NOU REGLAMENT LLEI D'ESTRANGERIA
Crònica 09/02/2011

L'Estat es guarda l'última paraula sobre els immigrants

L'Estat continuarà decidint quins immigrants accedeixen a la residència i, per tant, es poden quedar. Els informes d'arrelament dels ajuntaments no seran vinculants. El reglament no eixamplarà la llei.

Joan Serra
4 min
Lesborrany, Generalitat-

BarcelonaL'esborrany del reglament de la llei d'estrangeria, que arriba amb mesos de retard, ha de servir per desenvolupar la reforma d'una llei aprovada a finals del 2009 i que va entrar en vigor el gener del 2010. El document pretén satisfer objectius prioritaris: consolidar un model basat en la regularitat i vincular-lo al mercat de treball, i facilitar més protecció jurídica als estrangers integrats a l'Estat.

El nou reglament concedirà, per exemple, la regularització a les estrangeres sense papers que denunciïn maltractaments i blindarà l'antiguitat en els tràmits de residència d'aquells nouvinguts que decideixin tornar al país d'origen. Tanmateix, la carpeta de les competències del món local continuarà oberta. Els ajuntaments reclamen un pes que l'Estat no els acaba de concedir. A partir d'ara, el text haurà de superar un període d'audiència pública -en el qual podrà participar la Generalitat- abans de ser aprovat de forma definitiva, segurament en el termini d'uns dos mesos.

Retorn voluntari

Es blindarà l'antiguitat dels estrangers que marxin

Aquells que facin aquest pas (comunicar que accepten marxar de territori espanyol per un mínim de tres anys i acollir-se a un pla de retorn) no perdran l'antiguitat dels tràmits legals iniciats a l'Estat, com el permís de residència i el recorregut cap a la nacionalitat. Simplement, hi haurà una pausa en aquest procés. Si aquests estrangers decideixen tornar a territori estatal (quan el final de la crisi ofereixi noves oportunitats laborals), la tramitació de la documentació es recuperarà en el punt en què s'havia aturat. Aquests immigrants tindran prioritat per fer el viatge de tornada a l'Estat. Les mesures pretenen facilitar l'anomenada migració circular . Es tracta d'adaptar la normativa a les noves realitats de mobilitat. Fins ara, els plans de retorn, incentivats amb la capitalització de l'atur, no havien respost a les expectatives creades.

Influència del món local

Els informes dels ajuntaments no seran vinculants

La secretària d'estat d'Immigració i Emigració, Anna Terrón, entén que el reglament enforteix els mecanismes de col·laboració amb els ajuntaments i les comunitats autònomes. Tanmateix, el poder de decisió dels consistoris no serà tan rellevant com haurien desitjat alguns municipis. Diversos consistoris han aprovat mocions que demanaven que els informes d'arrelament que emeten (un document imprescindible per accedir al permís de residència o al reagrupament familiar) siguin vinculants . Ara aquestes resolucions són consultives, tot i que l'Estat diu fer-ne cas. "Dubto que no es tingui en compte aquest informe, però no es pot cedir a un ajuntament la capacitat de decidir sobre la circulació d'una persona per la Unió Europea", va dir Terrón. "No podem fer que l'informe de l'ajuntament sigui vinculant perquè seria com dir que l'Estat renuncia a les seves competències", va afegir.

Els ajuntaments volen tenir més influència per decidir quins estrangers es poden quedar al territori, però la decisió final continuarà corresponent a l'Estat. L'esborrany presentat ahir sí que concreta els "elements mínims" que consistoris i comunitats autònomes han de fer constar en els informes d'arrelament (com els mitjans de vida de l'individu, els vincles amb familiars residents a Espanya i els esforços d'integració). Els municipis, però, podran incloure-hi criteris propis. Fins ara, no s'especificava de manera prou precisa quina informació era imprescindible per avaluar l'immigrant. Els experts han demanat en més d'una ocasió que tots els ajuntaments treballin amb les mateixes pautes.

Immigrants maltractades

Les sensepapers que denunciïn argressions no seran expulsades

Les dones estrangeres en situació irregular que hagin estat agredides per les seves parelles obtindran una protecció especial. Aquestes immigrants sense papers no seran expulsades i, en cas que tinguessin obert un expedient d'expulsió, s'aturarà. Obtindran permisos de residència i treball provisionals, una documentació que els oferirà protecció legal, a elles i als seus fills. Les mesures s'adoptaran si hi ha una ordre de protecció a favor de la maltractada o arran d'un informe del ministeri fiscal que acrediti indicis de violència de gènere. Ahir el Congrés va aprovar reformar la llei d'estrangeria per oferir més protecció a les estrangeres agredides. Tots els grups polítics hi van donar suport.

Consolidar la regularitat

Noves mesures per combatre la irregularitat arran de la crisi

El govern central és conscient que el repte més important no és tant l'entrada de sensepapers al territori estatal com la necessitat de garantir que els estrangers que han aconseguit regularitzar-se no perdin aquest estatus. L'arribada d'immigrants en pastera a Espanya va caure un 50% el 2010 en comparació a l'any anterior (de 7.285 casos a 3.632 arribades). En canvi, els estralls de la crisi amenacen de deixar en situació d'irregularitat els que tenien feina. El reglament enforteix els mecanismes per impedir la irregularitat sobrevinguda. Els immigrants que es quedin a l'atur després d'haver estat en actiu veuran com se'ls renova l'autorització de residència si la seva parella està en situació regular i tots dos acrediten mitjans per mantenir-se. Abans, només es preveia per als matrimonis.

Sensepapers amb fills

En casos excepcionals, s'atribuirà la residència als pares de menors nascuts a l'Estat

Hi ha casos de menors nascuts a l'Estat i de pares estrangers als quals no s'atribueix cap nacionalitat en no haver han nascut al país d'origen dels progenitors (per l'existència en determinats països del sistema ius soli ). L'article 17 del Codi Civil regula aquests casos. El s tribunals consideren la situació excepcional, i determinen la nacionalitat del menor i l'accés al permís de residència dels progenitors. L'esborrany del reglament donarà resposta a una doctrina assumida per les instàncies judicials. Des del 2004, s'ha concedit la residència per aquesta via a 78 pares estrangers de menors espanyols. Ahir es van fer interpretacions del reglament -que la secretària d'estat d'Immigració va considerar esbiaixades- sobre la possibilitat que tots els sensepapers amb fills nascuts a l'Estat podrien ser regularitzats. Fonts del gabinet de Terrón van puntualitzar a l'ARA que el reglament no obre la porta a una regularització massi va.

stats