Joan Ignasi Elena: "El PSC ha de visualitzar millor que defensa Catalunya"

Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) ha mostrat la seva predisposició a presentar candidatura a la primera secretaria del PSC, sense el permís de la direcció actual. Tota una gosadia per a aquest advocat jove però experimentat, que ha estat molts anys alcalde de Vilanova i la Geltrú i que va afiliar-se al PSC quan tenia només setze anys.

Sense el suport de l'aparell, perdrà.

És un congrés nou, els clixés del passat ja no funcionen, ja no responen a cap classificació interna del partit. Sento molt a prop meu persones d'origen i trajectòries molt diferents. Hem de fugir del tòpic dels bàndols. Hem de parlar d'unitat i de futur.

Per què es presenta, doncs?

Ja vaig manifestar fa temps la meva voluntat d'implicar-me més en el partit, però evidentment l'última paraula la tenen els militants. Penso que és bo que es parli de renovació de persones i d'idees. Després de la importantíssima davallada que hem tingut en les diferents eleccions que hi ha hagut, és el moment de parlar de tot, sense límits. Aquesta derrota electoral té moltes causes, no només atribuïbles a la direcció del partit. Hem d'analitzar a fons el que ha passat, detectar quins problemes tenim i solucionar-los.

Se sent còmode amb l'etiqueta d'obiolista?

L'obiolisme no existeix. Ho va dir el mateix Raimon Obiols. Jo em sento còmode amb l'herència majoritària del PSC, que és federalista, catalanista, socialdemòcrata i que vol repensar i recuperar els valors de l'esquerra. En els últims anys hem parlat massa de gestió i ara toca parlar de valors i de principis. I en això hi està d'acord la immensa majoria del partit. Tothom ho pensa. No és el moment de posar etiquetes, sinó de pensar el futur, de renovar.

I això com es fa?

Presentant un projecte nou. Hem de recuperar el discurs de les idees i dels valors, que fa vuit anys que hem deixat de banda. Hem d'obrir-nos a nous moviments socials, hem de recuperar un discurs de país compartit per la majoria de la societat catalana. I sobretot hem de desprendre il·lusió per combatre la resignació.

Quan parla de moviments, hi inclou el del 15-M?

El 15-M és una manifestació que expressa un profund sentiment de desànim, de greu malestar social en relació a un món que es veu i es viu com a injust. I a més, no es veuen respostes prou convincents i prou contundents a aquestes injustícies que ha generat la crisi econòmica. La gent està escaldada, però hem de dialogar i entendre'ns amb la gent d'aquest moviment. Hem d'aprendre d'ells.

Un dels components més clars d'aquest moviment és el rebuig als partits. Com hi dialogaran?

Les preguntes a les quals aquest moviment vol donar respostes tenen a casa nostra un punt de trobada. Hem de rebel·lar-nos contra la injustícia i fer d'aquesta lluita un dels eixos de la nostra acció política.

També ha parlat de recuperar un discurs de país.

El PSC ha de defensar els interessos de Catalunya sense matisos i ho ha de visualitzar d'una manera més clara. Potser ho hem fet, però no s'ha visualitzat prou bé. Això ho hem de fer de manera unitària, tot el partit en ple, sense trencadisses, com ha fet sempre el PSC.

Això passa per revisar les relacions amb el PSOE?

Sí, i va molt més enllà de tenir grup parlamentari o no. Caldrà revisar tot el que ha fallat i millorar-ho. Hi hem de tenir una relació més estreta i alhora de més complicitat i més comprensió, perquè han d'entendre que el PSC ha de poder prendre decisions diferents del PSOE.

Com en el fons de competitivitat, per exemple?

El PSC hauria d'haver votat a favor del traspàs a la Generalitat independentment de si tenia grup o no.

Es defineix com a crític?

Tots ens podem sentir crítics. Ser crític no és patrimoni de ningú. Hem de posar les idees per damunt de la gestió. Hem de recuperar persones i espais polítics perduts. Em sento crític i oficial a la vegada perquè formo part de l'executiva.

Es veu en una executiva amb Iceta com a primer secretari?

És moment de parlar d'idees, no de persones.