Publicitat
Publicitat

LA RESSACA DE LA CIMERA DE LA MONCLOA

El govern respon així a l'allau de crítiques pel permís que havia atorgat a Catalunya

Zapatero autoritza totes les comunitats a refinançar el deute

El cafè per a tothom és això. A la mínima sospita que Catalunya obté alguna cosa, la resta d'autonomies s'alcen totes a l'una per denunciar el privilegi i reclamar el mateix. Ahir va passar amb el deute.

Després d'un dia suportant acusacions de "privilegiar" Catalunya per haver permès que refinanci el seu deute per valor de 2.500 milions, el govern espanyol va estendre la mesura a totes les autonomies sempre que ho demanin i presentin un pla antidèficit. El soroll anticatalà va començar de bon matí.

Els més bel·ligerants van ser Múrcia, governada pels populars, i Castella-la Manxa, socialista, a qui no es va autoritzar a emetre deute a finals de l'any passat. Al desembre, quan la vicepresidenta Elena Salgado va passar llista dels qui no havien fet els deures, aquestes dues comunitats encapçalaven el rànquing i superaven la barrera del 2,4% del PIB pel que fa al dèficit públic.

"No acceptaré cap tracte discriminatori", va subratllar el president castellanomanxec José María Barreda, socialista però crític amb José Luis Rodríguez Zapatero. El cap de l'executiu murcià, Ramón Luis Valcárcel, va demanar una reunió urgent per "desbloquejar" la situació. L'ofensiva més encesa va venir de les autonomies del PP, com Galícia, la Rioja, Castella-Lleó i Navarra, governada per la dretana UPN. Totes van coincidir a parlar d'un suposat "tracte de favor". S'hi va afegir amb força l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, que afirma que tot plegat té un clar rerafons "polític": a ell Zapatero no li va permetre refinançar el deute.

Pel president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, el problema cal buscar-lo en la necessitat del PSOE de comptar amb CiU a l'hora d'aprovar les lleis al Congrés. Segons va dir, la cambra baixa s'ha convertit en un "mercat persa" on els nacionalistes van a "estirar la corda".

Defensa de Salgado
La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va haver de sortir al pas de l'allau de veus que temien que s'aigualís el cafè per a tothom. Va aclarir que el deute que es pot autoritzar de manera immediata a Catalunya s'explica per poder fer front a les amortitzacions d'aquest 2011 i al deute sanitari que ve de l'any 2006. Pel que fa a la resta, la titular d'Economia va recordar que quan s'hagi aprovat l'acord del Consell de Política Fiscal "Catalunya podrà endeutar-se igual que Múrcia o Castella-la Manxa". És a dir, res de privilegis: el govern d'Artur Mas haurà de quadrar els números com tothom.

Al matí, Zapatero va admetre que a la reunió de dilluns, la que ha provocat tant de rebombori, es va acordar un "marc d'entesa" perquè Mas pugui encarar els seus "compromisos financers amb les condicions que saben totes les comunitats".

Com que aquestes explicacions no van ser suficients per apagar l'incendi, fonts del Govern es van afanayar a aclarir que no hi havia cap tracte de favor i que qualsevol comunitat podia fer el mateix (refinançar el deute que ja tenen) sempre que hi hagi el compromís ferm i un pla per acabar el 2011 amb un dèficit de l'1,3% del PIB.

Tot i això, la polèmica constata que el clima preelectoral que s'ha instal·lat a Espanya atia qualsevol debat que pugui servir de munició dels uns contra els altres, sobretot si hi ha Catalunya pel mig. Espremuda al màxim la polèmica sobre el debat del model territorial que va posar sobre la taula José María Aznar, ara és el torn de recuperar el clàssic sobre el suposat favoritisme als catalans. El PP no va tenir cap problema ahir a l'hora de fer servir Catalunya com a instrument polític d'oposició al govern del PSOE.

La secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va marcar el rumb i va reclamar al president espanyol que expliqui per què ara "tots els espanyols" han de pagar la "mà foradada" del tripartit que presidia el socialista José Montilla, a qui acusa de ser l'origen dels problemes. Segons el PP, s'ha fet evident la seva "pèssima" gestió i l'"estafa" dels comptes. El que no diuen és que, fins ara, només Catalunya ha fet públics els seus números, mentre que els altres els guarden zelosament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT