecnòcrates no han fet cap cop d'estat, no són Tejeros. A Mario Monti li han votat un programa al Parlament. La regressió democràtica es fa amb la complicitat dels sistemes democràtics.

Rajoy no és un tecnòcrata. Què pot fer per evitar demanar ajuda?

Dependrà molt de quina sigui la conjuntura internacional. Si demà el BCE es posa a comprar deute públic sense límit li salvarà la vida, i a nosaltres també. Si no, tindrà els mateixos problemes que tenia Zapatero.

Part del dèficit és autonòmic. Comparteix el parer dels que volen recentralitzar competències?

Demanar el retorn de les competències és una mica irresponsable, perquè cal ser-hi a les verdes i a les madures. Quan l'economia anava bé i el diner rutllava, tothom estava content de tenir les competències. Desfer-se de la competència és dir: "El cinturó que se l'estrenyi un altre, perquè jo no vull la impopularitat de dir que la gent se l'ha d'estrènyer". Governar no és repartir regalets. Governar també és afrontar les dificultats. Les competències són on són i són on han de ser. Totes les administracions públiques, també les autonomies, han d'ajudar i també retallar.

A Catalunya deunidó com retallem.

La tesi del llibre La crisis del euro, que hem fet amb l'Andreu Missé, és que les retallades que s'estan fent són massa ràpides. Alguns ajustos són brutalment ràpids, gairebé impossibles de fer. Si de debò Mariano Rajoy ha de retallar 15.000 milions d'euros ja em dirà d'on els traurà. Però ningú no podrà dir que ho ha amagat. Ell va anar a un programa de televisió i va dir: "Jo reduiré el dèficit com em demana la Unió Europa". I si demà es posa a retallar dèficit com li demana Europa ningú no podrà dir que té una agenda oculta. A diferència de Rubalcaba, va dir que ell retallaria.

On és l'esquerra europea?

Que on és? A l'oposició. Menys en dos països. Potser no s'ha dit gaire, però els partits d'esquerres del Parlament Europeu han votat en contra del paquet de les sis directives que modernitzen el Pacte d'Estabilitat [per controlar el dèficit]. Hi han votat en contra, però són minoria.

Potser l'esquerra no ha sabut articular un discurs alternatiu creïble.

Sens dubte. L'esquerra europea està pagant haver fet un discurs neoliberal de "visca els mercats" que no la distingia gaire de la dreta. No hi ha cap dubte que la gent li retreu que quan era al govern va aplicar polítiques molt criticables, que va tocar fins i tot símbols, com va ser el cas de l'impost del patrimoni a Espanya.

Disculpi, ¿però no li surt l'animal polític en un embolic com aquest?

[Riu.] Home, et sents preocupat per tot el que està passant, i penses que... Voldries... Però no. Ningú és imprescindible.

Ha paït no haver pogut presentar-se a les eleccions?

Hi ha coses que són difícils de pair. Però, òbviament, la vida continua.

Va sortir fa poc la sentència del cas Hisenda. Què en pensa?

És una sentència molt, molt, molt, molt dura.

En quin sentit?

Doncs que és una sentència molt dura, i encara pendent de recurs davant del Tribunal Suprem. Esperem que digui el que hagi de dir. El procés judicial encara no s'ha acabat.

El PSOE busca líder. Bono creu que un militant del PSC no ho pot ser.

Això és absurd. Qüestionar que un militant del PSC pugui ser secretari general del PSOE és una tonteria com un piano.

Veu legitimada Carme Chacón per ser-ho, vist el resultat electoral?

Aquest és un altre tema. No crec que els resultats electorals deslegitimin a ningú. Els resultats electorals són conseqüència de la crisi, la política econòmica. És més un rebuig a tot el que ha fet l'anterior govern que no una desqualificació dels candidats. Tampoc en el cas de Rubalcaba. Per aquest motiu, no.

I creu que la gent entendria que Rubalcaba liderés ara el partit?

No és segur que ho torni a fer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT