Crònica 19/06/2011

Jordi Casas: "El recurs de l'Estatut no pot condicionar la relació amb el PP"

PP "No el satanitzem per fer un àngel el PSOE" Rosell i Fainé a Madrid "És bo, rebaixen la tensió"

Joan Rusiñol
4 min
Casas, a qui a Madrid alguns tracten d'ambaixador, aquesta setmana al seu despatx.

Madrid.El delegat del Govern a Madrid ens rep al seu despatx del carrer Alcalá, el mateix que va ocupar Adolfo Suárez quan era ministre del Movimento, un prova de com ha canviat la societat espanyola. Casas (Sabadell, 1954), militant d'Unió Democràtica, assegura que ara la prioritat és sortir de la crisi i per això reclama dues coses: complicitat entre Madrid i Barcelona i un model de finançament just per a Catalunya. Ell no és independentista i creu que l'encaix a Espanya és possible.

Què ha descobert durant aquests cinc mesos que fa que té el càrrec?

Els madrilenys tenen una alta valoració de la cultura del nostre país i de l'empresariat català, que veuen com a gent seriosa. Tenim un problema amb la política, que no intressa i hem de recuperar el prestigi a Madrid. Si a Catalunya vam quedar cansats del debat de l'Estatut, imagina't aquí...

Com s'aconsegueix això?

Les coses estan canviant. La gent reconeix que l'actitud de la Generalitat de fermesa i dir la veritat és la que hauran de tenir d'aquí quatre dies molts governs autonòmics. Cal també que a Catalunya fem auto-crítica i que entre tots plegats introduïm una mica de seny.

Ha arribat el moment de repensar el cafè per a tothom?

Sí, i això ho va dir curiosament José Bono aquí [delegació del Govern] a la presentació d'un llibre. Avui el problema del dèficit fiscal no el té Catalunya, sinó Espanya, perquè tota la societat catalana, començant per Foment del Treball i les cambres de comerç, ho comparteixen. El proper govern que surti de les urnes sap que aquesta ha de ser una prioritat perquè l'assignació de recursos influeix també a l'hora de sortir de la crisi.

Fora de Catalunya hi ha aliats a aquesta reclamació catalana?

Hi ha molt bona predisposició a posar sobre la taula les balances fiscals. Aquest debat, però, l'hem d'orientar bé i explicar-nos al costat dels governs de Madrid, el País Valencià i les Illes, que també tenen el problema. Hem de parlar molt de diners, de com es distribueixen, però no ho lliguem al debat identitari perquè podríem crear bloquejos.

Ajuda tenir empresaris catalans en llocs claus a Madrid?

Sí, és important tenir Joan Rosell a la CEOE, Isak Andic a l'Institut de l'Empresa Familiar, Isidre Fainé a les caixes... Són persons que pensen en català i rebaixen la tensió.

El Madrid del poder és conscient que el sobiranisme creix?

La gent aquí és conscient que cal restablir ponts sobretot perquè el problema és objectivable: un repartiment just per acabar amb aquest descontentament. Però alerta, que els partits independentistes tampoc han crescut tant, la gent és més tranquil·la. No s'ha de fer més soroll del compte ni proposar coses incertes a mitjà termini. La gent ara vol que arreglem el problema i si més endavant Catalunya ha de fer o no fer ja ho veurem. Jo no crec en projectes fets a la contra. Ha de ser en positiu.

Però el sobiranisme és cada cop més transversal. L'alcalde de Vic, del seu partit, se'n declara.

Hi ha gent que es planteja un escenari independentista perquè hi ha una insatisfacció a Catalunya, que ha estat noble i ha rebut un tracte injust. Jo crec que es pot reconduir. En un moment en què l'economia és molt delicada, tots hem d'anar molt amb compte per restablir la confiança en les institucions. Ara la prioritat és sortir de la crisi i per això hem de resoldre que el Govern tingui recursos per governar, que no en té, i que Madrid faci el que ha de fer, que no ho fa. A partir d'aquí? Ja farem. El país no té límits.

Pagarà el fons de competitivitat el govern Zapatero?

No crec que es resolgui aquesta legislatura.

Què espera del futur president d'Espanya?

Cal veure qui ve i com ve. Demano que, sigui qui sigui, abaixi decibels, deixem tots de muntar bronca en qüestions que no valen la pena i busquem complicitats per sortir del forat. De l'actual govern Zapatero ja no em crec res, només em prenc seriosament les reformes que ens imposa Europa.

En cas que governi el PP, el beneficien o el perjudiquen els pactes amb CiU a Catalunya?

Nosaltres només hem seguit el criteri de la llista més votada, és la gent qui decideix. En el cas dels pressupostos, ens hem obert a parlar-ne amb tots els grups però no hem trobat interlocució ni al PSC ni a ERC. Als ciutadans de Catalunya ens hauria agradat trobar una complicitat més gran perquè, de fet, tots hem portat el país a aquesta situació. Ara diuen: ja torna a pactar la dreta de sempre. Això és absurd!

Si governa Rajoy, és viable entendre-s'hi malgrat tot el que ha passat aquests últims anys?

És veritat que el segon mandat d'Aznar, amb un discurs molt dur, va provocar una disfunció estranya. També és cert que als pactes del Majestic vam aconseguir coses impensables, com la supressió del servei militar. Després els discursos van anar embolicant la troca però tampoc hem de satanitzar el PP per fer un àngel el PSOE, que no ens ha tractat bé a Catalunya. El condicionant andalús dels socialistes ha castigat molt l'economia catalana.

I el recurs del PP a l'Estaut?

Tampoc podem viure dels errors del passat. No és bo que clavem bronques al PSOE per la famosa Loapa ni hauríem de condicionar la nostra relació amb el PP al recurs. De fet, la sentència hauria sortit igual amb el recurs del defensor del poble.

A vostè el van criticar per no assistir a l'entrega del premi Cervantes a Ana María Matute...

A mi no m'hi van convidar. Va ser un malentès però ho vam explicar a la premiada i ho va entendre.

stats