L'Argentina va tancar ahir un dels capítols més durs de la seva història recent. Un tribunal de Buenos Aires va condemnar a cadena perpètua dotze dels militars de la dictadura del general Videla, acusats de crims contra la humanitat per l'assassinat de més de cinc mil persones durant el règim militar (1976-1983). Tots integraven l'Escola de Mecànica de l'Armada (Esma), la presó clandestina més gran de la dictadura, on s'estima que només van sobreviure 200 opositors.
Entre els presoners hi ha l'exmilitar Alfredo Astiz, líder d'un comando de l'exèrcit que va infiltrar-se en el col·lectiu de les Madres de la Plaza de Mayo per delatar-les després. Conegut amb el sobrenom d'Àngel Ros de la Mort, es va convertir en el màxim símbol del terrorisme d'estat a l'Argentina. Astiz havia viscut impune fins al 2003, quan el Parlament va anul·lar les lleis del perdó. Aleshores ja havia estat condemnat en absència a cadena perpètua per França i Itàlia.
Malgrat la nit freda a l'Argentina, dijous a la matinada centenars de persones van esperar amb impaciència la lectura de la sentència. "Finalment podem viure en pau, s'ha fet justícia", va dir una dona exultant en una televisió argentina. Centenars dels detinguts il·legals per l'Esma van morir ofegats al mar, el corrent els va portar fins a la costa i van ser enterrats, en estat avançat de descomposició, en fosses comunes.
L'Argentina va tancar ahir un dels capítols més durs de la seva història recent. Un tribunal de Buenos Aires va condemnar a cadena perpètua dotze dels militars de la dictadura del general Videla, acusats de crims contra la humanitat per l'assassinat de més de cinc mil persones durant el règim militar (1976-1983). Tots integraven l'Escola de Mecànica de l'Armada (Esma), la presó clandestina més gran de la dictadura, on s'estima que només van sobreviure 200 opositors.
Entre els presoners hi ha l'exmilitar Alfredo Astiz, líder d'un comando de l'exèrcit que va infiltrar-se en el col·lectiu de les Madres de la Plaza de Mayo per delatar-les després. Conegut amb el sobrenom d'Àngel Ros de la Mort, es va convertir en el màxim símbol del terrorisme d'estat a l'Argentina. Astiz havia viscut impune fins al 2003, quan el Parlament va anul·lar les lleis del perdó. Aleshores ja havia estat condemnat en absència a cadena perpètua per França i Itàlia.
Malgrat la nit freda a l'Argentina, dijous a la matinada centenars de persones van esperar amb impaciència la lectura de la sentència. "Finalment podem viure en pau, s'ha fet justícia", va dir una dona exultant en una televisió argentina. Centenars dels detinguts il·legals per l'Esma van morir ofegats al mar, el corrent els va portar fins a la costa i van ser enterrats, en estat avançat de descomposició, en fosses comunes.
