IslamabadEl procés de reconciliació afganès és un camí ple d'obstacles que necessita les tres parts -el Pakistan, l'Afganistan i els Estats Units- per poder construir una pau duradora. I perquè funcioni el pla de pau, que inclou el diàleg amb els talibans, ha d'assentar-se sobre fonaments sòlids. Però, fins avui, s'ha tapat amb pedaços.
Per això, el més interessant de la visita de dos dies que ha fet el president afganès, Hamid Karzai, a Islamabad ha estat que, per primera vegada, les paraules de bones intencions de tots dos països s'han concretat en fets.
Decidits a llimar aspreses, Karzai i el seu homòleg pakistanès, Asif Ali Zardari, així com altres alts càrrecs dels governs d'ambdós països, van acordar ahir la creació d'una comissió conjunta de pau per negociar amb els grups insurgents i buscar una sortida dialogada a la guerra afganesa, que enguany compleix una dècada.
Amb la mirada posada en la retirada de les forces internacionals desplegades a l'Afganistan, que començarà de manera simbòlica a finals de juliol, Kabul i Islamabad han decidit accelerar el procés de diàleg proposat per Karzai el 2010. Es tracta de promoure que els dos països s'uneixein entorn al projecte del president afganès, que pretén que els talibans i altres grups insurgents abandonin les armes.
La retirada total de les tropes de l'OTAN conclourà el 2014, però Karzai va admetre ahi que "dependrà de la situació i les circumstàncies que es donin en aquell moment", obrint una finestra a allargar la missió de l'OTAN, si fos necessari.
En una roda de premsa conjunta, Karzai i el primer ministre pakistanès, Yusaf Raza Gillani, van anunciar ahir també la constitució del fòrum de pau, encapçalat per l'expresident afganès Burhanuddin Rabbani. A partir d'ara, s'establiran trobades bilaterals d'alt nivell que inclouran alts comandaments de l'exèrcit, de les agències d'intel·ligència i representants governamentals.
Si bé l'objectiu és negociar amb els talibans i els insurgents, com per exemple la xarxa Haqqani -aliada d'al-Qaida i principal amenaça per a les tropes de l'OTAN-, tant Karzai com Guilani van evitar fer esment d'aquest grup. La xarxa Haqqani és el principal maldecap per als Estats Units, que demanen al Pakistan una contundent acció militar per acabar amb el seu bastió al Waziristan del Nord.
Una amistat complicada
El mandatari afganès i el pakistanès van mostrar un rostre amigable als periodistes, tot i que fa només dues setmanes tots dos govern s'amenaçaven l'un a l'altre amb dards enverinats.
L'operació nord-americana que va acabar amb Ossama bin Laden va complicar les relacions entre els dos socis regionals, que es van torçar encara més després de l'assalt a una comissaria del districte d'Alt Dir, al nord-oest del Pakistan, organitzada per un grup nombrós de talibans procedents de l'Afganistan a principis de mes. Islamabad va apuntar directament a Kabul com a còmplice de l'atac talibà, en el qual van morir almenys 70 policies pakistanesos.
En to conciliador, Karzai va dir davant els periodistes que el seu govern investigarà l'incident i "castigarà els culpables".
Tampoc no es va parlar ahir sobre les incursions aèries de l'OTAN ni dels atacs dels avions no tripulats dels Estats Units en sòl pakistanès. Islamabad ha acusat en diverses ocasions el govern de Kabul d'autoritzar els Estats Units a bombardejar les zones tribals.
Una altra reunió d'alt nivell
Paral·lelament, el cap de la CIA, Leon Panetta, que també va viatjar ahir a Islamabad, es va reunir amb la cúpula militar i el cap dels serveis secrets pakistanesos (l'ISI), Ahmad Shuja Pasha, per recordar que malgrat els alts i baixos en la seva relació, el Pakistan continua sent un soci de confiança per als Estats Units.
Tanmateix, la plena confiança mútua segueix sent un dels principals desafiaments en les relacions entre Washington i Islamabad. En un intent d'acostament després de l'episodi d'Abbottabad, que va acabar amb la vida de Bin Laden, la CIA va compartir informació amb l'ISI sobre la ubicació exacta d'uns magatzems secrets en què els talibans fabricaven armes en diferents zones de les àrees tribals. Però el 4 de juny, després d'una batuda de l'exèrcit pakistanès a la regió de Waziristan del Nord, els soldats van trobar els magatzems desmantellats. Tot plegat fa sospitar que hi va haver una filtració o bé que algú des de dins dels serveis secrets va advertir els insurgents de l'operació de l'exèrcit.
