Crònica 23/10/2011

Juan Karlosizagirre: "Queda molt per fer, ara no ens podem relaxar"

PerfilFa set mesos no es podia ni imaginar que seria candidat de Bildu i fa quatre mesos que és alcalde. Encara ho explica perplex, orgullós i sorprès per l'èxit inesperat, preocupat per mantenir el seu caràcter obert i de persona del carrer i tastant les primeres contradiccions per haver de tirar endavant projectes ja avançats, com una presó contra la qual fins ara s'havia manifestat en contra. Nascut a Igeldo, té 48 anys, no és pare ("seria impossiblefer el que faig amb fills") i no para per casa. "La dona em va dir que no em veuria mai i li vaig dir que potser em veuria més i tot, perquè abans de ser alcalde estava en totes les assemblees i tenia reunions cada nit".

Carles Capdevila
5 min
Juan Karlos Izagirre: "Queda molt per fer, ara  no ens podem relaxar"

La setmana ha estat molt intensa. I ara, què?

Hi ha hagut un pas important, però no entenc certa eufòria i que ja sembli que s'ha aconseguit la pau, perquè queda molt per fer, la ciutadania no es pot relaxar. Falten passos d'altra gent que encara no n'ha fet cap. La conferència va ser molt important. Dels 5 punts, ETA ha atès el primer amb rapidesa. Queden quatre punts per treballar. Els governs espanyol i francès han d'obrir de seguida un debat polític que garanteixi el respecte a tots els drets individuals i col·lectius.

Abans del 20-N passaran més coses?

S'han de visualitzar gestos en un pla molt curt, com legalitzar Sortu, disminuir la repressió, alliberar presos malalts. Otegi i altra gent que és a la presó per haver fet política n'han de sortir immediatament. Hi ha quinze nois a Donosti que el mes que ve està previst que entrin a la presó per haver fet política: no hi haurien d'entrar.

Veurem la dissolució d'ETA aviat?

No sé com s'escenificarà el final, ni sé si és el més important. El que és clau és que no hi ha marxa enrere possible. L'obstacle és l'Estat, que no mou fitxa. Si ho fes s'avançaria molt ràpid. És curiós que internacionalment es reconeguin els passos que hem fet i l'Estat no. El nostre full de ruta és l'acord de Gernika, que marca el camí de la pacificació i té com a primera fase un escenari sense cap tipus de violència. L'esquerra abertzale ho ha fet, l'Estat encara no, i manté la repressió i la il·legalització, però com que per part nostra la decisió és unilateral, anem avançant i avançant.

Haver-los acorralat amb la llei de partits ha fet que finalment condemnessin la violència, ha ajudat a avançar.

Això ha estat una situació antidemocràtica, i per tant no és mai acceptable. Però és de savis intentar treure profit d'una situació negativa. Hi havia un descontentament molt gran a Euskal Herria i quan la gent ha vist que Bildu tirava endavant s'hi han abocat.

I no admet que han trigat massa a fer passos evidents i necessaris com condemnar la violència?

Mai no és tard si tot acaba bé.

Quines perspectives electorals tenen per al 20-N?

Hem d'aspirar que el sector independentista i d'esquerres que recull Amaiur sigui la primera força a tot Euskal Herria. És difícil perquè hi ha més participació en temes municipals, que tothom veu més pròxims, i Madrid ens queda lluny. Però com que hi anirem a demanar el dret a l'autodeterminació, el missatge il·lusionarà i estic segur que podem guanyar. Per què no?

Es disputen el vot amb el PNB?

La gent que defensa la cultura basca està dividida en dos blocs, PNB i el que recull ara Amaiur, i entre els dos som una majoria àmplia. Nosaltres som d'esquerres i ells de dretes.

Com veieu Catalunya des de Donosti?

Ens hi identifiquem molt i sou una referència en el tema lingüístic, us tenim enveja per com heu integrat el català, mentre que l'euskera ha de guanyar molt ús social i prestigi. També és envejable el fet de tenir un PSC que té discurs catalanista, mentre que el PSE és espanyolista.

A Catalunya s'enveja el concert econòmic basc.

És que la pela és la pela. És evident que tenim concert i això és un avantatge, però nosaltres seguim reivindicant que no hem de sufragar l'exèrcit ni la casa reial. L'altra cosa és que siguem solidaris, i això bascos i catalans ho hem estat sempre, però no ho hem de ser per nassos. Personalment crec que l'aspiració de Catalunya no ha de ser el concert sinó la independència, seria un error quedar-se a mig camí. I ara no em pregunti quina independència veurem primer, perquè no ho sé. Però sóc optimista.

Com li ha canviat la vida des que és alcalde?

En l'àmbit personal marca molt, he perdut l'anonimat. Tothom em diu que no canviï, i espero algun dia tornar a ser el que era, un metge de família de la xarxa pública que intenta atendre bé els pacients.

I per què es va presentar a alcalde?

Jo havia fet política de carrer, he estat a totes les plataformes i assemblees, i en una ONG pel Sàhara, però mai a cap llista. Quan per una situació antidemocràtica 40.000 persones no es poden presentar, decideixes aportar el teu gra de sorra. Em vaig oferir, se'm va proposar ser candidat, però jo tenia claríssim que no guanyaria. Sabíem que sorprendríem, però la nostra victòria és més aviat el fracàs de l'exalcalde socialista Odón Elorza, que va baixar d'onze a set regidors.

Expliqui'm l'èxit de Bildu.

La gent ha valorat la unió de persones de recorreguts diferents que sap prioritzar el que els uneix per sobre del que els diferencia. També ha valorat que deixéssim de banda la violència, i sobretot ens han vist pròxims, som gent del carrer que treballa colze a colze amb la ciutadania, als barris i a les plataformes. Fins ara la política es feia de dalt a baix, les decisions eren d'empresaris i de les elits. Hem dit que cal invertir menys en formigó i més en persones i polítiques socials. Fins ara els grans projectes polítics eren incineradores, trens d'alta velocitat, grans carreteres.

Pot fer el que es proposava, ara que mana?

No tot, gestionar és molt complicat. Hi ha projectes que no ens agraden però que ja no podem aturar, com l'estació d'autobusos, i l'únic que podrem fer és acabar-los amb la màxima transparència. D'altres, com el projecte cultural 2016, el reconduirem però hi creiem molt, perquè en el llenguatge de la cultura avançarem més i més junts que en el de la política. El potencial de la cultura com a motor de la diferenciació és enorme.

Quina mena d'alcalde és?

Intento atendre molt els ciutadans, estar-hi molt a prop. En medicina escoltar el pacient és el 50% del tractament, i en política cal atendre tothom i explicar-los el que pots fer i el que no. Noto que la gent fins i tot al·lucina quan et demana una reunió i els hi concedeixes. No devia ser habitual.

Com s'ho fa per governar en minoria?

Al País Basc hi ha quatre blocs clars i costa tenir majories. A més, Bildu encara està estigmatitzat i ningú hi vol fer pactes de govern. Però la filosofia interna de Bildu ja és buscar el que ens uneix, i és vàlid per a acords amb els altres. Bildu ha donat suport al PP a Vitòria per aturar un auditori que costa 200 milions i que no es podia fer en plena crisi. Per projectes concrets anirem trobant acords amb els altres.

Quin és el millor lehendakari que ha tingut?

Ibarretxe, probablement. El seu pla, tot i que es quedava curt, ens va il·lusionar molt. També podria dir Garaikoetxea, que ara és a Bildu.

Què en pensa delsindignats?

Si no haguessin sortit els hauríem d'inventar, perquè hi ha prou motius per estar-ne. Jo vaig anar a assemblees i vaig veure que moltes de les coses que deien eren les que ja recollia Bildu, coses bàsiques com menys consumisme, més democràcia, més bon repartiment, més polítiques d'esquerres... El Primer Món s'ha construït malament i partint d'un capitalisme molt dur. A Espanya la gent està decebuda del bipartidisme i del fet que el PSOE no ha fet res d'esquerres. I la gent veu que a les presons hi ha condemnats per petits delictes o per delictes sexuals i també presos polítics, però els que roben de veritat no hi són.

Vostè viu en euskera?

La meva mare és asturiana i m'he criat en ambient bilingüe, però jo parlo euskera a casa, a l'ajuntament i abans a les consultes. Però encara costa que la gent entengui que a més de parlar-lo al bar, l'euskera serveix per fer política, medicina o per fer ponts.

És de la Real?

Sí, tot i que em dóna més alegries veure jugar Messi i aquest Barça de Guardiola que la meva Real. Per això desitjo que la Real guanyi la Lliga però que el Barça sigui segon, sobretot.

stats