Crònica 30/10/2011

Jaume Roures: "Una tele privada en català no és viable"

PerfilTreballa des dels 12 anys, però no se sent un self made man. Porta l'agenda personalment i en paper. Respon 150 mails al dia. No llegeix el que escriuen d'ell. Dorm molt bé, "com un nen petit". Només va tenir por quan va veure que eren 1.000 treballadors a Mediapro. Ara en són prop de 4.000. "No som De Benet, ni De Roures, ni comtes ni marquesos, som professionals del sector, gent respectada en un negoci en què la paraula val molt". No creu en les estructures verticals.

Carles Capdevila
6 min
Jaumeroures: "Una tele privada  en català  no és viable"

¿Les ràdios acabaran pagant pels drets del futbol?

Només en un país de pandereta es pot entendre que el tema es vagi allargant i els polítics vagin dient tonteries. I si les ràdios pensaven que insultant durant els programes de la nit la cosa s'arreglaria, ja han vist que no... Rajoy ha insinuat que canviarà la llei, però tenim molts arguments a favor. Les ràdios espanyoles paguen pel Mundial, per l'Eurocopa, a vegades per la Champions. Multipliquen per dos o tres les tarifes quan retransmeten futbol, tenen un lucre sobre un espectacle, que un altre finança i arrisca. Fins i tot la BBC, que és una pública sense publicitat, paga 30 milions de lliures pels drets de ràdio.

I els drets de televisió?

Ens portem bé amb tots els clubs, perquè som la seva principal font d'ingressos. Però aquí tornem a la pandereta. Et pots trobar amb el senyor Del Nido, que firma el contracte el juny del 2011, i, per tant, hi està d'acord, i dos mesos després munta la gran escandalera. Això en altres terrenys no seria acceptable, però en el futbol qualsevol escàndol és benvingut perquè dóna titulars a la premsa esportiva.

¿Assumeix que La Sexta no ha sortit bé i l'absorbirà Antena 3?

Ha anat molt bé. Primera, vam haver d'anar a un concurs per tenir-la, mentre que les altres les van anar donant sense concurs ni res. Segona, hem fet un canal que supera àmpliament les audiències dels altres nous canals. Tercera, la crisi publicitària brutal ha fet que no tot el projecte es pogués desplegar amb l'ambició que teníem. Quarta, nosaltres vam ser els primers a defensar les fusions. I cinquena, no estem venent La Sexta, estem buscant la fusió, i això és més complex que vendre-la, que és el que va fer Cuatro.

¿Antena 3 en tindrà el 80% i La Sexta el 20%?

No hem discutit mai sobre l'equació d'intercanvi, hi vam estar d'acord des del principi. El que parlem és que Antena 3 no pot cometre l'error de Telecinco, que és pervertir o anar en contra de l'audiència de Cuatro, convertir-la en una Telecinco petita.

¿Té la sensació que la crisi l'ha enganxat a mig construir l'imperi mediàtic?

No estem construint cap imperi.

Una productora que té una tele, i després un diari, ho sembla.

Com que teníem quatre idees que eren bones i hem pencat molt, hem tingut sort i hem anat creixent, fusionant-nos, comprant... i després ha vingut la crisi. La crisi ens ha capat les possibilitats de créixer. Ara hi ha un fenomen desconegut per a nosaltres, la morositat. Com que la crisi durarà anys, costa dibuixar perspectives amb la incertesa.

¿Hi ha hagut bombolla de drets televisius esportius?

Des que estic en aquest negoci mai han baixat els preus dels drets del futbol i la Fórmula 1. És evident que hi ha determinats espectacles com un Mundial o una Eurocopa en què les teles hi perden diners, però sempre algú els compra perquè els surt a compte per tenir-hi presència.

Com veu el negoci de la premsa escrita?

No vull ser profeta de res, però jo no sé si d'aquí deu anys hi haurà paper i no sé si el periodisme podrà sobreviure només amb les versions digitals, perquè no hi ha la cultura de pagar.

Si vostè, que ha aconseguit que es pagui per gairebé tot, no veu com fer pagar pel periodisme, em preocupa.

La fragilitat del paper i la confusió de la gent, que es pensa que amb qualsevol cosa a internet s'informa, ho posa difícil.

L'aparició de Público ha estat etiquetada per alguns sectors d'operació política i no empresarial.

Per què és una operació política? ¿És diferent de fer Salvador, de fer La Sexta, i fins i tot de fer Casal Rock...? Per què? Per què la gent no pot acceptar que desconeguts, és a dir, no comtes, ni marquesos, puguin construir una cosa que té cara i ulls? Primer deien que Cruyff posava diners per darrere a Mediapro, i ja li dic que Cruyff no posa diners mai enlloc. Després era Convergència, i ara són els socialistes, i tornaran a dir que Convergència. Hi ha gent que no pot acceptar que alguns fem coses.

Com veu el futur de TV3?

Les autonòmiques no han fet cap procés de reestructuració necessari. Jo no crec que el PP privatitzi, perquè quan la gent té poder els fa gràcia quedar-se la joguina que és una televisió, i perquè no hi haurà cap privat que n'agafi una en què hi ha 1.500 persones treballant. TV3, a més, s'ha complicat políticament amb els possibles canvis de la llei. Però fa temps que TV3 hauria hagut de fer el procés de reestructuració, perquè més de la meitat dels diners que rep se'ls gasta en estructura i no en continguts, i això fa que sigui menys competitiva. Algun dia haurà d'abordar les reformes.

¿Hi ha espai per a una privada en català?

Jo crec que no és viable, la televisió és molt complicada de fer i molt cara, i és difícil competir amb TV3 buscant el mateix. Han passat vuit anys i 8TV continua amb un 3%, que no li permetrà desenvolupar-se, i passarà com a Madrid o València, que les privades han acabat tancant.

Quin balanç fa de la seva guerra amb Prisa?

El que va fer Prisa és una agressió fora de lloc, per caprici, uns homes poderosos van dir: "Estos me duran tres meses". Doncs portem 5 anys, nosaltres vam dir que ningú ens passaria per sobre, això forma part de l'ADN d'aquesta casa. Nosaltres negociem amb tothom del que sigui, però tenim dignitat i no ens la trepitja ningú. De moment, malgrat algunes esgarrapades, ens n'hem sortit bé, malgrat lluitar contra Prisa, que és molt poderós, molt més del que la gent es pot imaginar, en llocs polítics i als llocs en què es decideixen coses que afecten el negoci.

Dóna la batalla per guanyada?

Nosaltres no ens hem hagut de vendre l'empresa a uns americans, ells sí. El concepte Prisa, El País, la Cadena SER, ja no existeix, ja no és el grup de comunicació espanyol per antonomàsia, sinó una empresa que pertany a un fons americà que decidirà en funció de l'evolució dels negocis, i, per cert, el balanç del seu tercer trimestre és terrible.

És més catalanista o d'esquerres?

No concebo una posició d'esquerres sense la lluita per l'autodeterminació de Catalunya. Vull que els catalans decidim el que volem ser, jo segurament en un referèndum no votaria per la independència. Que puguem decidir per a mi és irrenunciable, però un cop pugui decidir, les arrels comunes són massa importants per anar-nos-en d'Espanya, i tampoc simpatitzaria amb la gent que ho pot encapçalar, no els veig capaços.

L'espiral de catalanofòbia s'acabarà?

Li explicaré una anècdota: vam demanar a Felipe González el 1984 que ens ajudés perquè acreditessin TV3 als Jocs de Los Angeles. I va respondre: "¿Es que los atletas en catalán saltan más?" Aquell dia ho vaig tenir clar, supera la seva capacitat de comprensió.

Com veu el futur d'Euskadi?

L'esquerra abertzale ha fet un treball polític en la bona direcció. El que em preocupa és el 21 de novembre, dubto que el PP tingui la finezza per avançar el procés sense problemes. Caldrà acompanyar el procés sense aprofundir en els traumes, i buscant sortides en positiu, que no són fàcils, perquè hi ha molta víctima, molts presos, molta manipulació, molta incomprensió.

Creu que Rajoy podrà controlar Aznar i la dreta mediàtica?

No ho sé. De moment va torejant i serpentejant. Per mi, Rajoy és una absoluta incògnita. Sembla frívol, però ja ho veurem.

Alguna gent fa conya del fet que continuï sent trotskista, i milionari.

¿Als empresaris cristians algú els pregunta si tenen una contradicció? Oi que no? Estic la mar de còmode.

Les noves generacions ho tindran més difícil?

De difícil l'hi tenien a la postguerra. Ells viuran incomparablement millor del que hem viscut nosaltres.

Aconsella als seus fills que es dediquin al mateix negoci?

Intento que no s'hi dediquin, però no ho aconsegueixo... Reconec que la nostra és una professió molt atractiva, cada dia pots fer coses diferents.

La seva millor capacitat és negociar?

Jo sóc un productor, el que fa possible que els projectes es materialitzin.

És el més semblant a ser Déu...

No té res a veure amb un miracle, perquè és feina concreta. És fer que tot quadri, el talent d'un guionista amb la creativitat d'un director. Fer que tot això encaixi i es materialitzi i ho vegis en una pantalla no té preu.

¿Li agradaria que Pa negre guanyés l'Oscar encara que no sigui seva?

Sempre he pensat que Pa negre s'ho mereixia. Però ho té difícil, és una loteria que depèn de moltes coses i en la qual els estudis hi inverteixen molts diners i esforços.

Amb Woody Allen s'han fet amics?

Sí, divendres sopo amb ell. Hi ha feeling i respecte, ha vist que nosaltres fem viables idees, il·lusions, aspiracions. Midnight in Paris està anant com un tro i en farem més. És un dels professionals més seriosos i menys capriciosos que m'he trobat fent cinema.

Vostè és un home fred. Què l'emociona?

Vaig plorar molt amb la pel·lícula Salvador, encara ploro quan n'escolto la música. I m'ha fet molta il·lusió aquest edifici, l'Imagina, perquè hem estat capaços de crear 50.000 m de les instal·lacions audiovisuals més modernes d'Europa al bell mig de la meva ciutat. Això em posa, que es diu ara...

stats