Publicitat
Publicitat

Anàlisi

L'Estat es ven l'espai que va deixar la televisió analògica

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va anunciar ahir a Barcelona que subhastarà tot l'espectre electromagnètic alliberat per la desapareguda televisió analògica (que va dels 300 megahertzos -MHz- fins als 2,5 gigahertzos). L'Estat, que ha optat per la subhasta i no per fer un concurs, espera guanyar fins a 2.000 milions d'euros amb l'operació.

Aquest és un tema que ha condicionat la política de les operadores en els últims temps. Per què? La clau de l'assumpte és una franja molt concreta de l'espectre, la que està entre els 800 i els 900 MHz. És la franja més ambicionada i té unes característiques molt especials: no està tan saturada com les ones de rangs inferiors, que competeixen amb les de ràdio i les de la TDT.

A més, presenta unes condicions òptimes per a tot tipus de serveis sense fils: esquiva bé els accidents orogràfics i les pertorbacions atmosfèriques, i la seva cobertura és extensa. Amb una sola antena es cobreix molt territori. Les operadores de telefonia consideren que és el rang idoni per desenvolupar l'internet mòbil a l'àmbit rural, que en moltes zones de l'Estat serà l'única xarxa present. I encara hi ha un avantatge definitiu: permet oferir serveis 3G amb moltes menys antenes per quilòmetre quadrat que altres rangs. És a dir, costa menys quartos.

El ministeri volia destinar la banda dels 900 MHz a usos públics perquè no implica gaires inversions. Era una manera de compensar que el gruix de l'espectre alliberat, propietat de tots, fos revenut com peix a la llotja sense el concurs de la ciutadania. Però les operadores es negaven a desenvolupar la xarxa rural a la freqüència que en principi els tenia preparada el govern, els 2,5 gigahertzos. L'ona és més curta i calen més antenes per cobrir el mateix territori. Al final les telecos i el govern, forçat per la crisi, s'han posat d'acord.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT