Alaa Abd al-Fattah va fer ahir trenta anys. I va passar l'aniversari a la cel·la 1/6 de la presó de Tora, on està tancat des de fa vint dies. L'imagino enyorant la seva dona, Manal Hassan, però també, i molt, el seu mòbil, des d'on hauria pogut seguir la multitudinària protesta de la plaça Tahrir i rebre desenes de tuits de suport. El dia abans havia pogut bufar espelmes amb la família, però no acompanyar la seva dona al ginecòleg. "Primera ecografia sense l'@alaa, però veure el Jaled sempre m'alegra el dia #nomiltrials #freealaa #NoSCAF", va piular després la Manal, la panxa inmensa, ja a punt de donar a llum el seu primer fill, que durà per nom el del jove alexandrí que la policia egípcia va matar a cops el juliol del 2010 i que es va convertir en el símbol de la revolta egípcia.
No és el primer cop que les reixes separen la Manal i l'Alaa, considerats els pares de la blogosfera egípcia, però mai haurien esperat que els passés en l'era post-Mubàrak. El 2006, l'Alaa va ser detingut -durant 45 dies- mentre participava en les protestes per la independència judicial. Ara està empresonat per negar-se a ser interrogat per un fiscal militar que l'acusa d'incitar la violència contra l'exèrcit -i altres càrrecs inventats- el 9 d'octubre, quan més de 27 persones van morir en una protesta de la minoria copta al centre del Caire. Era una qüestió de principis: ni l'Alaa reconeix la justícia militar sobre els civils ni accepta que les forces armades investiguin una matança que va causar la repressió.
Com el 2006, l'Alaa està empresonat per terminis de 15 dies que es poden anar renovant indefinidament. Això no ha canviat, l'estat d'emergència segueix en vigor. Però hi ha una diferència significativa: aleshores el van detenir les forces de seguretat i ara l'exèrcit; aleshores no eren habituals els tribunals marcials contra civils i ara, i des del febrer, la justícia militar ha processat gairebé 12.000 ciutadans, molts dels quals només per manifestar-se o criticar l'exèrcit, mentre que l'ordinària jutja els responsables de la dictadura que van derrocar. L'Alaa segueix lluitant perquè la junta militar no segresti la revolució.
La llarga lluita per la llibertat
L'Alaa tenia 25 anys el primer cop que va anar a la presó i el blog que havia obert el 2004 amb la Manal (http://manalaa.net) ja era un punt de trobada de l'activisme digital egipci i la plataforma des d'on organitzar i documentar les protestes democràtiques de la plataforma Kifaya (Prou). Programadors informàtics que fan servir la tecnologia pel canvi social, eren, tot i la seva joventut, uns veterans de la lluita per la llibertat i la justícia social: fills d'activistes de drets humans, ho havien mamat a casa. El pare de l'Alaa, l'advocat Ahmed Seif, va passar cinc anys a Tora; la seva mare, la profesora universitària Laila Soueif, compagina ara les classes i les protestes a Tahrir amb una vaga de fam per demanar l'alliberament del seu fill.
L'Alaa és un més entre milers, però és prou conegut perquè s'ha convertit en un símbol de la campanya contra els tribunals militars contra civils (http://en.nomiltrials.com), que impulsa la seva germana, Mona Seif. Si la junta militar volia enviar un missatge d'advertència als crítics, el que ha aconseguit és disparar l'alarma i la solidaritat internacional. Segur que això el consola entre reixes. És el que volia i pel que es va arriscar a no poder donar personalment la benvinguda al Jaled en aquest estrany nou Egipte.
