Publicitat
Publicitat

MOVIMENTS A L'ESQUERRA

Sectors del PSC i d'ERC admeten la seva incomoditat amb el format actual del pacte

L'Entesa al Senat penja d'un fil

El pacte que l'esquerra catalana va posar en marxa l'any 2000 n'ha vist de tots colors. Els últims mesos, però, el catalanisme ha viscut grans canvis i hi ha veus que reclamen una revisió a fons de l'acord.

L'essència de l'Entesa al Senat, aquell pacte de les esquerres del 2000 preludi del que seria el primer tripartit, penja ara d'un fil. El nou panorama polític després de la desfeta del 28-N i les estratègies internes d'ERC i PSC fan que el pacte a la cambra alta incomodi certs sectors d'ambdós partits, que volen que es replantegi. D'entrada, veus del sector catalanista del PSC veurien amb bons ulls un front comú catalanista que inclogués CiU a l'Entesa, mentre que el sector més sobiranista d'ERC és partidari de fugir de tot pacte que pugui recordar el devastat tripartit. Els congressos de la tardor seran claus per marcar el rumb del pacte al Senat.

Encara falta un any per a les eleccions generals, però el canvi de panorama polític ja fa bullir l'olla sobre si l'Entesa, tal com ha estat fins ara, té sentit. Tot i que el portaveu del PSC, Miquel Iceta, va afirmar ahir que es tracta d'una qüestió que no s'ha de plantejar fins al final del mandat, els socialistes tenen clar que l'Entesa ha estat la fórmula perquè Catalunya tingui més representació al Senat i no comprenen que un pacte que permet als grups petits tenir senador sigui qüestionat precisament pels que més se'n beneficien, en referència als independentistes.

Malgrat tot, veus com la de la diputada Marina Geli posen sobre la taula que el panorama polític ha canviat i, per tant, en el congrés de la tardor caldrà reflexionar sobre la possibilitat d'aplegar en un sol grup "totes aquelles forces que creuen que cal avançar en autodeterminació". Tenint en compte que teòricament es tracta d'una cambra de representació territorial, Geli considera que caldria "debatre seriosament" la possibilitat de crear un front comú del catalanisme, és a dir, una nova Entesa que incorporés CiU. "Jo seria partidària d'ampliar-la a Convergència, i si no, deixar-la com està", afirma la diputada, que afegeix que en bona part tot dependrà de quina veu decideixin tenir els socialistes catalans a Madrid.

A Esquerra hi ha sectors que veuen "molt difícil" repetir l'Entesa, tot i que admeten que si finalment el PSOE passa a l'oposició se'n "penediran". Per alguns dirigents, l'acord tal com està actualment és inviable, i si es vol repetir cal endurir les condicions per garantir la unitat de criteri dels tres partits ens els temes essencials que afecten Catalunya. Durant aquesta legislatura, ha estat una constant el vot del PSC per una banda, alineat amb el PSOE, i el dels republicans i els ecosocialistes per l'altra.

Sigui com sigui, serà clau el congrés que ERC farà a la tardor. Hi ha una part de la militància que, seguint l'exemple de la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona, aposta per impulsar una plataforma unitària al Congrés i al Senat de tots els sectors sobiranistes per centrar el debat en la relació entre Catalunya i Espanya. I això, en una cambra de vocació territorial, és molt temptador. El secretari general dels republicans, Joan Ridao, però, en garanteix el futur "fins al març del 2012, i després ja es veurà". Admet que "internament" no se'n ha parlat.

ICV, satisfets

Tot i la prudència de les direccions d'ERC i del PSC, és evident que amb el nou context actual -amb una àmplia majoria de CiU i l'eix del catalanisme en moviment- l'Entesa incomoda. Un exemple el podem trobar avui mateix, quan els republicans posin contra les cordes els socialistes i els convidin a reclamar els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat.

Els únics satisfets amb el pacte original són els membres d'ICV, als quals no agrada gens la idea d'incorporar-hi CiU. "Per nosaltres és un front comú de l'esquerra catalana. Tot el que no sigui això, no és la nostra prioritat", assegura la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats. Pel senador Jordi Guillot trencar el pacte "no convé a cap dels tres partits". Però el futur és molt incert.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT