Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Jordi Palafox: "Amb bancs autòctons el crèdit flueix Amb més facilitat"

País Valencià "Bancaja, el Banc de València i la CAM coneixien bé el territori i ara les hem perdut" Catalunya"L'Estat també ha posat diners en les entitats catalanes però s'han buscat solucions de país"

Jordi Palafox és catedràtic d'història i institucions econòmiques a la Universitat de València. També va ser conseller de Bancaja durant vuit anys en representació del PSPV-PSOE fins que, el 2006, va dimitir.

És cert que el País Valencià ha perdut el seu sistema financer?

Si entenem el sistema financer com les entitats amb arrelament al territori, avui només queden Caixa Ontinyent i les caixes rurals. Però el debat ha de ser si és important o no que hi hagi entitats financeres autòctones, i jo a això responc que sí. Si hi ha entitats que coneixen el territori perfectament el crèdit flueix amb més facilitat. Això s'ha perdut amb la integració de Bancaja a Bankia i amb les intervencions de la CAM i el Banc de València.

Malgrat que intentin eludir la seva responsabilitat, en quina mesura els polítics han influït en la caiguda de les entitats valencianes?

Els governs valencians tenen una responsabilitat elevada per les ingerències directes en alguns negocis i també perquè han transmès la imatge que aquí no passava res es fes el que es fes fins que s'han trobat que les entitats no eren solvents. Però també els socialistes valencians, que han tingut una actitud indefensable: quan calia parlar han callat, i a l'inrevés. Quan va caldre vaig ser l'únic que va dir que el nomenament de José Luis Olivas com a president de Bancaja podia traslladar la imatge que aquest era el banc del PP [Olivas va ser president de la Generalitat Valenciana entre el 2002 i el 2003] i des del PSPV se'm va dir que no seguís amb aquest discurs.

Davant dels que diuen que Bancaja s'ha venut a Madrid, hi ha qui defensa que es manté el pes valencià dins de Bankia. Això és veritat?

Ja és hora de deixar d'enganyar la gent. Una fusió és un enfrontament de dues cultures o empreses que tracten de tenir el poder, malgrat que aquí s'ha explicat que caminarien tots junts per obtenir noves cotes per Bancaja. I si una cosa és segura és que qui ha guanyat és Caja Madrid. De fet, des que es va anunciar la integració entre les dues entitats, als executius de Bancaja a Madrid els anomenen "els erasmus" perquè opinen que en un any tots seran reemplaçats. Així que parlar del pes valencià és una pura qüestió d'imatge i no és real, com també s'ha demostrat amb la destitució d'Olivas. Això és una batalla a mort en què ha guanyat Rodrigo Rato, que té molt més poder polític.

Pensa que el que li ha passat al sistema financer valencià podria passar també a Catalunya?

Si bé a Catalunya també hi ha hagut una injecció de diners públics a alguna entitat, els motius han estat uns altres. Però el que ha passat amb Bancaja, no hauria passat. Una de les diferències és que a Catalunya s'han buscat solucions per al país i no només per a l'empresa i això ha fet que hagin vist les coses amb una mirada diferent per mirar de preservar les seves entitats financeres.

Quines mesures s'han de prendre perquè no es repeteixi una fallida similar del sistema financer?

De crisis financeres n'hi continuarà havent, però s'ha d'intentar que no siguin tan greus. Primer s'hauria de supervisar el mercat i per a això les entitats han d'acceptar tenir algú per sobre que fixi els límits. Si el Banc d'Espanya hagués dit que no es podia superar el 20% o 30% de risc en el sector immobiliari, no estaríem en la situació actual. Una altra mesura necessària és que els administradors dels bancs siguin responsables davant la llei i que no es puguin escudar en què ells prenen les decisions que els directius els diuen. I per últim, cal canviar algunes normes com les auditories, que sempre surten netes quan les entitats no estan sanejades.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT