Publicitat
Publicitat

LA GESTIÓ DE L'AIGUA

El Govern apujarà el cànon de l'aigua per sanejar l'agència

L'ACA deu quatre vegades més del que ingressa a l'any

Amb un deute viu de 1.325 milions d'euros, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) es troba lligada de peus i mans. Aquesta xifra era de 1.367 milions a finals del 2010, cosa que vol dir que l'administració ha pogut tot just afrontar els venciments bancaris que hi havia els primers mesos de l'any, però desviant els diners del pressupost que estaven destinats al pagament de proveïdors: els explotadors del sanejament d'aigües (Agbar, FCC i altres petites empreses). L'ACA deu 106 milions a aquestes empreses. Ahir mateix el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, qüestionat sobre la possibilitat d'un ERO a l'ACA, evitava una resposta directa en assegurar que "en alguns àmbits, el dimensionament del sector públic no es correspon amb la càrrega de treball i, per tant, s'adoptaran mesures".

L'endeutament que hi havia a finals del 2010 era quasi quatre vegades superior als ingressos anuals de 350 milions de l'ACA pel cànon de l'aigua. Per trobar-hi una sortida, l'entitat que dirigeix Leonard Carcolé ha preparat un pla bàsic per incrementar els ingressos i reduir la despesa. Per una banda, s'apujarà aquesta tardor el cànon de l'aigua un 8,5%, després del pacte a què van arribar CiU i el PP el 20 de juliol. L'increment quedarà laminat en el rebut final de l'aigua, i tindrà una repercussió de 34 cèntims d'euro al mes -un euro en el pagament trimestral.

Leonard Carcolé afirma: "Si no assumim ara aquest augment, més endavant serà pitjor. Les infraestructures les tenim fetes i les hem de pagar". Carcolé es refereix a les potabilitzadores aixecades els últims anys i especialment a la dessalinitzadora del Prat, que va tenir un cost de 230 milions (tot i que el 75% va venir d'ajuts europeus). Aquesta instal·lació la va pagar Aigües Ter Llobregat (ATLL), l'entitat responsable del subministrament d'aigua en alta al Maresme, les dues comarques del Vallès, la regió metropolitana, el Garraf, l'Anoia i part del Penedès. L'ATLL és com una mena de filial de l'ACA, tot i que té personalitat jurídica, també té de responsable Leonard Carcolé. Aquest organisme manté un deute de 700 milions, de manera que el deute sumat amb el de l'ACA ja s'eleva a 2.025 milions.

Finalment, cal afegir-hi 253 milions més provinents de convenis amb ajuntaments pendents de pagament. Això vol dir que tot el sistema del cicle integral de l'aigua a Catalunya comptabilitza a dia d'avui un endeutament bancari global de 2.278 milions. "Si l'ATLL fos una societat anònima ja faria temps que hagués hagut de portar els llibres al jutjat per instar un concurs de creditors", sentència Carcolé, que no descarta un increment de les tarifes d'aquesta entitat l'any que ve. En aquest cas, els afectats serien les empreses prestatàries del servei, "que acabaran repercutint l'augment en el rebut", va reconèixer.

Privatització descartada

La reducció de costos a través d'una privatització de l'ATLL no és possible, però sí la segregació d'alguns serveis "sempre que aportin valor afegit", argumenta Carcolé. La gestió del director de l'ACA se centra també en la segona pota de reduir la despesa. "Per això estem negociant un crèdit sindicat que englobi com a mínim els venciments del deute de l'ACA d'aquest any i el que ve i els retardi fins a tres o quatre anys". El deute de 1.325 milions està repartit entre molts crèdits a curt termini.

L'ATLL estudia la millor solució per a la gestió de la dessalinitzadora del Prat, que només funciona al 10% des que es va inaugurar. El funcionament d'aquesta instal·lació està regulat per llei, que només permet augmentar la capacitat quan els pantans estan per sota del 80%. Una situació que no s'ha donat des de la inauguració. "Plantegem la possibilitat jurídica de prorrogar els dos anys de concessió inicial, les instal·lacions encara no han estat prou provades", diu Carcolé. Hi ha una segona possibilitat: la gestió directa per part de l'ACA. I una tercera: plantejar un concurs per la gestió definitiva.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT