Publicitat
Publicitat

ELECCIONS PRESIDENCIALS I PARLAMENTÀRIES

L'actual presidenta és la clara favorita a les eleccions generals

L'Argentina triarà avui Cristina Fernández i el kirchnerisme

Cristina Fernández de Kirchner, més coneguda com a CFK, avança imparable cap a una victòria aclaparadora a les eleccions que se celebren avui a l'Argentina. Les enquestes li auguren un suport superior al 50%; la fragmentada oposició, com a molt, pot aspirar a forçar una segona volta. La mort del seu marit i expresident, Néstor, fa gairebé un any, no ha fet sinó multiplicar la popularitat d'una fórmula política personalista, d'ideologia difusa i llargs tentacles: el kirchnerisme.

Nous 'ismes'

La història política argentina ha estat una alternança més o menys pautada entre el peronisme i el Partit Radical del primer president de la restauració democràtica, Raúl Alfonsín. Des dels seus orígens polítics a la província de Santa Cruz, els Kirchner es van adscriure al primer corrent i, seguint l'estela de Perón i la seva dona, Evita -de qui CSK es declara admiradora-, Néstor i Cristina van formar un tàndem que, fins ara, s'ha demostrat imbatible.

El kirchnerisme, però, és una via pròpia consolidada per un fet excepcional: que una esposa succeeixi el seu marit a la Casa Rosada. Amb la desaparició de Néstor -avui canonitzat en l'imaginari nacional-, analistes argentins han encunyat ja un nou terme, el cristinisme. És evident, doncs, que l'antiga senadora ha aconseguit un perfil propi.Ideologies a part

Igual que al peronisme, a la casa kirchnerista hi cap de tot. L'expresident Eduardo Duhalde, peronista crític amb l'oficialisme i candidat a aquestes eleccions, l'ha definit com "una secta petita amb molts votants". Es tracta d'un moviment que transcendeix les sigles d'un partit o la dicotomia dreta/esquerra, que busca simbolitzar la mateixa identitat nacional i que s'ha infiltrat en tots els sectors de la societat. Prova de la seva versatilitat és que Mauricio Macri, el díscol alcalde de Buenos Aires, peronista de dretes i opositor a CFK, es planteja votar-la.

Capitalitzant un trauma

Quan el 2007 CSK va guanyar les seves primeres presidencials, va prometre perseguir els tres grans objectius que ja s'havia marcat abans el seu marit: reconstruir l'estat constitucional democràtic, buscar un model d'inclusió social i recuperar l'autoestima perduda. Néstor Kirchner va arribar al poder poc temps després de l'hecatombe econòmica i elcorralitofinancer del 2001, que no només va arruïnar milers d'argentins, sinó que va enfonsar la moral d'un país orgullós. Capitalitzant aquesta ràbia, que al carrer es va resumir amb el crit popular "Que se'n vagin tots", els Kirchner han fet de l'economia la seva bandera. També s'han esforçat per castigar els responsables de la dictadura militar i han recuperat el pes regional de l'Argentina amb una ambigua política exterior que tant s'acosta a Veneçuela com al Brasil.

Debat sobre la recuperació

Segons dades de la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina i el Carib, la Cepal, des del 2002 el PIB per càpita argentí s'ha anat recuperant sostingudament, i avui ja està als nivells d'abans delcorralito, gràcies a una fórmula que barreja proteccionisme amb subsidis, i sustentada pels milionaris ingressos de l'exportació de matèries primeres. Però la fórmula té un risc, tal com denuncia l'oposició: no s'ha reforçat el sector productiu i la inflació supera el 20%. A més, sembla il·lús pensar que l'Argentina podrà quedar-se al marge de la crisi mundial. Els problemes podrien arribar el 2012.

Tics autoritaris

Tot i ser un país acostumat a les figures públiques femenines, el personatge de CFK és especial. Se sap, per exemple, que controla fins a l'últim detall la seva imatge pública, adornada amb caríssims complements de marca. Al·lèrgica a les entrevistes, fins i tot l'oposició li reconeix l'habilitat per gestionar la teatralitat i el dramatisme en els seus actes públics, en què aixeca autèntiques passions. També hi ajuda el control sobre els mitjans de comunicació, i no només els públics: segons el diariClarín, les subvencions a la premsa privada afí a l'oficialisme s'han multiplicat gairebé per 20 amb el kirchnerisme.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT