The New York TimesEl Japó no deixa de tremolar. Una rèplica de set graus a l'escala de Richter va fer recordar ahir el devastador terratrèmol de l'11 de març -avui fa quatre mesos-. Aquests dies encara hi ha embussos a la carretera de dos carrils de Hama Kaido, que durant quilòmetres corre paral·lela a les zones d'esbarjo de la ciutat costanera de Sendai, a la prefectura de Miyagi. Però els monovolums i els turismes que abans buscaven àrees de pícnic, pistes de golf i cavallerisses han estat substituïts per camions de volteig plens de runa.
El tsunami del març va convertir els espais d'oci d'aquesta franja marítima en un abocador gegant per al milió de tones de runes que s'espera recollir en els tres anys vinents. Està previst que la neteja costi un mínim de 912 milions d'euros, la major part dels quals seran aportats pel govern central.
Però Sendai no ha perdut el temps. Al centre de la ciutat, on regnen enormes i modernes torres d'oficines i grans avingudes comercials amb botigues de luxe, s'ha de buscar molt bé per trobar alguna evidència del fort terratrèmol i el consegüent tsunami que van assotar la part nord-est del Japó.
A molts pocs quilòmetres cap a l'est, a la important franja de terra que s'estén des de la ciutat fins a l'oceà, en canvi, la destrucció és impressionant. Malgrat tota la feina feta -la ingent quantitat de residus que ja s'ha netejat- encara hi ha infinitat de cotxes, tractors, vaixells i restes de cases, semienterrats en els camps negats d'aigua de mar. Fins que no sigui drenada tota aquesta aigua salada no podran tornar-hi a plantar arròs.
La gran majoria de les prop de 9.000 cases destruïdes pel tsunami s'erigien al llarg d'aquest tram costaner. Algunes de les poques vivendes que encara queden en peu s'han convertit ara en improvisats tallers per a soldadors, fusters i picapedrers. La devastació hauria estat pitjor si els murs d'una autopista pròxima no haguessin frenat les altes onades.
Recuperar la normalitat
En aquests quatre mesos, a Sendai s'han dedicat a netejar la runa de les carreteres, els domicilis i les fàbriques en un esforç reconstructiu remarcable, que els ha servit per recuperar, tant com han pogut, el sentit de normalitat després que la regió es veiés capgirada en qüestió d'hores, l'11 de març.
També s'estan construint tres incineradores a la zona d'esbarjo devastada, que començaran a funcionar, si tot va bé, a finals d'any. Fins ara, els camions treballen sis dies a la setmana i van amuntegant en els abocadors improvisats tota mena de runa recollida dels carrers, les fàbriques i les terres de cultiu.
En aquest país estret i muntanyós, els abocadors són escassos i molt preuats. La ciutat planeja reciclar la meitat del que reculli, en comptes de l'habitual 30%, cosa que generarà ingressos addicionals per a la venda de metalls i d'altres articles i possiblement donarà als treballadors dels abocadors una mica d'oxigen.
Uns 27 milions de tones de runa
"El que va passar aquí és molt trist però estem fent una bona feina, reciclant coses que d'una altra manera es perdrien", va dir Hiromichi Fujikata, el gerent d'un dels tres abocadors oberts actualment a la franja costanera. Per aconseguir el seu ambiciós objectiu, la ciutat compta amb el compromís dels encarregats de recollir la runa en camions que, a més, la separen. Una tasca que alenteix el procés de recollida però accelerarà les coses quan es comenci a reciclar a l'agost.
La devastació provocada pel terratrèmol i el posterior tsunami del març ha generat uns 27 milions de tones de runa, segons Nagahisa Hirayama, professor de la Universitat de Kyoto. Només a la prefectura de Miyagi, les autoritats esperen recollir fins a 18 milions de tones de residus (equivalents als que es generarien durant 23 anys en condicions normals). Unes xifres que encara serien molt més elevades si el tsunami no hagués escombrat barris sencers mar endins.
