Publicitat
Publicitat

Josep Cuní: "La suma de TV3 i 8TV és positiva per al país"

Perfil Josep Cuní (Tiana, 1953) fa set mesos que presenta '8 al dia' a 8TV cada dia de 7 a 10 del vespre, després de 7 anys dirigint 'Els matins' a TV3 i d'haver fet els matins radiofònics a Catalunya Ràdio, la COM i Ona Catalana. Demana tres anys per consolidar el projecte, que considera a llarg termini, i es planteja algun dia "treballar sense la urgència de la immediatesa", però admet que és un ideal ianqui. "Aquí és més cruel, hi ets o no hi ets"

Quin és el balanç dels primers set mesos a 8TV?

Com tota criatura setmesona encara ha d'anar a la incubadora, però les constants vitals estan molt bé. A partir dels resultats provisionals positius anirem fent progressius rellançaments fins a buscar l'estabilitat d'un projecte que necessita temps. És un programa diari amb incidència directa en el prime time , que trenca esquemes i incideix a l'hora dels telenotícies amb valentia.

El principal atractiu era que fos un repte difícil?

No he fet altra cosa que arrencar coses. Si em preguntes si posar projectes en marxa és el que més m'apassiona, et diria que no. Però quan m'ho proposen m'engresco. No he tingut una carrera professional projectada, he jugat molt per intuïcions i m'han fallat relativament poc. Vida tranquil·la i Cuní no són sinònims.

S'ha acabat matinar.

Em costa adaptar-me al nou horari des d'un punt de vista personal. He estat 27 anys llevant-me a les 5 i és pesat però disposes d'un parell d'hores que els altres no tenen, tot és silenci i treballes amb més tranquil·litat. Ara no em llevo gaire més tard de quarts de 8 i no me'n vaig a dormir abans de la una.

Veus factible i rendible un model de televisió privada en català?

Sí, el veig si es fan els números bé. Si ens plantegem tirar la casa per la finestra i ser iguals en recursos i mitjans que la pública, ens equivoquem. Si ens pensem que en un any podem fer el que els altres han fet en 28, ens equivoquem. Hi ha forat i això és evident. A les 9 del vespre, TV3 es movia entre el 19% i el 22% en el Telenotícies , ara es mou entre el 18% i el 21%, més o menys. Però és que nosaltres a aquella hora ens movem entre el 7% i el 8%, per tant, ara a les 9 del vespre hi ha un consum de telenotícies en català d'entre el 25% i el 29%. La suma de TV3 i 8TV és positiva per al país, perquè la nostra audiència ve menys de TV3 del que es podria imaginar, és molt transversal, hi ha un sector d'audiència avesada a seguir televisió en castellà que ve cap a nosaltres.

Es pot repetir el que ha passat a la ràdio amb RAC1?

Jo era de Catalunya Ràdio quan per primer cop va arribar als 500.000 oients i ens vam pensar que havíem tocat el cel. Només entre Catalunya Ràdio i RAC1 hi ha 1.300.000 persones que admeten escoltar-ne com a mínim mitja hora, i si hi sumes les temàtiques són tres milions. La competència sempre és bona. Sempre m'he resistit a viure en un món de monopolis, no em sembla sa, m'evoca cultures no democràtiques, i m'és igual si el monopoli és públic o privat, no en vull.

Per tant, TV3 i 8TV són complementàries?

Totalment.

Però sí que hi ha sensació de certa hostilitat.

Aquesta és una imatge que s'ha creat interessadament, i forma part de les batalles legítimes amb les competències, però jo a 8TV no hi he vist cap tipus d'animadversió, sinó ganes de relacions, de millores i de fluïdeses. Entenc que, en la mesura que hi ha competència i que funciona, pot quedar més al descobert l'excés, la sobredimensió de TV3 que fins ara no evidenciava ningú.

Enyores TV3?

He estat sempre molt poc nostàlgic, perquè no tinc temps. M'entrego tant a la feina nova i m'absorbeix tant que no tinc temps de mirar enrere. TV3 és una part molt important de la meva vida, hi he après molt, hi he tingut companys excel·lents, hi he fet bons amics, me l'estimo i seré el primer que sortiré amb una pancarta a defensar l'existència de TV3.

Caldrà sortir amb la pancarta?

No.

Et preocupa el futur de TV3?

No, no em preocupa en absolut.

I la politització?

Ja es veurà. Cada vegada que hi ha un canvi hi ha un risc. El model TV3 no està en perill, mai no ha estat en perill. Una reconversió és necessària. Des de TV3 ja es diu que està sobredimensionada, però amb la boca petita. Dir-ho des de fora és molt més anatemàtic, perquè a l'hora de fer etiquetatges barregem conceptes. Una retallada de 30 o 40 milions no posa en perill un model si mantens les persones per garantir el model. Els diners ajuden a aconseguir el lideratge, però no el fan. El problema principal que té TV3 és que fa massa temps que viu tancada en ella mateixa i no hi ha permeabilitat. L'error és voler fer creure que la competició s'està alterant, i no és així: la competició està millorant.

Et veuries gestionant la Corpo?

El dia que vaig tenir l'oferta per anar a Catalunya Ràdio vaig anar a veure el director de Ràdio Barcelona i em va dir: "Si dius que no a l'oferta, ¿immediatament després de dir que no seràs capaç d'oblidar que te l'han fet? Si la resposta és que no ho podràs oblidar, agafa-la. Si la resposta és que sí que la podràs oblidar, doncs no passa res". Per això hi vaig anar. Però m'han fet altres ofertes per gestionar mitjans, he dit que no i ho he oblidat. No estaria malament acabar tenint algun càrrec, però em fa una mandra terrible. M'agrada el pols del periodisme i en un despatx sí que m'agafaria nostàlgia.

Parlem del nostre ofici. El veus amenaçat?

No. És un sector que no ha tingut la reconversió que necessitava quan li tocava i ara suma la crisi econòmica a la del sector. Mentre no abordàvem el problema apareixien llocs de treball en gabinets de comunicació, en nous digitals, però eren precaris i en molts casos autònoms. Un cop s'han cobert totes aquestes necessitats hi ha un tap, i com que la crisi econòmica i la del paper ha aturat tota opció de crear més llocs de treball tenim un altre tap, tenim una ampolla amb dos taps i a dins cada cop hi ha més pressió perquè saltin.

Quan els estudiants et pregunten si estudiant periodisme tenen futur, què els dius?

Que sí, però que dependrà molt d'ells i que t'ho has de treballar. Jo volia treballar a la ràdio i a l'any 70 estava segrestada pels de sempre i havies de tenir vocació, renunciar a tot, i si et tocava de matinada, dissabtes i diumenges i Nadal, Sant Joan i Cap d'Any agafar-ho. Si esteu disposats a renunciar a moltes coses i encareu la professió en actitud sacerdotal, de lliurament a la causa, a la notícia, a no tenir hores, llavors sí que hi tindreu espai.

Informació i opinió es confonen massa?

No he cregut mai en l'objectivitat, sí que he defensat que cal lluitar contra la subjectivitat amb voluntat d'equitat i pluralitat, però davant de segons quines coses no cal ni això. Jo sóc bel·ligerant contra la pena de mort, no vull ser objectiu. ¿En aquest moment es confon tot més del compte? Sí. ¿Estic a favor de separar totalment l'opinió de la informació? No, perquè és impossible, millor anar de cara. El que em molesta és la trampa, colar opinió enmig d'una notícia i després dir que no opines. Aquí hi ha hagut un periodisme ideològic que a més negava l'existència del periodisme ideològic mentre el feia i assenyalava la ideologia contrària. Falta coratge. No a la impunitat del polític i no a la impunitat del periodista.

Catalunya serà independent?

El debat sobre la independència ha vingut per quedar-se. En l'època d'Aznar i Esquerra era un debat de bandera, i amb Zapatero revifa perquè és un debat de cartera. El de bandera deixa d'onejar el dia que bufa el vent però el de cartera és més racional que l'altre, que era emotiu. Jo crec que Catalunya podria ser independent però no crec que ho vegi. Aquest és el país del sí però no, surt la síndrome de la Trini -que era la meva àvia-, que és l'essència de Catalunya, i aleshores "ai, ai, ai, nen, que no es noti gaire", "anem-hi però que no ens vegin", "fem-ho però que no se sàpiga", "diguem-ho però que no ens sentin". Si som capaços d'alterar, amb la revolució genètica, aquesta part de l'ADN, potser tenim possibilitats.

Què en penses de les xarxes socials?

Les defenso i les utilitzo, i a 8 al dia hi tenim una gran incidència. Però les xarxes socials són un niu de contaminació d'opinió brutal, perquè a partir de la llibertat tothom diu el que li sembla i hi ha qui t'intoxica i costa discernir el que ho fa voluntàriament del que comet un error de bona fe.

Personalment no ets a Twitter?

El dia que em van proposar que tingués un perfil al Facebook, al principi de tot, els vaig demanar que m'expliquessin què era, i em deien que era per tenir amics en un sentit genèric, i amb la quantitat de gent que ja em coneix pel carrer, vaig pensar: "No, gràcies". També em van dir que era la manera de retrobar la gent que va estudiar amb mi, i jo deia que ja tenia alguns telèfons i amb els que no ens hem retrobat deu ser per alguna raó.

El teu espai de desconnexió quin és?

Els dies que puc vaig al gimnàs, però sobretot els caps de setmana és l'Empordà, és un món de descompressió total, de vida molt rutinària.

Entre setmana exerceixes d'avi?

Entre setmana poc, el cap de setmana una mica... Avui mateix el nét s'ha quedat a dormir a casa, i m'ho passo molt bé sobretot ara que ja parla i t'agafa el mòbil i sap quins dits ha d'utilitzar instintivament i penses: "Però això qui li ha ensenyat?" Com diu un amic meu de l'Empordà: "El dia que els néts vénen a casa tens una gran alegria, només superada pel moment que marxen".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT