CRISI DEL SISTEMA FINANCER
Crònica 22/11/2011

L'Estat intervé el Banc de València amb 3.000 milions

El Banc d'Espanya intervé el Banc de València, filial de Bankia, i hi injecta 3.000 milions per sanejar-lo. És la quarta entitat nacionalitzada des de l'inici de la crisi, amb derivades polítiques de gran abast.

Salva Almenar
2 min

VALÈNCIA.El Banc de València havia de concretar una ampliació de capital per un valor aproximat de 700 milions d'euros abans d'acabar l'any. Però el seu principal accionista, Bankia (té el 27,3% del capital a través de la matriu BFA), no ha fet el pas per problemes de liquiditat, segons van manifestar fonts financeres. Ahir, just després de les eleccions, el Banc d'Espanya va decidir intervenir el Banc de València amb una fórmula ja utilitzada fa quatre mesos amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM).

El Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) va rescatar el Banc de València, a petició de la mateixa entitat, amb 1.000 milions d'euros i 2.000 milions més en línies de liquiditat. En total, 3.000 milions. A partir d'ara caldrà veure els passos que farà el Banc que presideix Miguel Ángel Fernández Ordóñez per subhastar l'entitat (ahir va emetre un comunicat en el qual tranquil·litzava els dipositants), procés que té pendent amb la CAM.

La crisi del Banc de València va forçar ahir la dimissió del vicepresident de Bankia, José Luís Olivas, que presidia la filial fins a l'octubre passat. La renúncia d'Olivas va agafar tothom per sorpresa, però ell, coneixedor que l'entitat estava sent inspeccionada des de feia un any, es va avançar i va deixar la presidència.

José Luís Olivas va ser president no executiu de Bancaixa i el Banc de València des del gener del 2004, en el que alguns consideren un premi de l'expresident valencià Francisco Camps a qui va ser el seu antecessor. I és que cal recordar que Olivas, encara que de transició, va ser president de la Generalitat valenciana entre el 2002 i el 2003. La seva filiació política deixa, doncs, un nou nom a la llista de militants del Partit Popular amb una gestió al capdavant de les caixes o bancs valencians. És per això que el president de Bankia, Rodrigo Rato, podria haver forçat Olivas a presentar ahir la dimissió, com a peatge de la delicada situació en què va quedar en el seu moment Bancaixa i ara el Banc de València sota la seva presidència.

Al País Valencià, la intervenció del banc va provocar un nou enfrontament entre el govern i l'oposició. Mentre el conseller d'Economia, Enrique Verdeguer, va assegurar que el consell "no té la tutela administrativa" del Banc de València i per tant cap responsabilitat en la seva gestió, la resta de grups parlamentaris van exigir la compareixença urgent d'algun membre del govern valencià "que doni explicacions".

En tot cas, la intervenció del Banc de València és la quarta des de l'inici de la crisi, la primera d'un banc (les altres han estat caixes).

Caja Castilla-La Mancha

El Banc d'Espanya la nacionalitza el març del 2009

El bloqueig de la fusió amb Unicaja per falta de liquiditat provoca la crisi. Ha acabat integrada al Banco Liberta, propietat de Cajastur.

Cajasur

Passa a mans del FROB el maig del 2010 en rebutjar una fusió

Va ser adjudicada a la BBK després de no entendre's amb Unicaja, la mateixa parella que buscava la CCM.

CAM

Una altra integració fracassada força la intervenció

La CAM volia protagonitzar una fusió freda (SIP) amb Cajastur, Caja Cantabria i Caja Extremadura. El fort endeutament va trencar el projecte. Fins ara el FROB ha injectat 2.800 milions i 3.000 milions més en crèdits de liquiditat.

stats