Publicitat
Publicitat

LA TRANSICIÓ AMENAÇADA

Almenys 59 morts i 134 ferits en dos atemptats suïcides contra la comunitat xiïta a l'Afganistan

La violència sectària esclata a Kabul

Els pitjors atacs sectaris de l'última dècada amenacen de trencar la bona convivència entre sunnites i xiïtes a l'Afganistan. L'abast dels dos atemptats suïcides d'ahir és, per ara, incalculable.

L'Afganistan va viure ahir un dels episodis de violència sectària més sagnants dels últims deu anys. Dos terroristes suïcides van provocar una autèntica carnisseria en dues mesquites xiïtes a Kabul i a la localitat de Mazar-e Xarif, al nord del país, quan milers de pelegrins commemoraven el martiri de l'imam Hussein, el nét del profeta Mahoma. Més de seixanta persones van morir i un centenar van resultar ferides en el doble atemptat suïcida de caire sectari, que va convertir la festivitat religiosa de l'Aixura en una jornada negra.

El pitjor atac va ser al santuari d'Abul Fazl, al sud de la capital afganesa, a plena llum del dia. El suïcida va esperar que el temple estigués ple de gom a gom de pelegrins per detonar la càrrega explosiva que portava enganxada al cos. L'explosió va fer saltar pels aires el kamikaze, va matar desenes de persones i va provocar nombrosos danys materials a la mesquita i els voltants. Les televisions locals mostraven imatges esgarrifoses de cadàvers destrossats a l'esplanada de la mesquita, mentre els ferits eren evacuats en ambulàncies i vehicles particulars a diversos centres hospitalaris.

Quan Kabul encara seguia sumit en el caos i l'horror, un altre suïcida -que anava amb bicicleta- va immolar-se a la plaça d'Alokozai, a Mazar-e Xarif, al pas d'una processó xiïta, i va provocar la mort de quatre persones.

Segons el president Hamid Karzar, que continua a la ciutat alemanya de Bonn, aquests cruents atemptats sectaris buscaven "trencar la unitat dels afganesos"."No volen que els afganesos estiguem units sota una mateixa bandera", va declarar en un comunicat el mandatari afganès, que va qualificar als autors dels atemptats "d'enemics de l'islam i de l'Afganistan".

Els xiïtes, una minoria al país

La comunitat xiïta representa gairebé el 20% de la població afganesa, i encara que aquests atacs sectaris són habituals en altres països musulmans, a l'Afganistan des de la caiguda del règim dels talibans no hi havia hagut cap episodi important de violència sectària fins ara. Després d'aquests atemptats mortals podria posar-se en perill la bona convivència que hi havia entre xiïtes i sunnites en els últims anys a l'Afganistan.

El que al principi podia semblar un atac orquestrat pels insurgents en resposta als acords aconseguits dilluns en la cimera internacional sobre el futur de l'Afganistan, segons els quals la comunitat internacional tutelarà el país asiàtic fins al 2024, va resultar que tenia el segell del grup pakistanès Lashkar-i-Jhangvi al-Alami, una milícia islamista que té un llarg historial de matances sectàries al Pakistan. Aquest mateix grup va ser el responsable de l'atemptat més sanguinari contra la comunitat xiïta durant una processó de l'Aixura a Lahore fa dos anys.

Precisament, en previsió a possibles atacs a la festa xiïta -habituals en els últims anys- les autoritats pakistaneses van extremar ahir les mesures de seguretat i van ordenar el desplegament de milers de policies per protegir la processó xiïta a les principals ciutats del país.

Els talibans condemnen l'atac

El primer a condemnar els atemptats sectaris va ser el mateix moviment talibà, que va aclarir que el seu grup "no permet atacar afganesos per la seva religió, tribu o procedència". Amb aquesta declaració poc encertada, que es contradiu amb els seus actes, els insurgents pretenien desvincular-se de la massacre. També la Missió de les Nacions Unides a l'Afganistan (UNAMA) va qualificar els atacs de "brutals" i va recalcar que "no tenen cap justificació possible".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT