Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

La fórmula que ha fet hegemònic el catalanisme d'esquerres al Senat no entra en els plans de PSC i ERC

L'Entesa passa a la història

El grup d'Entesa, que ha permès al catalanisme d'esquerres ser hegemònic al Senat, ja és història. La fórmula no entra en les previsions de socialistes i independentistes de cara a les eleccions del 20-N.

La idea que el tripartit ha estat un mal negoci que, acompanyat de la crisi, ha sortit més car del que era acceptable ha quallat molt en amplis sectors d'ERC i del PSC. No és estrany després de la devastació electoral del 22-M i el 28-N. Amb els processos congressuals en marxa i malgrat que cap dels dos partits ha oficialitzat cap decisió, les dues formacions donen per fet que la fórmula de l'Entesa al Senat que va néixer el 2000 i que ha permès al catalanisme progressista ser hegemònic a la cambra alta espanyola ja es pot considerar història passada. Com el mateix tripartit.

Segons fonts de la cúpula socialista consultades per l'ARA, pocs dirigents dubten ja a hores d'ara que s'han de presentar en solitari al Senat. O, en qualsevol cas, sense ERC, i a molt estirar, amb algun acord amb ICV a Barcelona. ICV és l'únic dels partits de l'anterior Govern que va sobreviure al tripartit, i no amaga que repetiria l'Entesa. Els ecosocialistes saben que, en solitari, les possibilitats d'obtenir representació són escasses. Igualment, els socialistes no perden de vista que els sondejos apunten que, per primer cop, CiU pot superar-los també a les generals. Si bé és cert que al Senat les llistes són desbloquejades, la cultura electoral de llistes tancades afavoreix el vot per partits. I els vents bufen a favor de CiU.

Poc a repartir

En total, es trien quatre senadors per circumscripció per la via de l'elecció directa. A Catalunya n'hi toquen 16. Ara quatre són de CiU i dotze de l'Entesa (un d'ICV, tres d'ERC i vuit del PSC). Però en un context de creixement electoral de CiU, segons fonts dels partits de l'Entesa consultades, el PSC treballa amb la hipòtesi que la federació podria arribar a doblar els seus quatre senadors d'elecció directa (queden al marge els de designació autonòmica). A més, un eventual creixement del PP a Catalunya podria esgarrapar algun senador, cosa que podria portar el PSC a tornar a nivells de principis dels 90, quan en solitari tenia sis senadors. Per tant, poc a repartir, i res fa pensar que la marca Entesa -inevitablement associada al tripartit naufragat- permetés millorar les expectatives.

En la pròxima etapa al Senat, els ls socialistes tenen clar que volen una veu més clara i no diluïda en l'Entesa, que sovint ha actuat desunida davant una CiU amb menys pes, però veu única. Han estat habituals les votacions de senadors d'ERC i ICV amb CiU mentre els del PSC tancaven files amb el PSOE.

A ERC la decisió s'ha de prendre en plena transició interna. L'última executiva de la formació va decidir sondejar la resta de partits catalanistes, incloent-hi CiU, per calibrar les diferents possibilitats d'acord. A ERC ningú perd de vista el desgast que ha suposat l'acord amb el PSC a la Generalitat. Tampoc el sector més esquerrà del partit (Joan Ridao n'és l'exponent), que planteja, però, que amb un escenari de majoria del PP una Entesa progressista podria tenir més joc que mai.

Entre els republicans hi ha partidaris d'anar al Senat en solitari (amb poques possibilitats en un sistema que avantatja els grans); partidaris d'experimentar un pol independentista; d'advocar per plantejar un acord amb CiU (està per veure que la federació s'hi avingués), i n'hi ha que defensen directament una nova Entesa, això sí, condicionada al fet que el PSC "resolgui el seu problema amb Catalunya" i assumeixi l'obligació de votar sempre el mateix que a Catalunya i amb lleialtat al Govern del país, sigui del color que sigui.

ERC vol tancar l'etapa tripartit

En qualsevol cas, diferents veus d'ERC consultades coincidien ahir que el que no es pot repetir és la fórmula actual. La nova direcció republicana ja ha donat a entendre que vol fer net amb tot el que evoqui el tripartit, i l'Entesa no en queda exclosa. El debat sobre la candidatura al Senat ha d'avançar en paral·lel a la tria del candidat al Congrés (pugnen pel cap de cartell l'actual secretari general i cap de files a Madrid, Joan Ridao, l'historiador i escriptor Alfred Bosch, candidat que avala la futura direcció). Fonts de la futura direcció liderada per Oriol Junqueras asseguraven ahir que tenen pendent el debat, que abordaran els pròxims dies. Altres veus de la nova direcció donaven per fet que l'Entesa no entra en els seus plans estratègics per refer el seu espai electoral propi. En declaracions a l'ARA, el senador republicà Miquel Bofill (sovint crític amb l'actitud dels senadors socialistes), defensava ahir no prendre una decisió precipitada. Per Bofill, cal posar damunt la taula diferents elements de reflexió, també els assoliments en matèria nacional fruit de la tensió exercida pels senadors independentistes. Bofill opina no es pot entendre l'Entesa com una extensió del tripartit, sinó que han estat "coses diferents". Això sí, considera que, ja sigui en coalició com per separat, l'escenari òptim passaria perquè tots els senadors catalanistes assumissin un programa de mínims compartit i de compliment obligatori.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT