Crònica 11/01/2012

Lázaro Martínez: "El que no em donen moltes persones m'ho donen els gossos"

Pioner Fa 24 anys va canviar el vestit i la corbata per les regnes d'un trineu i es va fer múixer. Lázaro Martínez (Barcelona, 1963) ha estat tercer al campionat del món i participarà per dissetena vegada a la Pirena, una prova que ha guanyat en dues ocasions

Adam Martín
4 min
Lázaro Martínez es dedica des de fa 24 anys a fer de múixer i els seus gossos són la seva família.

L'enxampo el dia abans de marxar als Alps per poder entrenar amb els gossos. "Hem de trepitjar neu, falta molt poc per a la Pirena", em diu. La cursa comença el 21 de gener, després arribaran el campionat d'Europa i el del món.

No podem dir que això del múixing sigui una disciplina tradicional catalana. Com t'hi vas aficionar?

Sempre m'han agradat els gossos. Me'n vaig anar a viure als Estats Units, vaig veure una cursa de múixing i vaig dir: "Jo em vull dedicar a això". Era el 1988. Vaig buscar algú que estigués ficat en aquest món, però érem quatre gats. En el tema del múixing, sóc dels pioners d'aquest país: ja fa 24 anys que estic amb això.

Com era la teva vida abans dels gossos? Què feies?

Vaig estudiar empresarials i econòmiques i vaig fer un màster de comerç exterior. Feia de product manager en una empresa i després de director comercial. M'ha canviat la vida radicalment. I no tornaria mai més a portar una corbata. De fet, no me n'he posat mai més.

I què té d'especial, això del múixing? Sembla una vida sacrificada.

El que no em donen moltes persones m'ho donen els gossos, és així de dur. Això és una vocació, mai em faré ric d'això. I sempre estic al límit, vivint al dia. Però mentre tingui calés per poder estar amb els gossos, i que estiguin bé i que jo pugui menjar cada dia, ja estic content. Has de renunciar a moltes coses. Però la felicitat és en un ramat de 41 gossos.

N'hi ha que pateixen pels animals que tiren un trineu.

Això ni ho comentaria. La crueltat és tenir gossos en pisos i que la gent es pensi que baixant-los a fer un pipi i una caca ja compleixen. Cada gos, de cada raça, té un objectiu, una necessitat. Els gossos de trineu són gossos que necessiten fer força, que necessiten córrer, fer esport, és el seu instint: si mates aquest instint, el cap del gos ja no és normal.

Si no ho tinc mal entès, a la majoria de curses de trineus està prohibit maltractar els animals.

Tan prohibit com que si insultes un gos et poden desqualificar.

Quina relació tens amb els teus gossos?

Sóc el seu pare i sóc el seu esclau. Juguem, anem al riu caminant, es banyen, ens entrenem… M'assec al pati i estic rodejat de 30 gossos que em fan manyagues, i cada dia és així. El veterinari em va dir: "En un altra vida, m'agradaria ser un gos teu". Tinc un gos de 21 anys, un altre de 18, un altre de 16… Estan molt ben cuidats: tenen més documentació que jo!

I vius amb els gossos tot l'any?

Visc a la caravana amb els gossos, que s'estan al seu kennel . A l'hivern, quan el fred castiga i estic a quatre sota zero dins de la caravana, vaig al càmping. Però d'això només fa un any, perquè abans feia passejades per a la gent i m'estava a la caravana sobre la neu tot l'hivern.

I d'on surten els diners?

Tots els meus ingressos provenen dels espònsors.

Quant de temps penses dedicar-te a això?

Fins que m'aguantin les cames, els braços i el cor. Com més anys tens, més experiència agafes. Un dels millors múixers que hi ha a Europa té 66 anys. Imagina't el que em queda a mi, que en tinc 48!

Uns dels gossos que competeixen amb tu és cec, oi? Parla-me'n.

El Jacinto. És un dels cracs que tinc a l'equip. Es va quedar cec amb dos anys i, en comptes de treure'l de la competició, li vaig fer confiança: el gos en té ganes, té cap, li agrada córrer. Al costat hi té el Sirius, un gos que ell va ensenyar quan era jove i que sembla que li torni el favor, perquè l'avisa quan hi ha un bassal, o un forat. Molta gent no es creu que sigui cec, perquè té molt desenvolupats els altres sentits.

Caram.

No s'espanta per res, ni per baixades o pujades: ell tira. Molta gent que ha passejat amb el trineu amb el Jacinto, quan ha acabat l'excursió ha baixat del trineu plorant, emocionada, perquè no s'ho podia creure.

Els teus gossos són la teva família?

Sí. Tinc el meu fill, però també són la meva família: neixen a les meves mans, els crio jo, envelleixen al meu costat… Què vols que digui? Són la meva família. Són fidels al 100% i sempre estan contents quan em veuen. Tot el que els dónes els està bé i mai te la fotaran.

Com es comuniquen entre ells?

No ho sé, però ho fan. Creixen junts: hi ha el besavi, l'avi, el pare, el fill i entre tots es van ensenyant. Veus que quan tiren el trineu, un gos jove surt cagant hòsties i el veterà li diu: "Tranquil! Et fondràs si vas tan de pressa i després hauré de tirar tot sol!" S'ho diuen bordant, fent sons, amb l'olor. És l'instint d'un ramat de gossos que van a caçar, però adaptat. I ho volen fer tan bé com puguin, perquè ells saben quan guanyen, eh? Quan entro a meta dec entrar-hi amb una adrenalina totalment diferent.

I tu, quina sensació tens quan vas en trineu?

Papallones a l'estómac. Levito, no trepitjo el terra. M'aixeco aviat, tot sol i mentre m'entreno m'estic glaçant, però m'és igual: sóc feliç.

stats