L'Estat 'anormal' ja parla català al Senat
La primera paraula en una llengua que no fos l'espanyola va ser en català, i va ser un gràcies . La va pronunciar quan eren gairebé les vuit de la nit el senador per Tarragona, Ramon Aleu, de l'Entesa.
Madrid.El líder del PP, Mariano Rajoy, va aigualir l'estrena de les llengües cooficials al Senat en considerar que "treballar amb traducció simultània en un país normal no es produeix". I hi va afegir que no n'hi ha demanda. Però el cert és que la majoria dels senadors que van poder fer ús de la paraula en la seva llengua ho van aprofitar. Ahir el català va començar a caminar al Senat, tot i que d'una manera molt limitada: només es poden usar les llengües cooficials en les mocions. Per tant, d'una manera molt més restringida que en països com Suïssa.
Les primeres paraules en català van ser per defensar una moció sobre el fracàs escolar que s'acabaria aprovant per unanimitat. Aleu va acutar amb normalitat, com els altres senadors catalans. Abans d'anar per feina només va donar les gràcies i en el seu cas va mostrar la satisfacció per ser el primer a poder-lo utilitzar. A la sortida va dir que les llengües cooficials fan que la cambra sigui un lloc "més semblant" a la realitat de l'Estat. També van parlar en les seves llengües Pere Torres, balear del Grup Mixt; Loren Leanizabarrutia, del PNB; Ramon Arturo, de CiU; Joan Cardona, del PSOE, i José Manuel Pérez Bouza, del BNG.
El PP va ser l'únic partit que no va fer ús de la possibilitat d'utilitzar llengües diferents al castellà. La senadora del PP, Alícia Sánchez Camacho, va justificar que no volia parlar en català perquè ho considera un "excès econòmic", un argument que no és vàlid al Parlament català, on membres del PP a vegades tampoc el parlen tot i que és gratis.
Els pocs senadors del PP que hi havia gairebé no van utilitzar l'aparell per escoltar la traducció simultània, alguns fins i tot parlaven entre ells més de l'habitual, que no és poc, durant les intervencions que no entenien. Però van aplaudir Camacho quan va dir que el castellà "l'èntén tothom". La gallega Maria Jesús Sainz, del PP, també va rebutjar utilitzar la seva llengua perquè la matèria que es debatia "afecta a tots". Per part del PSOE, les intervenicions se seguien amb certa indiferència, ja que la majoria dels senadors tampoc van utilitzar els auriculars. Al grup mixt, en canvi, van fer servir la traducció, seguien les intervencions amb atenció i van aplaudir en diverses ocasions, però sobretot al final.
Defensa de l'euskera
Mentre els altres catalans van anar per feina sense gaires preàmbuls, la senadora del PNB Miren Loren Leanizabarrutia, que va parlar en euskera, va fer una llarga defensa d'una de les llengües més antigues del món. Tant que gairebé no va tenir temps per parlar de l'educació.
Un dels arguments del PP contra la traducció és el seu cost, que segons fonts del Senat ascendeix a gairebé 12.000 euros per sessió. El vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, va destacar que la despesa és "ínfima" per a una mesura "correcta" que permet al Senat millorar com a cambra de representació territorial. Miquel Bofill, d'ERC, va coincidir amb el senador de CiU, Jordi Vilajoana, en recordar que l'ús de les llengües cooficials no incrementa gens el pressupost.
L'acord per reformar el reglament que ha permès donar el pas es va prendre amb tots els grups menys el PP i UPN. La feina la fan set traductors, tres per al català, dos per al gallec i dos més per a l'euskera. No són nous, però fins ara només treballaven a la comissió de les comunitats autònomes. Des que van patir una entrevista d'un mitjà conservador de Madrid han decidit no tenir cap tracte amb els mitjans, segons van explicar fonts del Senat. La traducció és unidireccional: dels auriculars només surt el castellà.
