Alejandro Cao de Benós: "Kim Jong-un encara s'ha de guanyar el cor del poble"

Alejandro Cao de Benós viu a Corea del Nord des de fa 21 anys. Quan en tenia 16 va decidir viatjar a Pyongyang perquè "creia en les idees del socialisme que aquí estaven qüestionades". Es va convertir en ambaixador del règim amb rang de portaveu oficial. La mort de Kim Jong-il l'ha sorprès a la seva ciutat natal, Tarragona. Té previst tornar a Corea del Nord a mitjans de gener.

Coneix Kim Jong-un?

No, però sí persones del seu cercle. Coneixia personalment Kim Jong-il i conec el president de l'Assemblea Popular, Kim Jong-nam. Kim Jong-un és un general graduat a l'acadèmia militar més prestigiosa del país. Actualment, com qualsevol fill, estava acompanyant el seu pare per aprendre'n i no esperàvem una mort tan sobtada.

Quins canvis pot suposar el procés successori?

Canvi? Cap. La nostra és una política socialista fidel a les idees del fundador, Kim Il-sung, i tot continuarà com fins ara. No hi haurà inestabilitat, és un sistema totalment estable. La branca política -el Partit dels Treballadors-, la militar -l'Exèrcit Popular- i el poble estan units. No hi ha lluita pel poder.

Tot el règim dóna suport a Kim Jong-un?

Sí, però ell encara no ha estat nomenat Gran Líder. No s'hereta automàticament, sinó que s'ha d'aconseguir amb esforç. Ara comença a treballar pel país, i ho ha de fer amb suor. És qüestió de molt de temps. La veterania és el que fa el grau. Kim Jong-un s'està formant i s'ha de guanyar el cor del poble. El representant de Corea del Nord, a tots els efectes, és Kim Jong-nam.

Cal esperar algun canvi en la política nuclear?

No. Tenim un sistema dissuasori nuclear per prevenir una invasió dels EUA com la de Líbia o la de l'Iraq. Només tenim uns quants míssils nuclears que s'utilitzarien en cas d'un atac nord-americà. No hi ha res a témer si no s'ataca la sobirania nacional.

Quin paper juga la Xina en l'estabilitat de Corea Nord?

Cap paper, perquè el règim de Corea és estable. La Xina pateix revoltes internes però a Corea del Nord és impensable. El xinès és un sistema capitalista mentre que al coreà tots els mitjans són de l'estat (el poble). Som països veïns però políticament estem a anys llum. I no permetrem cap ingerència xinesa.

Hi ha possibilitat de recuperar el diàleg amb Corea del Sud?

L'any 2000 i el 2007 es van signar acords de reunificació. Però el 2008 va guanyar el partit ultraconservador de Lee Myung-bak, proamericà, que va tornar a la confrontació. Esperem que les coses millorin, perquè perdran les eleccions.