L'Estat rebaixa les seves previsions de creixement

Madrid.El govern espanyol va reconèixer ahir que la previsió de creixement que havia fixat per enguany, de l'1,3% del PIB, és impossible de complir. El secretari d'estat d'Economia, José Manuel Campa, va admetre que tenint en compte les dades que té el ministeri que dirigeix Elena Salgado i projectant la seva evolució és "lògic esperar" que al quart trimestre el creixement sigui "similar al que hem tingut fins ara". I el va situar al voltant del 0,8% del PIB, que és la diferència entre el creixement actual i el d'ara fa un any. L'anunci va arribar en un nou dia nefast, amb la prima de risc disparada, ja que va superar el rècord del dia anterior i es va situar als 460 punts de diferència respecte del bo alemany, de manera que havia de pagar pel seu deute un 6,41%.

Era la primera vegada que l'executiu assumia que les previsions per a aquest any estaven desfasades. Les xifres que el govern espanyol va mantenir fins ahir estaven allunyades de les estimacions de totes les institucions. El Banc d'Espanya ja el té fixat al 0,8% del PIB i les altres prediccions no se n'allunyen gaire. Tant la Comissió Europea com la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) i el Fons Monetari Internacional (FMI) esperen un 0,7%, mentre que l'OCDE i el servei d'estudis del BBVA aposten per un creixement del 0,9%. Les discrepàncies es mantenen pel que fa a l'any vinent, quan l'executiu preveu un creixement del 2,3%. Les altres estimacions redueixen la xifra a la meitat. La Comissió Europea ha estat l'última a corregir els números. La setmana passada va revisar a la baixa les previsions per a Espanya des de l'1,5% al 0,7%.

I Espanya pateix la incertesa dels mercats. La diferència entre els interessos que paguen Espanya i Alemanya va augmentar en cinc punts, fins als 460 punts, xifra superior a la que s'havia registrat en les jornades anteriors, encara que la pujada no va ser tan acusada perquè ahir el BCE va tornar a comprar deute públic dels països amb problemes, segons van assegurar diversos operadors de borsa a l'agència Reuters. A més, la borsa espanyola va trencar la dinàmica negativa dels últims dies i va tornar a registrar guanys. L'Íbex-35 va tancar amb un 0,81% en positiu.

La intervenció del BCE va possibilitar que l'escalada de les primes de risc del deute dels estats europeus s'apaivagués. I França, que ha patit molt aquests dies, va acabar amb una diferència respecte del bo alemany de 186 punts, una distància, en tot cas, preocupant. Àustria també va veure apaivagada la prima de risc, mentre que Itàlia, malgrat la intervenció del BCE, va tancar la jornada amb una diferència de 519 punts, segons la qual pagava pel seu deute un 7%, una xifra just per damunt de la de Grècia, Portugal o Irlanda, països que van ser rescatats.

Les previsions de creixement fetes pel govern espanyol, per tant, no ajudaran en els pròxims dies a millorar la imatge davant els mercats, malgrat que ja es donés per fet per part dels organismes internacionals. Un dels principals problemes, però, és la dificultat per crear llocs de treball. La retallada de la despesa pública, la nova caiguda del consum de les llars espanyoles i el progressiu deteriorament del sector de la construcció són els factors que han contribuït a la paralització econòmica d'Espanya al tercer trimestre.

Més hores treballades

Campa va destacar el manteniment de les exportacions com a pilar del creixement de l'economia, que ha permès contrarestar l'aportació negativa del consum intern de l'Estat. Va confirmar l'estancament de l'economia entre el juliol i el setembre, i l'augment del PIB en un 0,8% en relació a l'any passat. Però Campa va admetre que la reforma laboral no ha funcionat i que és insuficient perquè les dades indiquen que "els empresaris utilitzen els treballadors amb més intensitat en comptes de contractar nova mà d'obra". Va argumentar que el tercer trimestre es van perdre 173.000 llocs de treball, però les hores treballades es van incrementar.

Les dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) indiquen que hi ha 327.000 treballadors a temps complet menys que l'any passat, la majoria, del sector de la construcció. En canvi, la productivitat per treballador ha crescut un 2,7%, xifra que s'explica per l'increment del nombre d'hores treballades. Campa va dir que l'increment de l'horari laboral a través de les hores extraordinàries o el temps parcial "reflecteix que la nostra regulació laboral encara no fa una assignació correcta de la feina a través dels treballadors".

Campa, però, va ser contundent per rebutjar el que tant el Banc d'Espanya com la Comissió Europea fa setmanes que donen per fet: que l'Estat incomplirà l'objectiu del dèficit. Campa va dir que el ministeri d'Economia encara confia en el compliment i que l'evolució de les xifres de què disposa segueix la direcció adequada perquè el conjunt de les administracions espanyoles tanquin el 2011 amb un dèficit del 6%. Va insistir que l'objectiu és "prioritari i incondicional" i que "l'administració central complirà sense cap dubte" el 4,8%. Per això va demanar "responsabilitat" a les autonomies per arribar a l'1,3% a què es van comprometre.