Joan Herrera: "Per a ICV la solitud és un problema, no una oportunitat"

Joan Herrera (Barcelona, 1971) no en té prou sent la veu més crítica amb Artur Mas. Vol que l'esquerra torni a bastir una alternativa i la predica amb números. Aspira, a més, a seguir-se fent sentir a Madrid, on ICV ha tret els seus millors resultats tot i que no ha capitalitzat prou la davallada del PSC.

El 20-N legitima les retallades?

CiU va a les eleccions dient que defensaran Catalunya i demanen votar en clau de generals i no de catalanes. I molta gent els vota pensant que defensaran el país i que és el vot per frenar el PP. És l'explicació fins al dia 20 a les 8 del vespre. Llavors canvia i s'afirma que els vots eren per avalar retallades. Això és enganyar, és un frau. CiU ha tingut un bon resultat però no l'aval. I si creuen que ha estat així que ho consultin a la gent. Ara que prediquen consultes suposo que preguntaran sobre el que afecta més, l'alteració del contracte social entre la Generalitat i els seus ciutadans. Que preguntin: o retallades o redistribució.

Catalunya té competències per fer una reforma fiscal que equilibri els números? El tripartit no ho va fer...

El tripartit no va fer prou perquè no estàvem en la situació actual i perquè ICV no podia fer el que volia. Poso exemples del que es podria fer ara: no eliminar l'últim tram de successions (450 milions), l'impost a la banca (200), l'impost a la nuclear (40), estalvis en medicaments dispensant-ne de més barats (90), recaptar un 10% del frau fiscal (1.000), retallada a les escoles d'elit que segreguen (30), impost sobre el CO (152), taxa turística -la bona notícia de CiU- (75), incrementar l'IRPF (25), pla d'estalvi i eficiència als edificis públics (35)... Els marges fiscals que té la Generalitat no són els que voldríem, però n'hi ha. ¿És lògic que en un any no hagin presentat una mesura d'exigència a qui té més?

El preocupa no tenir la complicitat del PSC o ERC? Se sent massa sol?

No entenc per què el PSC i ERC estan en una cursa per veure qui s'entén amb una CiU molt més a la dreta que en l'època Pujol. No hi ha projecte de país sense cohesió social. I les hipoteques que ens vindran en sanitat o educació seran extraordinàries. M'agradaria trobar-me construint alternatives al PSC i ERC.

Vostès són l'alternativa, doncs?

No, seria pretensiós. ICV planteja alternatives, però cal més amplitud política i social. Volem incorporar gent i veus i ens agradaria no estar sols. Per a nosaltres la solitud no és una oportunitat, és un problema.

CiU faria el mateix sense crisi?

No, perquè el context no l'hi permetria, però ara ho aprofita per fer canvis estructurals o llançar globus sonda. ¿Per què l'ajust és tan dur en la sanitat i l'escola pública i no en altres sectors? El que deia Boi Ruiz que la gent de rendes altes es faci d'una mútua privada té una càrrega extraordinària i CiU afirma que és una reflexió que potser acaben impulsant. Expulsaria les classes altes de la salut pública, i després potser les mitjanes, per deixar la pública per als pobres i degradar-la. CiU aprima el que és públic i prima el que permet fer negoci.

El problema és Boi Ruiz o CiU?

Totes dues coses. La CiU actual posa Boi Ruiz perquè ha canviat. Ell ha estat el cap de la patronal hospitalària. És posar la guineu a cuidar les gallines. Ara, si diu el que diu és perquè CiU hi està d'acord, perquè hi ha un programa de fons que suposa degradar la salut pública i apostar pel sector privat.

Tot i així no hi ha grans mobilitzacions i les que hi ha estan protagonitzades per funcionaris...

No és del tot cert. Determinades mobilitzacions en alguns CAP eren dels usuaris. El problema és la desesperança, el discurs de la inevitabilitat. Jo crec que aquí hi ha la responsabilitat de l'esquerra, farcir de propostes que expressin que hi ha un altre camí. Hi ha dos camins: retallades o redistribució. Som per damunt de la mitjana europea en renda, però la despesa social està en un 74%. Una part es deu al dèficit fiscal amb Espanya però també al fet que no invertim prou en cohesió social. I també cal garantir que no hi hagi gent exclosa.

A les retallades de CiU ara hi sumarem les del PP. Què preveu?

L'escenari és complicat. Les retallades del Govern afecten el benestar i a l'Estat hi ha un marge diferent: exèrcit, Església, infraestructures desbaratades... El PP farà una retallada amb un altre canvi estructural, canviant les relacions laborals amb un marc laboral a la marroquina i carregant-se els sindicats i la negociació col·lectiva, d'una banda, i una pujada de la fiscalitat directa, de l'altra. Em preocupa. ¿Per què quan parlen del model austríac no diuen que tenen una pressió fiscal del 48%? El PP també plantejava una apujada de l'IVA i un tipus d'impostos indirectes que poden alentir el consum i deprimir l'economia.

Faran costat a CiU amb el pacte fiscal tot i que no hi hagi el pacte fiscal entre les rendes que reclamen?

Creiem que és una pota fonamental. Sabem que cal una millora de finançament i no ens desmarcarem d'una proposta sempre que sigui coherent amb el que plantegem. Però cada cop que hem aconseguit un tros del pastís, immediatament CiU el feia més petit abaixant impostos i, per tant, ens quedàvem igual.

El 20-N els va anar bé. ¿Es farà sentir ICV en un grup dominat per IU?

Hem de garantir la identitat pròpia d'ICV-EUiA com a força catalana amb veu i vot propis. Crec que estem en condicions de fer-ho. Joan Coscubiela ha d'intervenir en el debat d'investidura. No m'imagino un altre escenari.

Serà evident el conflicte nacional?

Hi ha una ruptura del pacte constitucional. I els que venim del federalista també ho hem de dir. Cal reformar la Constitució i, com que no som ingenus i sabem que és molt probable un no, s'ha de plantejar el dret a decidir amb totes les opcions. Hi ha un terreny a compartir entre federalistes i independentistes. L'única manera que el federalisme avanci és que l'independentisme sigui viable. Molts independentistes saben que l'opció federal és majoritària.

I quin és el camí?

Una proposta de reforma constitucional profunda, un exercici del dret a decidir amb diferents opcions i, si hi ha bloqueig, ja ens hi trobarem. Hi ha una transacció possible, que els independentistes acceptin un federalisme real i plurinacional confederal i que els federalistes acceptin un model d'independència si el seu camí no qualla. És l'acord real.