Publicitat
Publicitat

MOVIMENTS DE POBLACIÓ

Pobles com Sort ja tenen més naixements que morts

Joves urbans omplen els pobles del Pirineu

Esports d'aventura, turisme i parcs naturals han permès a les comarques de l'Alt Pirineu atreure joves de les grans ciutats i recuperar població. Ara, amb la crisi, el repte és retenir aquests nous veïns.

Fa sis anys Agustí López, que aleshores era l'alcalde de Sort, va rebre una trucada del secretari de l'Ajuntament: "Fem un cafè, t'he d'explicar una cosa". Llavors li va donar la notícia: "És el primer cop en 30 anys que tenim més naixements que morts al municipi".

Ja feia anys que Sort, així com la resta de comarques de l'Alt Pirineu, havia aturat la davallada d'habitants que havia començat als anys 60. Ho havia fet possible l'arribada de joves provinents de les ciutats que buscaven la tranquil·litat de la muntanya i les noves feines vinculades als esports d'aventura i el turisme. Però durant els últims anys, i per primer cop en dècades, el creixement demogràfic es deu als naixements, una part dels quals són de persones que van pujar a viure a aquestes comarques i que ja han estabilitzat la seva situació. "Ara a Sort tenim 70 infants a l'escola de 0-3 anys", celebra Agustí López, que actualment és el president de la comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya per CiU.

Els esports d'aventura i els parcs

Un dels sectors que ha generat més feina durant els últims vint anys al Pirineu i que ha atret gent jove de les àrees metropolitanes han estat els esports de muntanya. Ho han fomentat els estudis de grau mitjà de conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural, que ofereixen totes les comarques de l'Alt Pirineu. I bona part dels alumnes són nascuts a molts quilòmetres.

Un cop acabats els estudis, aquests joves poden trobar feina de monitors en empreses de ràfting, barranquisme, escalada, alpinisme i guiatge. Però com que són feines de temporada, a l'hivern treballen a les pistes d'esquí i a l'hostaleria.

Un altre dels motors econòmics són el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu, que cada any atreuen desenes de milers de visitants. En feines directes, la directora i conservadora del Parc Nacional, Mercè Aniz, explica que actualment són entre 60 i 80 treballadors (la xifra s'ha reduït durant els últims mesos a causa de les retallades), a més dels que treballen a la xarxa de refugis que hi ha dins del parc. Però a aquesta xifra cal sumar-hi els ingressos que generen els visitants dels parcs als hotels, als restaurants i a les botigues de la zona. A més, Aniz destaca que el Parc Nacional no només anima el sector de l'hostaleria, sinó que també ha permès millorar els serveis per a la població: "Ha servit per millorar els punts d'atenció mèdica i el transport públic, tant per al visitant com per a la població local".

En el cas de la directora del Parc Nacional, ella també va venir de fora. Va néixer a Lleida, tot i que subratlla que el seu pare era fill del Pirineu, així que "ha estat com un retorn". Per estudiar, va haver d'anar-se'n del Segrià i anar fins a Madrid, l'únic lloc de l'Estat en què aleshores es podia estudiar enginyeria de ponts i camins. Aquests estudis li van permetre fa vint anys posar-se al capdavant del Parc, una de les poques feines d'aquestes comarques que requereixen un nivell formatiu alt.

L'empenta del turisme

Precisament per aquesta falta d'oferta de llocs de treball qualificats, sumat a la falta d'indústria i a una agricultura i ramaderia minvants, la majoria de gent que viu en aquestes comarques enfoca el seu futur professional cap als serveis. I bona part de les feines més qualificades les acaben ocupant persones que vénen de fora del Pirineu, com passa amb els llocs de treball més tècnics del Parc Nacional. Un altre dels grans revulsius econòmics per a les comarques de l'Alt Pirineu ha estat el turisme. Eduard Correa, cap de l'Oficina de Turisme de la Cerdanya, explica que ha permès crear feina tant en l'hostaleria com en la construcció. I destaca que l'obertura del túnel del Cadí va ser un canvi molt important: "Hi ha un abans i un després des que es va obrir el túnel el 1983. Va fer que el sector dels serveis, que ja tenia molta importància, es convertís en predominant. Ha permès que es passés de 8.000 segones residències el 1991 a les 14.000 actuals, amb tots els llocs de treball en la construcció que ha comportat. Cada una d'aquestes residències està ocupada una mitjana de 51 dies l'any i cada una gasta 125 euros per dia. Això és una quantitat de diners molt important que queden a la comarca".

I dóna més dades: "El túnel també ha permès que s'hagi passat de 5 a 30 establiments de turisme rural, de 0 a 90 empreses d'esports i turisme actiu i que hi hagi 280 restaurants". I de tota aquesta feina nova que s'ha creat, Correa assegura que una part important s'ha cobert amb gent vinguda de fora de la comarca. Eduard Correa és una d'aquestes persones arribades a la Cerdanya després de l'obertura del túnel. Li agradava esquiar i fins i tot havia treballat algunes temporades a la Molina, però no de manera permanent. Així que quan es va obrir una plaça per treballar al Consell Comarcal s'hi va presentar i la va guanyar. D'això ja en fa 25 anys, així que va ser dels primers a pujar-hi després de la inauguració del túnel.

Futur incert

Però la directora del Parc Nacional no es mostra tan optimista amb el turisme i alerta del perill de basar tota l'economia en aquest sector. Lamenta que, malgrat que durant les últimes dècades els serveis han millorat, "encara hi ha malalties que al Pirineu no pots agafar perquè no hi ha les condicions per tractar-les".

Per millorar la situació, el diputat Agustí López apunta que cal fer créixer més la població: "Encara tenim una estructura demogràfica raquítica i això impedeix que aquestes comarques es puguin desenvolupar més. Penso que s'ha de potenciar la indústria agroalimentària". Però afegeix una dada que apunta un futur incert, ja que la crisi també afecta aquestes comarques: els últims dos anys se n'han anat 120 persones de Sort perquè la recessió econòmica ha comportat que hi hagi menys feina.

Del que està content Agustí López és que avui l'autoestima de la gent que viu al Pirineu és molt més alta que quan ell era jove. Recorda que quan ell se'n va anar als anys 70 a estudiar fora, els pares deien als seus fills que estudiessin per poder sortir de la comarca. Però al cap d'una dècada la situació va fer un tomb. Ara celebra que l'autobús escolar torni a passar per pobles als quals feia molt temps que no anava a recollir nens per portar-los a classe.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT