Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

L'editor publica una nova versió d'un assaig del 1978

Josep Maria Castellet torna a llegir Josep Pla

Josep Pla o la raó narrativa , un dels assajos més coneguts de Josep Maria Castellet, acaba de ser reeditat a Destino amb un pròleg i un epíleg nous, en què l'editor revisa un dels seus autors predilectes.

"Castellet, no hauríeu d'haver escrit aquest llibre. Us ho agraeixo molt però exagereu la importància de la meva obra. Jo no sóc ningú i si escric és perquè no sé fer res més. De tota manera, gràcies". Aquesta és una de les anècdotes que Josep Maria Castellet explica a la nota editorial de Josep Pla o la raó narrativa , assaig que el va fer mereixedor del premi Josep Pla del 1977. Un dia de primavera del 1978, Castellet va anar fins a Palafrugell "per fer una xerrada destinada a ser pronunciada davant els estudiants de batxillerat de Palafrugell"; mentre s'encaminava cap a la presentació amb Pla, l'escriptor va deixar anar les seves consideracions, que van assolir les virtuts de l'anècdota instantàniament i que ara, gairebé 33 anys després, formen part de l'ampliació d'un dels treballs literaris més recordats de Castellet, juntament amb Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (Edicions 62, 1971).

L'epíleg de la nova edició està fonamentat en la relectura de les notes per a un diari redactades entre el 1965 i el 1968 i que es poden trobar a l'últim volum de l'obra completa. "Són notes escrites a raig, que són un conjunt insòlit en l'obra de Pla", va dir Castellet durant el dinar de presentació del llibre. L'editor i escriptor troba que tres dels tòpics més estesos sobre Pla queden desmentits en aquest aplec de notes: el mite del solitari de Llofriu, la misogínia i la seva gasiveria. "Gràcies a aquestes notes veiem que de sol n'estava poc, Josep Pla; una altra cosa és que volgués sentir-se solitari", va aclarir Castellet. Respecte al segon punt, l'editor va comentar: "Si bé considerava que les dones havien de quedar-se a casa, tenir i cuidar els seus fills, en els dietaris apareixen unes cartes misterioses que li envia una tal «A», que arriba a identificar com a Aurora, una dona a la qual va conèixer abans de la Guerra Civil i que li suscitava fantasies eròtiques. Al llarg del diari t'adones que Pla n'estava enamorat, de l'Aurora". Sobre la garreperia planiana, Castellet va recordar que Pla va enviar a l'Aurora "mil pessetes durant quaranta dies". "Aquestes mil pessetes avui equivaldrien a uns 120 euros, cosa que no és una fortuna, però no està gens malament", va afegir Castellet.

Una càtedra Josep Pla

La reedició de Josep Pla o la raó narrativa , que coincideix amb el trentè aniversari de la mort de l'escriptor empordanès, és la primera referència de la càtedra Josep Pla, creada el 2010 a la Universitat de Girona i que compta amb el patrocini de la mateixa universitat, la Fundació Josep Pla de Palafrugell i Grup 62. "La propera referència de la càtedra Josep Pla serà una selecció de narracions marineres que apareixerà en edició de butxaca", va comentar Xavier Pla, autor d'un dels treballs més interessants i reveladors sobre l'obra planiana: Josep Pla. Ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997). Va ser Xavier Pla l'encarregat de donar a conèixer la gran notícia de la vetllada: "Aquesta tardor, si tot va bé, publicarem un llibre inèdit de Pla, un dietari curt dels primers mesos del 1936. Són notes, fonamentalment telegràfiques, un aide-mémoire".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT