L'Estat renova els avals a la banca perquè doni més crèdit

BARCELONAEls bancs podran tornar a utilitzar l'aval de l'Estat per emetre bons i obligacions, una mesura que facilita en primera instància el finançament de les mateixes entitats, però que, de retruc, pot beneficiar l'increment de la disponibilitat de crèdit minorista. És el raonament que ahir va fer servir el ministre d'Economia, Luís de Guindos, que va justificar a la Cadena SER la necessitat de facilitar l'autofinançament bancari amb la garantia de l'Estat, per "les enormes dificultats" que les entitats troben als mercats. Fer el contrari "seria una irresponsabilitat" que podria provocar el tancament absolut del crèdit.

El govern de José Luís Rodríguez Zapatero, va aprovar la concessió d'avals per emissions noves de bons el 2008, coincidint amb l'agreujament de la crisi financera i el corresponent tancament del mercat interbancari. Aquesta possibilitat vencia el desembre del 2009, per valor de 100.000 milions d'euros. L'agreujament posterior de la situació econòmica, amb l'esclat de la crisi del deute sobirà (i l'escalada del diferencial de la prima de risc espanyola amb el bo alemany a 10 anys), va incrementar fins a tal punt els problemes dels bancs que les emissions es van reduir a la mínima expressió pel seu cost excessiu.

De fet, en els últims mesos les entitats només han confiat a finançar-se de manera interna, amb la captació del màxim de dipòsits dels clients i amb els crèdits del Banc Central Europeu (BCE).

El consell de ministres del divendres passat va aprovar la renovació dels avals, per uns 100.000 milions més, quantitat que pot reanimar les emissions. Fonts del sector financer van aplaudir la iniciativa, si bé van assenyalar que la situació de l'Estat és molt diferent ara sobre la que hi havia el 2008, precisament per la situació de la prima de risc. L'aval públic té menys valor que fa tres o quatre anys, van afegir.

Venciments rècord

En tot cas, la possibilitat d'emetre bons i obligacions pot facilitar el pagament dels venciments que tenen els bancs aquest any i que arriben als 120.000 milions. El reial decret fixa el màxim referit de 100.000 milions per atorgar avals de l'Estat, i també més de 92.500 milions per garantir l'aportació d'Espanya al fons europeu d'estabilitat financera, així com uns 3.000 milions addicionals per a avals destinats a garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d'actius.

A la possibilitat d'obtenir avals, cal afegir-hi la subhasta que va realitzar el BCE el 21 de desembre de préstecs a tres anys a un preu reduït d'un 1% de tipus d'interès. L'èxit de la convocatòria va ser total, ja que un total de 523 entitats europees van demanar 489.200 milions. Això també mostra la dimensió de les dificultats de finançament que tenen els bancs, perquè les previsions de demanda s'havien quedat en un total de 300.000 milions. Bona part de les quantitats demanades es destinaran a retornar part dels préstecs vells amb el BCE. El banc emissor europeu farà una segona subhasta el febrer.