Publicitat
Publicitat

INFORME SOBRE LA INDÚSTRIA CATALANA EL 2010

Les empreses catalanes destinen un 81,3% més a aquesta zona, el mateix percentatge que cau a Europa

L'Amèrica Llatina acapara les inversions

Els mercats europeus han perdut el tradicional primer lloc com a destí inversor de la indústria catalana. El fort creixement de països emergents com el Brasil s'ha reflectit en l'increment de l'Amèrica Llatina.

Les inversions industrials a l'estranger també van notar l'any passat la llosa de la crisi, amb una caiguda del 60,7%, fins als 278,7 milions d'euros. El seu pes sobre el total destinat als mercats exteriors (incloent tot tipus de projectes, el que s'entén com a inversió bruta efectiva) va reduir-se del 32,6% el 2009 al 22%. Una altra vegada, la incertesa de la recuperació i les dificultats creditícies van ser les causes principals de la davallada.

Així doncs, les empreses van escollir amb més cura els seus projectes i van identificar d'una manera clara les zones del planeta amb més creixement. La cistella inversora catalana va variar fins el punt que l'Europa Occidental va deixar de ser el principal mercat receptor d'inversions industrials en benefici de l'Amèrica Llatina. De fet, aquesta àrea geogràfica va ser l'única on van créixer les inversions des de Catalunya. Ho van fer de manera exponencial i han superat els 96 milions d'euros. Això suposa un increment del 81,3%, gairebé el mateix percentatge que va caure al conjunt dels 27 països de la Unió Europea (-80,3%), amb només 79,9 milions invertits.

La resta dels mercats europeus van comptabilitzar una inversió de 68,9 milions (-61,4%). Després ja van aparèixer l'Àsia i Oceania, que amb 15,2 milions de pressupost i una reducció del 32,4%, se situen molt lluny de les preferències inversores catalanes, tot i la volada que tradicionalment se'ls dóna. L'assignatura pendent segueix sent Amèrica del Nord, que va patir la pitjor davallada (-94%), tenint en compte que el total invertit és testimonial.

Exportacions

Aquesta diversificació en els mercats de destí dels projectes catalans s'ha notat també en les exportacions, tot i que Europa manté en aquest cas, i de llarg, el seu lideratge, ja que concentra el 66,7% del total, amb un augment del 13,5%. La proximitat d'aquests països fa que es considerin com a mercats naturals d'exportació, tal com ho va definir el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, en la presentació recent de l'informe de la indústria catalana. Amb tot, la tendència observada en les inversions industrials de focalitzar el creixement als mercats emergents també es va plasmar en les vendes a l'estranger. L'Amèrica Central i del Sud va més que doblar l'Europa dels 27, amb un increment de les exportacions del 32,2%. Ressalta també especialment l'augment de les exportacions al Japó (59,9%).

El conjunt de l'economia catalana es va estancar durant el primer trimestre d'enguany, ja que el creixement va ser nul. La indústria va tornar a ser el motor, amb un augment de l'1,8%, però ja va perdre l'embranzida, perquè aquest últim creixement es va situar gairebé un punt per sota de l'increment del quart trimestre del 2010, quan va pujar un 2,7%.

Les exportacions segueixen aportant les poques alegries econòmiques que hi ha hagut des de principis d'any. Van créixer un 16,4% durant els primers quatre mesos de l'any, però s'ha detectat un alentiment a causa de les turbulències en els mercats financers i el manteniment dels problemes per trobar crèdits bancaris. La incertesa de la recuperació a casa nostra també es reflecteix en l'índex de producció industrial entre el gener i l'abril, que va mostrar una variació interanual del -0,3%, tot i que el mes de maig va pujar un 3,6%.

El clima industrial, després d'assolir durant el febrer el nivell més alt dels darrers tres anys, ha frenat la seva evolució en els últims mesos. Per reflectir aquest estancament, la darrera enquesta d'inversió industrial assenyala que l'any en curs baixarà un 0,9%, tot i que inclou elements positius. L'informe elaborat pel departament d'Empresa destaca que l'automòbil serà el sector que lidera la inversió, amb un 13,9%, xifra que contrasta amb les davallades superiors als dos dígits dels últims dos anys. El sector alimentari s'ha convertit en el segon motor, amb un 10,8% d'increment. Amb tot, cal assenyalar que aquestes últimes dades són molt millors que les del 2010, any en què la inversió industrial va caure un 8,5% (el 2009 va davallar un 22,9%). Aquesta caiguda va ser més pronunciada en les empreses grans (-11%) que no pas en les petites i mitjanes (-6,5%).

Canvis

La situació es capgirarà aquest any. Les empreses grans incrementaran la inversió un 7%, a diferència de les pimes, que la reduiran en el mateix percentatge (7,2%). Els tècnics de la conselleria consideren que aquesta situació pot ser positiva de cara al futur, ja que esperen que l'efecte arrossegament de les grans corporacions s'estengui a la resta del teixit productiu.

Pel que fa a la inversió estrangera industrial a Catalunya comptabilitzada durant el 2010, cal destacar que va augmentar un 155,5% i que va arribar als 865 milions (va suposar el 27,2% del total d'inversions estrangeres a Espanya). El 68,7% d'aquests projectes van venir de països de la Unió Europea. No obstant, les inversions des d'Amèrica del Nord van escalar fins al 28,7% del total i gairebé la meitat dels projectes d'aquesta zona que van entrar a Espanya van venir a Catalunya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT