Publicitat
Publicitat

TRES ANYS DE LA TRAGÈDIA

Tres anys després del terratrèmol a la regió italiana dels Abruços la reconstrucció del centre històric de la capital encara no ha començat

L'Aquila, la ciutat fantasma

Divendres fa tres anys que un potent terratrèmol va capgirar la vida a la regió italiana dels Abruços. El centre històric de L'Aquila, la capital, espera en silenci que comenci la reconstrucció.

La nit del diumenge 5 d'abril del 2009, els habitants de L'Aquila assaborien aquell moment agredolç en què toca dir adéu al cap de setmana i preparar-se per a l'inici de la rutina diària. Però abans que el dilluns despuntés -amb el xivarri del mercat de la Piazza Duomo i l'aroma dels caputxinos-, la ciutat havia desaparegut. A les 3.32 de la matinada, un potent terratrèmol de 6,7 graus en l'escala de Richter va convertir en runa la quotidianitat de la regió italiana dels Abruços. Els 309 morts, els 1.600 ferits i les 67.459 persones que van quedar-se sense casa (d'una població total de 72.000 habitants) són un malson que s'arrossega encara avui.

Cinc mesos després del terratrèmol, les televisions del país van gravar en la memòria col·lectiva la imatge de l'aleshores primer ministre, Silvio Berlusconi, fent entrega de cases noves als ciutadans de L'Aquila. Gestos com aquell, el temps que ha passat i els 3.400 milions d'euros destinats a la reconstrucció fan suposar que la capital dels Abruços ja ha recuperat la seva vitalitat. Potser és per això que un turista podria mirar avui el mapa de la cinquena metròpoli més rica en patrimoni històric i cultural d'Itàlia i planejar llargues passejades pels seus carrerons medievals. Perquè ningú adverteix al foraster que aquella ciutat fa tres anys que no existeix.

Si avui algú busca el centre de L'Aquila, no el troba. Podrà moure's en cotxe per diverses carreteres de la serralada dels Apenins però li costarà entendre on és el vertader pols urbà. El cor de la ciutat, el centre històric, va ser devastat pel terratrèmol i encara avui és tot runa. En canvi, a la perifèria hi ha dinou nuclis amb blocs d'apartaments dotats de tecnologia antisísmica i separats entre ells per desenes de quilòmetres. Silvio Berlusconi els va batejar com a new towns (ciutats noves).

Les botigues de barri, esborrades

El bloqueig de la reconstrucció ha condemnat també les 310 botigues que es van resituar en contenidors provisionals distribuïts pel territori. "Ara comprem a les grans superfícies comercials. On, si no? Esclar que busquem les nostres botigues de sempre… Però el problema és trobar-les!", confessa la Marina, una treballadora de l'Oficina de Comerç de l'Ajuntament.

Ciutat amb nous cors

"Les associacions culturals que vivíem a les tendòpolis (els 172 campaments en què es va recol·locar la població fins al novembre del 2009) vam pensar que era una bona idea crear un lloc on pogués venir la gent de L'Aquila que no sabien on anar perquè la ciutat ja no existia", explica Nicoletta Bardi, col·laboradora d'ARCI, una agrupació social.

Així va néixer Piazza d'Arti, un espai que, com la resta d'activitats que es van iniciar després del sisme, s'organitza en contenidors situats als afores de la ciutat. Allí l'associació Artisti Aquilani va inaugurar un teatre amb l'objectiu, segons Giulio Votta, un dels seus fundadors, "d'estimular que la gent surti, mengi una pizza, visqui la ciutat, sobretot els joves que passen ara tot el seu temps lliure als centres comercials".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT