Publicitat
Publicitat

Investigació de l'accident nuclear

El Japó es va plantejar evacuar Tòquio

Un informe revela la descoordinació del govern nipó i l'operadora de Fukushima durant la crisi nuclear

En els moments més foscos de l'accident nuclear de l'any passat, els líders japonesos no coneixien l'abast real dels danys a la planta i van considerar, secretament, la possibilitat d'evacuar Tòquio, mentre intentaven treure ferro als riscs en públic, segons va revelar dilluns una investigació independent de l'accident.

La investigació de la Fundació de la Iniciativa per Reconstruir el Japó, una nova organització privada sobre polítiques, ofereix una de les descripcions més vívides fins ara de com el Japó va trontollar al caire d'una crisi nuclear encara més gran de la que va sumir la Planta Nuclear de Fukushima Daiichi. Un equip de 30 professors universitaris, advocats i periodistes han passat més de sis mesos indagant en la resposta del Japó a l'accident triple a la planta, que va seguir un terratrèmol poderós i un tsunami l'11 de març que va aturar els sistemes de refredament de la planta.

L'equip ha entrevistat més de 300 persones, inclosos importants reguladors nuclears i funcionaris, així com el primer ministre durant la crisi, Naoto Kan. Se'ls va concedir un accés extraordinari, en part per una forta demanda pública de més rendiment de comptes i perquè el fundador de l'organització, Yoichi Funabashi, exeditor en cap del diari Asahi Shimbun, és un dels intel·lectuals més respectats.

Malentesos i culpes

Una còpia avançada de l'informe descriu com la resposta del Japó va ser entorpida, en ocasions, per un col·lapse afeblidor de la confiança entre els actors principals: Kan, la seu central a Tòquio de l'operadora de la planta, Tokyo Electric Power, coneguda com a Tepco; i el director de la planta danyada. Els conflictes van produïr fluxes confusos d'informació a vegades contradictòria els primers dies de la crisi, diu l'informe.

El document descriu trucades desesperades del director, Masao Yoshida, a alts funcionaris del govern de Kan argumentant que podia controlar la planta si pogués mantenir el seu personal a lloc, mentre simultàniament ignorava ordres de les oficines de Tepco de no usar aigua del mar per refrigerar els reactors reescalfats. Per contra, afirma Funabashi en una entrevista, el president de Tepco, Masataka Shimizu, feia trucades a l'oficina del primer ministre dient que l'empresa hauria d'evacuar tot el seu personal, un pas que hauria pogut ser catastròfic.

L'informe de 400 pàgines, que es publicarà aquesta setmana, també descriu un humor enfosquit a la residència del primer ministre mentre una sèrie d'explosions d'hidrogen estremien la planta el 14 i 15 de març. Diu, a més, que Kan i altres oficials van començar a discutir el pitjor escenari possible si els treballadors a Fukushima fossin evacuats. Això hauria dut la planta al descontrol, alliberant quantitats encara més grans de material radioactiu a l'atmosfera que, al seu torn, haurien forçat l'evacuació d'altres plantes properes, causant més accidents.

L'informe cita un avís del cap del consell de ministres del moment, Yukio Edano, que hauria advertit que una "reacció en cadena demoníaca" com aquesta de fusions de plantes podria resultar en l'evacuació de Tòquio, 241 quilòmetres al sud.

"Perdríem Fukushima Daini, després perdríem Tokai", hauria dit Edano, esmentant dues plantes nuclears més. "Si això passés, seria lògic concloure que també perdríem Tòquio".

L'informe també descriu el pànic dins de l'administració Kan davant del prospecte de grans emissions radiactius dels més de 10.000 barres de combustible esgotades que s'emmagatzemaven als reactors malmesos. L'informe diu que no va ser fins cinc dies després del terratrèmol que un helicòpter militar japonès va poder finalment confirmar que la piscina de combustible que es creia en un risc més alt, prop del reactor número 4, encara estava plena d'aigua, sense perill.

"Amb prou feines vam evitar el pitjor escenari possible, malgrat que el públic no ho sabia en aquell moment", va dir Funabashi, el fundador de la fundació.

Por al pànic de la població

Funabashi culpa la por de l'administració Kan de desencadenar el pànic per la seva decisió de subestimar els perills autèntics de l'accident. El govern japonès, diu, va amagar les seves avaluacions més alarmants no només del seu propi públic sinó també d'aliats com els Estats Units. Funabashi apunta que la investigació ha revelat "com de precària era la relació EUA-Japó" als inicis de la crisi, fins que els dos països van començar a fer trobades informatives diàries a la residència del primer ministre el 22 de març.

L'informe sembla confirmar les sospites dels experts nuclears als#EUA –dins i fora del govern– que el govern nipó no estava sent clar sobre tots els perills que representava Fukushima. Però també mostra que el govern nord-americà va reaccionar desproporcionadament en algunes ocasions i va inflar els riscs, com quan oficials dels#EUA van avisar per error que les barres de combustible gastades a la piscina propera a la unitat 4 estaven exposades a l'aire i vulnerables a la fusió i emetent grans quantitats de combustible.

Versió oficial dubtosa

Tot i així, diu Funabashi, va ser el fracàs del govern japonès a l'hora d'advertir el seu poble dels perills i la conseqüent desconfiança estesa en l'executiu el que el va alentar a emprendre una investigació independent. Aquest tipus d'investigacions externes han estat poc freqüents al país, on el públic ha tendit a acceptar les versions oficials dels esdeveniments.

Segons ell, les troballes del seu grup discrepen amb les de la investigació governamental de l'accident, que es van publicar en un informe parcial al desembre. Una de les grans diferències fa referència a un dels moments crucials de la crisi nuclear, quan el primer ministre va entrar a la seu de Tepco el matí del 15 de març després de sentir que l'empresa volia retirar els seus empleats de la planta.

La investigació del govern es va posar del costat de Tepco i va dir que Kan, exactivista social que sovint xocava amb l'establishment nipó, simplement havia malentès la companyia, que volia retirar només una part de la plantilla. Funabashi argumenta que els investigadors de la seva fundació han entrevistat la majoria dels implicats –excepte executius a Tepco, que van es van negar a cooperar– i han descobert que l'empresa havia de fet dit que volia una retirada total.

Ell atribueix a Kan haver pres la decisió correcta en forçar Tepco de no abandonar la planta.

"El primer ministre Kan va tenir les seves fallades i els seus lapsu", diu Funabashi, "però la seva decisió d'irrompre a Tepco i exgir que no es rendís va salvar el Japó"

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT