Publicitat
Publicitat

EUSKADI: ADÉU A LES ARMES

Alguns capellans fan autocrítica i demanen a les víctimes d'ETA que els perdonin la manca de suport i haver-les abandonat a patir "en silenci i soles"

L'Església basca es compromet a treballar per la reconciliació

Els nous temps que es viuen a Euskadi obliguen tothom a recol·locar-se, inclosa l'Església catòlica. La jerarquia basca es mou ara entre la necessitat d'impulsar la reconciliació i la prudència per no fer enfadar la ultraconservadora Conferència Episcopal de Rouco Varela. Madrid té la tranquil·litat de qui ha fet els deures: ja fa temps que va apartar les posicions nacionalistes de la cúpula eclesiàstica, amb el nomenament de Mario Iceta com a bisbe de Bilbao i José Ignacio Munilla com a responsable de la diòcesi de Sant Sebastià.

Queden lluny les actituds políticament molt compromeses de l'Església guipuscoana, amb José María Setién i el seu successor, Juan María Uriarte, al capdavant. Uriarte va arribar a fer de mediador entre el govern de José María Aznar i ETA durant la treva del 1998, amb el vistiplau dels màxims responsables de la institució catòlica a l'Estat. Ara amb els socialistes governant a la Moncloa i a Ajuria Enea, la Conferència Episcopal nega qualsevol diàleg i afirma que una societat que vulgui ser "lliure i justa" no pot reconèixer "una organització terrorista com a representant polític de cap sector".

Sense xocar frontalment amb aquestes tesis, Munilla va admetre ahir que l'anunci d'abandonament de les armes ha generat una "comprensible il·lusió social" i que el paper dels catòlics ha de ser el d'acompanyar aquest procés com a "instrument de reconciliació" perquè "les ferides obertes puguin guarir-se". Pel bisbe donostiarra, que va aixecar una forta oposició entre els capellans de la diòcesi quan el van nomenar, després d'aquest comunicat està "més a prop la ineludible i urgent dissolució" d'ETA. És un pas més en la línia marcada al mes de gener, quan es va declarar la treva permanent. En aquell moment, els tres bisbes d'Euskadi i el de Navarra van fer una nota pública en què expressaven "l'anhel i esperança de pau" i reclamaven "l'exigència moral de la seva dissolució definitiva incondicional".

A Bilbao, el bisbe Iceta va anar més enllà que el seu homòleg de Sant Sebastià i va qualificar el comunicat de "molt bona notícia" i va dir que "s'unia a l'alegria" de la societat basca. "El camí de la vertadera reconciliació, tasca prioritària de l'Església en aquest temps, va més enllà del cessament de tota la violència", va afirmar en un comunicat. Un cop va deixar clara la posició, a la missa que ahir va celebrar a les 7 de la tarda a la catedral de la capital biscaïna, va optar per deixar en un segon pla aquesta qüestió i centrar-se, com va explicar a l'ARA poc abans de l'eucaristia, en "el dia de les missions". Iceta fa un any que és bisbe i durant aquest temps ha hagut de fer front a les crítiques per tenir un perfil més dòcil amb Madrid que el seu antecessor, Ricardo Blázquez.

Demanar perdó a les víctimes

El bisbe va optar ahir per un perfil baix, però va deixar que fos el capellà de la catedral, Luis Alberto Loyo, qui fixés doctrina a la missa de 12, en una església plena a vessar. Ell, com Iceta, ha hagut d'afrontar també les crítiques d'un grup de religiosos, agrupats al Fòrum de Capellans de Bizkaia, que els retreuen que defensin actituds "neoconservadores".

Ahir Loyo va centrar bona part de l'homilia a "agrair l'exemplar comportament de les víctimes" durant tots aquests anys de violència i va admetre que sovint havien hagut de viure el patiment amb "silenci i soledat". Els va demanar que sabessin "perdonar" l'Església catòlica si "en ocasions" s'havia oblidat d'elles. Durant tots aquests anys, l'actitud de la cúpula eclesiàstica basca no ha agradat a alguns col·lectius de víctimes que han denunciat un discurs ambigu. A finals de l'any passat, per exemple, l'associació Covite va criticar que Blázquez digués que si ETA deixava les armes, els ciutadans sabrien ser "generosos".

Ahir el capellà de la catedral de Bilbao va recordar que "els terroristes són els únics responsables" de la situació, que hauran de retre comptes davant "l'ordenament jurídic" i que "tampoc estaria de més que demanessin perdó". Dit això, va reconèixer que ara comença "una missió apassionant" per renovar la societat basca, en què els catòlics han de ser "bàlsam d'amor". "Cal mirar el futur amb serenitat i fermesa i donar suport als nostres governants", va dir. Va reclamar una "presa de consciència" de la nova etapa que s'enceta per "no posar obstacles innecessaris".

Si la jerarquia es recol·loca per afrontar un viatge que tothom té clar que serà llarg i molt difícil, les bases de l'Església basca també fan sentir la seva veu, en un sentit o en un altre. El grup de cristians guipuscoans Eutsi Berrituz [Endavant Renovant-se], que agrupa religiosos i laics, va reclamar que s'acabi amb la dispersió dels presos aplicant "mesures més humanes", i el reconeixement de "totes les víctimes".

L'Església es compromet, de moment, a ser "company de camí" cap a la pau i la reconciliació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT