Publicitat
Publicitat

El govern espanyol aprova el pla d'estalvi energètic i n'assumirà bona part dels costos

L'Estat rectifica i pagarà

José Luis Rodríguez Zapatero s'ha cansat d'estirar la corda. L'Estat pagarà el descompte del 5% de Rodalies. No fer-ho hauria posat en perill la credibilitat del conjunt de les mesures.

El consell de ministres va aprovar ahir el Pla d'Intensificació de l'Estalvi i Eficiència Energètica i va posar fi així a la confusió comunicativa que ha arrossegat tota la setmana. Cada dia s'havien anunciat un parell de noves mesures de manera inesperada i mitjançant diferents ministres. I l'exigència a les autonomies es va convertir en una incòmoda picabaralla. Ahir hi va haver l'explicació més precisa de les vint mesures d'estalvi i el govern espanyol es va comprometre a assumir el cost que suposi la rebaixa del 5% dels bitllets de rodalies.

El secretari d'estat de Transports, Isaías Táboas, va trucar als responsables de mobilitat del Govern i de la Comunitat de Madrid per fer les paus després d'una setmana de retrets. El secretari de Mobilitat, Damià Calvet, va celebrar la "rectificació" del govern espanyol i la disposició a iniciar un diàleg per saber de quina manera s'han d'afrontar les mesures per incentivar l'ús del transport públic. Calvet va afegir que aprofitarà per demanar millores pendents als rodalies.

El canvi de posició de l'executiu espanyol no és gratuït. La credibilitat del conjunt de les mesures hi està en joc. El vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, va remarcar com a "molt important" que precisament Catalunya i Madrid apliquin la rebaixa als bitllets de rodalies i regionals, una de les primeres mesures que es van anunciar. També s'ha de veure qui posarà els diners per al pla per renovar pneumàtics, un altre punt que convé tractar. I és que del fet que les autonomies i els ciutadans es creguin el pla en depèn no només la imatge internacional o l'estabilitat del govern espanyol. La situació també "podria posar en qüestió la recuperació econòmica", va destacar Rubalcaba, i amb això sí que el govern espanyol no hi juga.

Justificació

"Durant molt de temps Espanya ha pensat que l'energia és gratis, però és caríssima", va lamentar amb un posat seriós el vicepresident. Va dir que les mesures han de servir per contrarestar una crisi energètica provocada per la inestabilitat al nord de l'Àfrica, però no és només això. La situació no seria tan crítica si l'Estat no tingués una dependència energètica tan important.

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va recordar que el 75% de l'energia que gasta l'Estat s'ha de comprar a altres països: el 12% del petroli es compra a Líbia i el 30% del gas a Algèria. Per això va argumentar que compensa invertir 1.151 milions d'euros en aquest pla amb l'objectiu de reduir en un 5% les importacions de petroli, cosa que ha de suposar un estalvi de 2.300 milions. El govern espanyol, a més, té molta confiança en les companyies elèctriques, i espera que assumeixin el 80% del cost dins d'una partida d'estalvi i eficiència energètica.

Rubalcaba va voler fer un exercici de pedagogia per posar de relleu el llast que significa la dependència energètica. Fent el soroll d'un motor va dir que "cada acceleració costa diners al que la fa i al conjunt del país", abans de qualificar-ho com "una cosa irracional, com deixar-se el llum de l'oficina obert", va exposar. Va recriminar aquestes accions abans de denunciar que per solucionar la dependència energètica de l'Estat el PP "no va fer res". En canvi, va dir que el PSOE des del 2006 ha "fet coses" tot i que va reconèixer que "queda molt per fer". També va valorar que gràcies a les mesures s'hagi produït a l'Estat "per primera vegada" un debat sobre la dependència energètica.

Improvisació

La mesura més criticada des de les files del PP segueix sent la reducció del límit de velocitat als 110 km/h durant els pròxims quatre mesos. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va dir ahir que es tracta d'una "improvisació més". El vicesecretari de Comunicació, Esteban González Pons, va dir que "no són mesures sinó ocurrències". Pel que fa a la velocitat, va criticar que "els rics podran circular a més de 110 km/h però els pobres no" si per anar més ràpid "només cal pagar diners". Pel que fa al paquet de mesures, va argumentar que si l'Estat no ha de tenir problemes de subministrament, "no està justificat que es faci cap reforma en matèria energètica" amb "justificacions estrambòtiques". Va afegir que "les coses s'han de fer bé amb temps i consens i no en quatre dies". D'altra banda, IU va demanar un pla energètic alternatiu i Joan Ridao, d'ERC, va criticar la improvisació i la poca planificació de les mesures.

Des dels sindicats van arribar més crítiques. El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va dir que les mesures "no resolen els problemes més importants", que són l'alta dependència i les emissions de CO . Per això va manifestar que el paquet posa "traves" al desenvolupament d'una política energètica estratègica. Cándido Méndez, d'UGT, va dir que "el degoteig de mesures, vinguin d'on vinguin, no és el més convenient".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT