Publicitat
Publicitat

PRESSUPOSTOS LOAPA FINANCERA

Totes les comunitats necessitaran la llum verda de Madrid per aprovar-los

L'Estat controlarà els pressupostos autonòmics

Els pressupostos de Catalunya per al 2012, presentats fa quinze dies, passaran a la història per ser els últims que es van aprovar sense la tutela estatal. D'ara endavant l'Estat controlarà els comptes.

El govern espanyol aprovarà al març una llei per supervisar -i, si cal, intervenir- els pressupostos de les comunitats. A partir d'aleshores, cada govern autonòmic estarà obligat a enviar els pressupostos a Madrid abans d'aprovar-los perquè el govern central els pugui controlar, segons va anunciar el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Només les comunitats que compleixin els límits de deute i dèficit rebran llum verda per poder aprovar els comptes.

El nou ministre considera que "les dificultats de liquiditat són una bona oportunitat per imposar dures condicions i mesures per contenir el dèficit de les autonomies". Per això la nova llei establirà "estrictes instruments de control", va dir De Guindos en una entrevista publicada ahir al vespre a la web del Financial Times .

Des de la conselleria d'Economia no van voler confirmar si tenien coneixement de les intencions del govern espanyol. La notícia va agafar al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, tornant d'un viatge a Qatar, on ha estat negociant la venda de la meitat de Spanair a Qatar Airlines.

El govern espanyol vol aplicar a escala autonòmica el mateix que farà aviat la Unió Europea. Segons es va aprovar recentment, Brussel·les també supervisarà els pressupostos de cada estat membre -excepte el Regne Unit, que s'hi ha negat-. Si els comptes no satisfan les exigències europees, les autoritats podran rebutjar-los i obligar els estats a refer-los abans que s'aprovin. El que no va explicar De Guindos és si, igual que passarà a Europa, també s'introduiran multes per a aquells països que no compleixin els límits de deute i dèficit previstos.

Aquesta operació recorda la llei d'harmonització del procés autonòmic (Loapa) que el 1982 la UCD i el PSOE van intentar aplicar amb l'objectiu d'igualar les competències de totes les autonomies. Un any després, però, el Tribunal Constitucional va declarar que una part de la llei era inconstitucional.

Compromís amb les reformes

De Guindos va voler aprofitar l'aparició en un dels mitjans més influents entre els inversors internacionals per demostrar el seu compromís amb la reducció del dèficit. En la seva opinió, les retallades i les reformes que s'aprovaran serviran perquè els mercats recuperin la confiança en Espanya. "No podem permetre'ns anar als mercats i dir-los que no aplicarem l'ortodòxia, tant pel que fa a polítiques fiscals com a les reformes", va explicar el ministre.

De Guindos va reconèixer que cap país ("ni tan sols els que han estat rescatats") ha patit un increment tan elevat de l'atur com Espanya. Segons el ministre, això es deu en bona part a la caiguda d'un sector clau com la construcció, però també a la poca flexibilitat de les empreses de la resta de sectors per adaptar-se al nou entorn econòmic. De Guindos considera que les reformes que aplicarà el govern espanyol (sobretot la imminent reforma laboral) permetran a les empreses guanyar aquesta flexibilitat que els falta.

Més diners per a la banca

En l'entrevista, el nou ministre d'Economia també va afirmar que els bancs espanyols hauran de realitzar més provisions, és a dir, que hauran d'avançar més diners per cobrir les eventuals pèrdues que tindran per la seva exposició al sector immobiliari. Fins ara, la banca ja ha provisionat 105.000 milions d'euros, segons dades del Banc d'Espanya. A l'octubre, abans de ser nomenat ministre, De Guindos calculava que la banca hauria de provisionar entre 20.000 i 40.000 milions addicionals, però segons va revelar ahir aquesta xifra s'elevarà fins als 50.000 milions.

D'aquesta manera s'ha acabat confirmant que el govern espanyol no crearà, com s'havia especulat, un banc dolent de titularitat pública que es quedi amb tots els actius tòxics de les entitats financeres. D'aquesta manera, la banca hauria quedat lliure de la llosa que arrossega, però amb un elevat cost per als contribuents.

Segons el Banc d'Espanya, les entitats financeres acumulen 176.000 milions d'euros en actius immobiliaris considerats problemàtics .

El ministre creu que "la gran majoria" dels bancs simplement podran obtenir els 50.000 milions dels seus propis beneficis. De totes maneres, és possible que aquestes provisions no s'hagin de fer immediatament sinó repartides durant els pròxims anys, segons De Guindos. Aquest exsecretari d'estat amb José María Aznar va treure importància als 50.000 milions (l'equivalent al 4% del PIB espanyol) assegurant que "això no és Irlanda: és un ordre de magnitud completament diferent".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT