Crònica 16/06/2011

JordiBaltà: "Esperem que un dia no hagi d'existir Amnistia Internacional"

Reacció "Abans de posicionar-nos sobre un tema volem tenir l'absoluta seguretat del que direm" Objectius "Volem aconseguir l'abolició global de la pena de mort" Aniversari "Els 50 anys de feina ens permeten constatar avenços molt lents però ferms"

Laia Altarriba
3 min
Jordi Baltà presideix Amnistia Internacional a Catalunya .

11.500 socis a Catalunya, i se n'hi van afegint. En el 50è aniversari d'Amnistia Internacional, el president de l'organització a Catalunya, Jordi Baltà, destaca les fites aconseguides per aquesta entitat de referència internacional pel que fa a la defensa dels drets humans.

En aquests 50 anys Amnistia Internacional ha aconseguit una referencialitat i credibilitat indiscutibles a l'hora de parlar de drets humans. Com us ho heu fet?

Segurament gràcies a un dels nostres eixos fonamentals: el rigor a l'hora de fer la nostra feina. El rigor en la investigació es basa a contrastar el que diu el dret internacional i el que passa en la realitat. De vegades no som l'organització més àgil a reaccionar, perquè abans de posicionar-nos volem tenir la seguretat que diem el que hem de dir, però això ens ha donat credibilitat.

De què us sentiu més satisfets al llarg de tots aquests anys?

Doncs de l'alliberament dels centenars o milers de persones, tant conegudes com desconegudes, a través de la nostra feina de pressió. Hi ha casos molt simbòlics amb noms i cognoms, com podria ser el cas d'Aung San Suu Kyi a Birmània, però també molts altres de desconeguts que havien anat a la presó per la seva feina de defensa dels drets dels treballadors o dels drets humans, i que hem pressionat perquè fossin posats en llibertat.

Més enllà d'alliberaments de presos, heu treballat perquè els responsables de les violacions de drets humans fossin jutjats.

Hem contribuït a aconseguir que hi hagi el Tribunal Penal Internacional, que és un sistema de justícia internacional que pot fer que un governant que ha estat responsable de crims contra la humanitat ja no pugui anar amb tanta llibertat pel món. Malgrat totes les limitacions que té aquesta cort, em sembla també que és una de les fites importants.

També us heu significat per la lluita contra la pena de mort.

Sí, i estem especialment satisfets que cada cop s'apliqui en menys països. Hem arribat a un punt en què dues terceres parts dels estats del món han deixat d'aplicar la pena de mort, cosa que fa 30 o 40 anys era impensable. Però no en tenim prou que s'apliqui en menys països, volem aconseguir-ne l'abolició global. Encara hi ha un nucli dur d'uns 20-25 països que cada any executen persones. Per sort, cada vegada hi ha més consens a l'Assemblea General de les Nacions Unides per demanar que es posi fi a la pena de mort.

Quines altres campanyes teniu en marxa a Amnistia Internacional en aquests moments?

Doncs el 2003 vam encetar amb Oxfam, Fundació per la Pau i altres organitzacions una campanya que es deia Armes sota Control, que demana que s'aprovi un tractat internacional sobre el comerç d'armes que eviti la transferència d'armament als països que se sap que les poden utilitzar per cometre violacions dels drets humans. Vam aconseguir un acord a les Nacions Unides perquè es comencés a redactar aquest document. I en dos o tres anys hauríem d'esperar que aquest tractat s'aprovi, es ratifiqui i s'implementi.

Passa molt de temps entre que arrenca una campanya i s'aconsegueix l'objectiu. Això no fa que us desanimeu?

La nostra feina es basa en la constància. Algú va dir que la feina d'Amnistia Internacional era com l'aigua sobre la pedra, que gota a gota no la vas veient, però que al final hi deixa una marca. Els 50 anys de feina feta ens permeten constatar avenços molt lents però ferms, i que algunes coses que et semblaven utòpiques, en àmbits com la violència contra les dones, per exemple, s'han acabat aconseguint.

Quins altres horitzons teniu?

Doncs des de fa pocs anys hem ampliat el nostre àmbit d'actuació a tots els drets humans. Fa uns anys es parlava de drets de primera, en relació als drets polítics i civils (llibertat d'associació, de creença, d'expressió, drets de no patir tortures, etc.), i drets de segona, en relació als drets socials, econòmics i culturals. Però nosaltres entenem que tots els drets són iguals, i que una persona serà més capaç de lluitar contra tot tipus de discriminació si ha tingut dret a l'educació, té garantit l'habitatge o no pateix pobresa.

Aquesta preocupació no és només de l'àmbit internacional, sinó que la traslladeu a casa nostra.

Efectivament. Actualment estem impulsant la campanya Exigeix Dignitat, que posa l'accent en les dificultats que té la població catalana per accedir a un habitatge digne. Però també ens preocupen altres vulneracions dels drets humans a Catalunya: per exemple les situacions de tortura, maltractaments i violacions que hem denunciat que es produeixen en centres de menors; i també ens alarma d'un temps ençà un cert discurs que adopten alguns polítics amb certes connotacions de racisme i xenofòbia.

Serà possible un dia un món sense Amnistia Internacional perquè ja no sigueu necessaris?

Tant de bo! Aquest és un dels nostres objectius, però per ara encara tenim molta feina per fer.

stats