Publicitat
Publicitat

Sants-Montjuïc, Glòries i Gràcia concentren casos de barraquisme enquistat

L'Ajuntament prioritza desallotjar els 30 assentaments del 22@

Barcelona ha actualitzat les dades dels focus prioritaris d'actuació contra el barraquisme al 22@. En total es calcula que hi ha una trentena d'assentaments al districte tecnològic de la ciutat.

Barcelona s'ha construït en les últimes dècades sobre l'esquena de centenars de barraques: les del Somorrostro, que van envair fins al 1966 un bon tros de la platja de la Barceloneta; les de la Perona, que fins al 1989 van créixer en paral·lel a la via del tren a la Sagrera; les de Montjuïc, que van durar fins al 1972, i les del Túnel de la Rovira, que l'any 1990 van marcar oficialment la fi del barraquisme a la ciutat. Però com que oficialitat no casa sempre amb realitat, Barcelona ha canviat de segle amb les barraques com a part del paisatge de molts barris de la ciutat, i sempre lligades als fenòmens migratoris més desafavorits.

Hi han perviscut assentaments símbols com els del camí de la Cadena del districte Sants-Montjuïc o del carrer Morató al barri del Coll, així com casos eterns en plena serra de Collserola, al barri de Can Rectoret. Però el més impactant continua sent l'enquistament del barraquisme en un dels districtes estrella de Barcelona, el 22@, al Poblenou, allà on l'Ajuntament va decidir als anys 90 que una vida de barri lligada a la indústria fabril donaria pas a un nou skyline ple de gratacels. L'eix central havia de ser la Diagonal, l'altra punta de la Diagonal.

El creixement dels gratacels al llarg i ample de la Diagonal que va des de la plaça de les Glòries fins al mar va ser veloç però va permetre veure grans contrastos com els veïns de les cases baixes del carrer Provençals o del camí antic de València que treien la cadira al carrer mentre els paletes aixecaven blocs de 120 metres d'alçada. Però no tot va ser tan fàcil: la lluita veïnal va frenar la rebolcada de Can Ricart, la lluita política va alentir el nou planejament de la plaça de les Glòries i la crisi va deixar torres a mig fer.

Els números de l'Ajuntament

Entre tot això van créixer i reproduir-se escletxes de vida precària que han acabat consolidant casos i casos de barraquisme en ple segle XXI al barri dels edificis de disseny per excel·lència. Un informe de l'Ajuntament de Barcelona quantificava que prop d'un miler de persones sobreviuen concentrats al seu districte estrella: 380 gitanos portuguesos, entre 150 i 190 romanesos i uns 400 senegalesos es reparteixen per diversos assentaments al barri. "Sabem quants són i ens assegurem que tots els menors estiguin escolaritzats, que tots tinguin la targeta sanitària i, a aquells a qui els correspon, els gestionem la documentació per a la paga mínima d'inserció", apuntaven fonts del departament de Qualitat de Vida fa unes setmanes. La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, també ha donat dades recents: hi ha 200 menors malvivint en solars i caravanes de Barcelona. L'Ajuntament de Barcelona va anunciar fa 15 dies que crearà una comissió amb responsabilitats en les cinc tinences d'alcaldia del consistori per eradicar d'una vegada per totes aquest fenomen i ha començat a actuar en onze focus del districte de Sant Martí. "Ara en tenim quantificats 30 al barri i tots són prioritaris", van apuntar ahir fonts municipals.

El districte estrella de Barcelona és prioritari en aquest nou intent d'eradicació del barraquisme. El 22@, el que va ser model de la nova Barcelona en l'última Exposició Universal de Xangai el 2010, queda molt més a prop del món que el camí de la Cadena, que és la porta del darrere de Can Batlló, a la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet. Allà s'hi veuen imatges xocants de la nova Barcelona multicultural: desenes de nous catalans de fe musulmana que s'agenollen per resar cobrint tots els carrerons. També queda lluny del món el carrer Morató del barri del Coll, a Gràcia, on els veïns han de superar grans desnivells per baixar a les botigues més properes, i encara més perdudes de la civilització estan les velles i noves barraques de Can Rectoret.

L'Ajuntament ha donat ordres, doncs, de netejar aquests espais, com va fer al carrer Badajoz, 112, en una nau on vivien i treballaven ciutadans d'origen senegalès, o com farà ara a Bilbao, 134. "Es tanca i es requereix a la propietat que posi una demanda per usurpació del terreny", diu una font municipal. Tot es deixa tapiat. L'enèsim intent per acabar amb les barraques.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT