Publicitat
Publicitat

PLA D'ESTALVI LA FACTURA

Pluja d'anuncis de mesures sense concretar qui paga

L'Estat provoca la revolta energètica

A mesura que l'Estat va revelant els detalls del pla d'estalvi energètic, va creixent el desconcert entre les autonomies i els ajuntaments. Ningú sap com es finançaran les iniciatives.

A cada mesura, més perplexitat. I no tant pel contingut, sinó per les formes. El pla d'estalvi energètic que, des de divendres, va anunciant amb comptagotes l'executiu estatal obre a diari un nou debat, no només sobre la seva suposada eficàcia, sinó sobre qui ho ha d'assumir econòmicament. Primer van ser els 110 km/h i la rebaixa del 5% en els bitllets de Renfe, després la renovació de la il·luminació de les carreteres, i ahir va ser el torn dels pneumàtics dels vehicles i l'horari dels serveis públics.

I és que en una reunió a Madrid del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, amb representants de les comunitats autònomes, el govern espanyol va proposar un pla renove dels pneumàtics de fins a 60.000 vehicles per reduir el consum de carburant. La idea és facilitar el canvi de les rodes a través d'una línia d'ajudes econòmiques que Indústria va ser incapaç no només de quantificar, sinó fins i tot de dir qui ho pagaria, més enllà de la cantarella tan habitual en aquests últims dies del cofinançament entre l'Estat i les administracions territorials. Sobre l'horari dels serveis públics, Sebastián vol que els que no siguin essencials tanquin com a molt tard a les sis de la tarda per fomentar l'estalvi energètic.

Els diners de Renfe
La Generalitat insistia ahir que no aplicarà la rebaixa del 5% en els bitllets de Renfe -la Comunitat de Madrid tampoc ho vol fer- fins que no tingui garanties que l'Estat pagarà els 26 milions d'euros que, segons va xifrar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, deixarà d'ingressar Catalunya. El mateix conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recorder, va afirmar que la Generalitat "estarà encantada" d'aplicar la rebaixa sempre que l'Estat es faci càrrec del dèficit que genera. La rèplica la va donar l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, que va desmuntar les tesis del Govern i va recordar que en el document del traspàs de Rodalies ja es deixa clar que l'Estat assumirà sempre el dèficit que genera el servei. És a dir, si la rebaixa del 5% dels bitllets genera més dèficit, l'Estat automàticament pagaria més diners.

Un argument que fonts dels ministeri de Foment van sostenir ahir: tant si hi ha més viatgers o menys, com si els preus pugen més o menys, aquests fets no afectaran el compliment de l'acord que va signar l'executiu espanyol amb el tripartit, segons el qual l'Estat pagarà el dèficit que es produeixi.

No obstant, les mateixes fonts han indicat que el pagament "no serà automàtic", ja que s'hauran de seguir els paràmetres que indica l'acord i tenir en compte els requisits que estableix, informa Miquel Codolar. La picabaralla pels bitllets de Renfe no és, però, l'única. Els municipis catalans s'han plantat contra l'anunci de les primeres mesures d'impacte que el govern estatal vol aprovar en el consell de ministres de demà. Se senten exclosos del procés que ha portat a acords com els d'instal·lar bombetes de baix consum a edificis públics i al carrer amb l'objectiu d' aconseguir un estalvi energètic d'un 42% i apunten que, tenint en compte la situació d'ofec econòmic que ja viuen, no seran capaços de complir noves exigències.

Municipis més ofegats
En aquesta línia es pronunciava ahir el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Bustos, que explicava que els ajuntaments no estan en disposició d'assumir "cap esforç extra, perquè ja viuen una situació prou complicada fruit de la baixada d'ingressos, de les retallades pressupostàries i de la impossibilitat d'endeutar-se". A més, va destacar a l'ARA que si es tracta d'una mesura que s'impulsa des de Madrid, "és el govern central qui n'ha d'assumir el cost". Bustos també va remarcar que "ja fa molts anys que els ajuntaments catalans impulsen polítiques actives seguint criteris de responsabilitat mediambiental", però que si cal impulsar-ne més per criteris econòmics, estan disposats a fer-ho. I ho exemplificava amb Sabadell, la ciutat de la qual és alcalde, on 24.000 de les 29.000 bombetes a l'espai públic ja són de baix consum.

L'acord signat dimarts entre el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Pedro Castro, i el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, també va indignar el president de l'Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve, que ahir titllava els nous anuncis de "precipitació del govern central per llançar un pla contra la crisi" i anunciava que no se senten obligats per unes mesures adoptades "sense consens".

Esteve també advertia que caldria revisar "qui paga la festa, perquè els ajuntaments no poden pagar més festes i menys sense que ens hagin informat de com, de per què i de quant val". Segons l'acord signat, és el ministeri d'Indústria qui aporta el finançament per a les noves bombetes, mentre que el cost del canvi aniria a càrrec dels ajuntaments, que critiquen la "confusió" i "descoordinació" amb què s'han negociat les noves mesures.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT