Publicitat
Publicitat

MONARQUIA, LES DISCULPES DEL REI

Un gest simptomàtic però insuficient

Les disculpes del rei suposen un acte ple de contingut i, per alguns, valent que intenta aplacar el qüestionament creixent de la monarquia. Un objectiu que costarà més d'aconseguir, si és que és possible.

Les preguntes

  1. ¿N'hi ha prou que el rei demani perdó?
  2. ¿A què es deu referir quan diu que 'no tornarà a passar'?

Josep Ramoneda

  1. Això del perdó és una qüestió molt subjectiva. Jo crec que el gest té la seva significació, ja que és gairebé una contradicció que un monarca demani perdó. No és tan important si és suficient o no, ja que la cacera és un fet aïllat i els problemes de la institució són de comportament. I el gest demostra que el rei és capaç de percebre el descontentament de l'opinió pública. El seu predecessor, Alfons XIII, no va ser-ne capaç.
  2. Hauria d'evitar el descontrol en la institució monàrquica, que abans estava en zones perifèriques però ara ja afecta el seu nucli central. La monarquia és una institució aristocràtica, del passat, ara no té sentit. Suposa una incoherència en si mateixa en una democràcia i, encara que el rei no ho vulgui, fets com aquest tornaran a passar.

Manuel Milián Mestre

  1. El rei fa molt bé disculpant-se, però les excuses són massa tardanes. Cal preveure les conseqüències dels fets abans de dur-los a terme. La previsió és fonamental en un cap d'estat i cal tenir en compte les circumstàncies del país i les actuals dificultats que passa. Tot i això, benvingudes les disculpes si han d'ajudar a rectificar.
  2. El rei no pot marxar en un moment en què la situació és l'actual. Si ho fa, ha de ser en un viatge justificat i no per la futilitat per la qual ho ha fet ara. I no pot ser obsequiat amb un desplaçament d'aquestes característiques. En definitiva, no pot tornar a tenir lloc un error de càlcul greu com el d'aquest esdeveniment. Les coses haurien de ser molt més mesurades i un cap d'estat no pot permetre que passin situacions com aquestes per falta de previsió.

Pilar Rahola

  1. Valoro el gest del rei des d'una perspectiva personal, ja que no ha de ser fàcil. Però institucionalment està tocat, no pot representar un país. A més, no concreta exactament de què es disculpa. ¿De marxar a Botswana mentre el país s'enfonsa? ¿De massacrar animals preciosos? ¿D'actuar com un simple colonitzador blanc? ¿De viatjar amb l'amant en un país amb el qual no hi ha relacions diplomàtiques?
  2. El que no pot és mantenir l' statu quo i els seus privilegis sense qüestionar la pròpia institució monàrquica. Cal encetar un seriós debat sobre quin model d'estat volem. I, pel que fa el rei, el millor que podria fer és plantejar aviat la retirada. I si algú el vol succeir, com podria ser el seu fill Felip, que ho intenti democràticament a través d'un referèndum.

Ferran Requejo

  1. Cal partir de la base que el rei és el cap d'estat espanyol. I en el supòsit que en un república d'una democràcia avançada el cap d'estat actués de la manera que ho ha fet el rei, la seva dimissió hauria de ser fulminant, sense gaires discussions. Per contra, l'actual permisivitat de les institucions amb l'actitud del monarca demostra que encara estem davant d'una democràcia dèbil.
  2. El rei té un paper bàsicament institucional i simbòlic i, per tant, tots els actes que fa impliquen directament el conjunt de l'Estat. En el cas de Joan Carles de Borbó la frontera entre el que és públic i el que és privat és molt borrosa. És per aquest motiu que no es podria permetre cap acció o cap acte del rei que pogués laminar o desprestigiar el que simbolitza, independentment de la seva ideologia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT