Jordi Raich: "Ara són els polítics colombians els que han de moure peça"

El cooperant català Jordi Raich va coordinar dilluns l'alliberament dels deu últims ostatges polítics de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). L'autor d' El espejismo humanitario va ser al capdavant de l'equip de 30 persones de la delegació colombiana de la Creu Roja que va coordinar amb les FARC el rescat, juntament amb el govern de Colòmbia, el del Brasil i l'ONG Colombianos por la Paz.

Quan vau preparar l'operació i com es va desenvolupar?

Tot plegat s'ha traduït en un sol dia, però l'operació la vam començar a preparar al desembre, tan bon punt les FARC van anunciar sis alliberaments. Quan al febrer van dir que en serien deu, hi vam treballar més intensament. Tot va anar segons el que hi havia pautat. L'únic imprevist va ser agradable: havien d'entregar-nos els segrestats dividits en dos dies i finalment van alliberar-los tots junts. No sabem per què van fer-ho però benvingut sigui, no feia falta que les famílies esperessin encara més.

Com es prepara els alliberats per abandonar el captiveri?

El primer que vam fer va ser donar-los fotografies dels seus familiars, perquè les coses han canviat molt. Hi ha gent que ha nascut, gent que ha mort, i cal acostumar-los al xoc. Al cap de poca estona es retrobarien amb les famílies, que feia com a mínim dotze anys que no veien.

Quin procediment se seguirà a partir d'ara amb ells?

Han deixat de ser un grup per passar a ser individus i cada família té una situació diferent. El temps ha passat i, per a algunes, l'únic que ha canviat és que han envellit. Però per a d'altres el nucli familiar pot ser ben diferent. Els serveis psicològics de l'exèrcit i la policia hauran de valorar què necessita cadascun per integrar-se en la comunitat i en la vida laboral. Cap d'ells no ha pres encara una decisió en aquest sentit.

L'alliberament és l'inici del camí cap a una negociació de pau?

El temps dirà quin escenari s'obre. Una cosa és clara: no ha estat un alliberament qualsevol, són els deu últims policies i militars que estaven en mans de les FARC. El significat és molt rellevant. Hi ha moltes declaracions d'una part i l'altra que parlen d'una solució política, de la necessitat d'explorar la possibilitat d'iniciar el diàleg. Hi ha moltes expectatives en la societat colombiana que hi hagi canvis, que s'obri alguna mena de procés o esperança.

Pot haver-hi diàleg si les FARC no alliberen també els civils?

Els segrestos de civils generen molt debat aquí a Colòmbia perquè no es poden obtenir xifres fiables de cap manera, ningú sap quants civils estan segrestats i ningú sap en mans de qui estan. Potser alguns els tenen les FARC, però probablement no tots, i potser molts altres són morts o desapareguts. Des de la Creu Roja sempre hem demanat que es permeti a tots els segrestats comunicar-se amb les seves famílies i, sobretot, reiterem que estem disposats a facilitar l'alliberament de qualsevol persona en mans de qualsevol grup.

El pas de les FARC es deu a les últimes derrotes que ha patit?

És cert que últimament hi ha hagut una sèrie d'atacs, tant d'una part com de l'altra, persones capturades han mort, hi ha hagut ofensives del govern contra la guerrilla i atacs de la guerrilla contra el govern. I malgrat aquest panorama, les FARC han mantingut la promesa d'alliberament que van fer desembre. Tot i les tensions, hi ha hagut voluntat d'ambdues parts per portar a terme l'alliberament i, per tant, ara els polítics hauran de moure peça.

El canvi de lideratge en les FARC ha facilitat l'alliberament?

Si ens fixem en les alliberacions, n'hi ha hagut cada any. Quan Alfonso Cano era el líder de les FARC i durant els anteriors. L'últim moviment de les FARC és simbòlic però de tota manera cada vegada quedaven menys uniformats segrestats. Aquesta és la quarta operació que fa el Comitè Internacional de la Creu Roja a Colòmbia en col·laboració amb els brasilers.