Joves ramaders gironins lluiten per recuperar races autòctones
"U na raça és patrimoni d'un país. Tant valor té la catedral de Girona com l'ovella ripollesa, i una catedral es pot tornar a aixecar. En canvi, quan s'extingeix una raça ja no hi ha res a fer!" Són paraules del ramader Manel Marcè, propietari del mas Marcè de Siurana d'Empordà (Alt Empordà). Desprèn un amor i respecte per la terra i l'entorn que comparteix amb una generació de joves pagesos d'entre trenta i quaranta anys compromesos amb el futur de les races autòctones i disposats a innovar fórmules per treure rendiment d'aquestes races originàries de les nostres contrades.
La Diputació de Girona i el sindicat agrari JARC impulsen des de fa tres anys el foment i la recuperació de la població de races autòctones al camp gironí. L'estratègia consisteix a cedir exemplars a particulars i ramaders perquè es reprodueixin, divulgar les potencialitats d'aquestes races en l'àmbit forestal i agroalimentari i assessorar sobre com obtenir-ne rendiment econòmic.
Segons Jack Massachs, tècnic de JARC, l'autèntica clau per garantir el futur d'aquests animals és aconseguir que els ramaders puguin viure i guanyar-s'hi la vida. "El valor afegit de les races autòctones és la qualitat, no la quantitat", explica Massachs, atès que les races autòctones són menys productives que les altres races. Per tant, cal enfocar el negoci cap a un mercat més reduït que apreciï la qualitat de la carn, els ous o la llet d'aquests animals. "La diferència és la consistència, el gust i la qualitat", conclou.
L'altre argument que esgrimeix Jack Massachs per promoure la recuperació de les races autòctones és la crisi que afecta el sector. Creu que una bona manera de sortir-ne és que els petits ramaders es diferenciïn dels grans oferint un producte de proximitat i ecològic. I aquí és on entren en joc les races autòctones.
El Manel i la Natàlia del mas Marcè crien un miler d'ovelles ripolleses. Fa cinc anys van decidir elaborar recuit de la llet de les seves ovelles de la manera com tradicionalment es feia a l'Empordà, en un intent més de treure profit dels seus ramats. Poc es pensaven llavors que aquelles proves inicials de recuperar la recepta tradicional amb quall vegetal acabaria a les taules de nombrosos restaurants amb estrella Michelin. Primer va ser el recuit i més tard arribarien altres derivats làctics com flams, iogurts, formatge madur i feta.
Són pioners a aprofitar la llet de les ovelles ripolleses. Una de ripollesa produeix menys quantitat i durant menys temps que les altres races. Quin avantatge té, doncs? La qualitat. Menys greix i menys proteïnes, que sumat al tractament ecològic de l'animal dóna com a resultat un producte de gamma alta que, esclar, es fa pagar: venen la llet a 8 euros el litre.
A l'hora d'apostar per recuperar la raça ripollesa també hi va pesar el factor emocional. "Volem conservar aquesta raça perquè és la que sempre hi ha hagut aquí", explica en Manel, sisena generació d'una família de pastors procedent de la vall de Camprodon. La seva passió pels animals l'ha portat a acollir també exemplars de gallines empordanesa i nana flor d'ametller, totes dues races autòctones. Ho fa per afició. No en treu rendiment econòmic però sí que n'obté ous i l'ajuden en tasques de compostatge.
Augmentar la població
Precisament, un dels objectius de la iniciativa de JARC i la Diputació de Girona és trobar pagesos disposats a adoptar animals per crear petits centres de reproducció de races autòctones. El mateix Jack Massachs en té un al seu hort de Juià (Gironès) que es dedica a produir ous per fer pollets i contribueix així al projecte de donació, essencialment, de gallines empordaneses. Es tracta de donar perpetuïtat a races autòctones en perill d'extinció com l'oca de l'Empordà, la gallina empordanesa, la cabra pirinenca o l'ase català.
Un altre dels focus d'actuació per fer sostenible la tinença de races autòctones és la comercialització directa dels productes, sense passar pels intermediaris. A l'explotació Els Closos de Campdevànol (Ripollès), el ramader Aleix Perarnau va optar per portar les seves vedelles brunes a l'escorxador i vendre-les al detall en petits paquets de 5 quilos envasats al buit en comptes de vendre la vedella directament a un tractant. Amb aquest nou sistema, Perarnau va multiplicar per tres els beneficis.
