BARCELONALes enquestes demostren que en teoria existeix una majoria social molt àmplia a favor de la independència, que estaria entre el 40% i el 55%, segons els sondejos. Aquesta teòrica majoria social no es tradueix de moment en una majoria política al Parlament de Catalunya que actuï com a tal. Per intentar resoldre aquesta contradicció, avui veurà la llum l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una nova entitat cívica que vol exercir de lobi per forçar les institucions i els partits catalans a fer el pas definitiu cap a la sobirania, de manera pacífica i democràtica.
No és la primera, però volen ser l'última, la definitiva, perquè els milers de persones que avui es reuniran al Palau Sant Jordi aprovaran un full de ruta clar i detallat per aconseguir la proclamació de la independència mitjançant la mobilització social i política. El full de ruta, al qual ha tingut accés l'ARA, estableix els passos que s'han de seguir des d'avui fins a l'11 de setembre del 2014, la data en què aspiren a convocar un referèndum d'autodeterminació oficial, validat internacionalment. El pla fins i tot preveu què fer en el cas que el govern espanyol el prohibeixi, cosa més que probable: no descarten reunir els electes catalans en una ciutat europea, a fora de l'estat espanyol.
L'ANC no és un bolet. És una aliança generacional entre la gent que a la Transició va impulsar l'Assemblea de Catalunya i les noves generacions de sobiranistes que van promoure les consultes populars entre el setembre del 2009 i l'abril del 2011. És una entitat apartidista, integrada per militants que ho són a títol individual i que només es representen a si mateixos, sense líders mediàtics coneguts, per ara. La seva actuació se cenyirà en el terreny estrictament cívic i no pensen convertir-se en actor electoral. Volen ser un lobi de pressió política, com ho va ser la Crida durant els anys 80 i 90. En el full de ruta es plantegen dur a terme "accions de denúncia aplicant mètodes de resistència col·lectiva, passiva i pacífica en la línia de les practicades per la Crida a la Solidaritat".
Autofinançament
A diferència d'altres entitats cíviques independentistes, com la mateixa Crida o la difunta Plataforma pel Dret a Decidir, l'ANC s'autofinança a través dels seus militants, i no rep subvencions directes o indirectes de les institucions. Cada militant ha pagat 45 euros per poder assistir amb dret a vot avui al Palau Sant Jordi i actualment ja són més de tres mil. I els simpatitzants també hauran pagat 10 euros. Als que vinguin de fora de Barcelona amb autocar els haurà costat 15 euros. En total, es preveu l'assistència d'unes 7.000 persones. Aquest autofinançament, asseguren els impulsors, els blinda contra qualsevol intent d'instrumentalització partidista. De moment, l'ANC té 270 nuclis constituïts.
Cobertura municipal
Per a l'acte d'avui han aconseguit un notable suport d'intel·lectuals sobiranistes, com Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras, Xavier Rubert de Ventós, Moisès Broggi i Joan Manuel Tresserras, entre d'altres. També hi assistirà una nombrosa representació d'alcaldes de l'Associació de Municipis per la Independència, encapçalada per Josep Maria Vila d'Abadal, que donaran cobertura legal i institucional a les consultes que vol organitzar l'ANC. També hi seran representants de tots els partits polítics parlamentaris, excepte del PSC, el PP i Ciutadans. Per donar ritme a l'acte hi haurà quatre presentadors: la periodista Txe Arana i els actors Sergi López, Jaume Comas i Mercè Montalà.
EL FULL DE RUTA DE L’ANC
l FASE DE CONSOLIDACIÓ: març 2012 - setembre 2012
–Organitzar la Marxa per la Independència, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència.
–Accions de denúncia aplicant mètodes de resistència col·lectiva, passiva i pacífica, en la línia de les que ha practicat la Crida a la Solidaritat.
l FASE D’OBTENCIÓ DE LA MAJORIA SOCIAL: setembre 2012 - juny 2014
–Celebració a mitjans del 2013 de consultes “oficials” al màxim nombre possible d’ajuntaments sobre la constitució d’un estat propi. En els municipis on no es pugui fer de manera “oficial”, l’organitzarà l’ANC.
–Els municipis on s’ha fet consulta oficial i on la independència ha guanyat han de demanar al Govern que iniciï converses per la separació en dos estats.
–A les eleccions europees del mes de juny del 2014 emplaçar tots els partits perquè incloguin en el seu programa la celebració d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
l FASE FINAL: juny - desembre 2014
–El president de la Generalitat hauria de fer seva, publicar i tramitar la petició de la majoria de ciutadans del país d’iniciar converses amb l’estat espanyol per negociar les condicions de la separació.
–Si l’Estat s’hi nega, el procediment a seguir serà el següent:
A) El Parlament haurà de convocar un plebiscit d’autodeterminació, supervisat per organismes internacionals.
B) El president de la Generalitat haurà de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades, amb la voluntat expressa que el nou Parlament esdevingui constituent.
C) Els partits catalans que vulguin inclouran en el seu programa que en la primera sessió ordinària del nou Parlament s’aprovi la convocatòria d’un plebiscit.
–Si hi ha majoria suficient el plebiscit es convocarà l’11 de setembre del 2014. Caldrà aconseguir una participació superior al 50% i un resultat favorable superior al 55% dels votants.
–En cas que l’estat espanyol no accepti la celebració d’aquest plebiscit, el Parlament català declararà unilateralment la independència.
–Si tampoc és possible, els parlamentaris electes del Parlament i els diputats i senadors a les Corts espanyoles es reuniran en una ciutat europea, es constituiran com a Assemblea de Parlamentaris i procediran a la declaració unilateral de la independència.
