L'Euríbor, en màxims de dos anys
L'Euríbor va escalar al març fins a l'1,924%, un nivell que no havíem vist en els últims dos anys. La conseqüència immediata d'aquesta pujada és l'encariment de les hipoteques que toca revisar.
Barcelona.La inflació de la zona euro va escalar dues dècimes al març i es va situar en el 2,6%, una dada que reforça la hipòtesi de la cada cop més que previsible pujada de tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) dijous vinent. En paral·lel, l'Euríbor, l'índex al qual estan referenciades la majoria d'hipoteques espanyoles, ha anat accentuant la pujada des del nivell més baix de la seva història -l'1,215%- que va assolir el març de l'any passat. La mitjana del mes que ahir tancàvem es va situar en l'1,924%. Com a conseqüència, les hipoteques que s'hagin de revisar amb la referència de març experimentaran un encariment notable.
Si agafem d'exemple una hipoteca de 150.000 euros a 25 anys contractada a Euríbor més 0,5, el titular pagava el març de l'any passat 580 euros mensuals, mentre que a partir d'ara i en els propers 12 mesos haurà de desemborsar 630 euros. L'encariment anual, per tant, arriba als 600 euros.
Sorprèn la diferència entre el valor de l'Euríbor i els tipus d'interès, a l'1% des de fa 25 mesos. El diferencial entre aquests dos indicadors s'ha anat ampliant en l'últim any, fins al punt que avui un gairebé duplica l'altre. La previsible pujada de tipus d'interès per part del BCE explica en part aquesta diferència, ja que l'Euríbor fa temps que dóna per descomptat que el preu del diner augmentarà. Però ni de bon tros ho explica tot.
També cal buscar la resposta en la falta de liquiditat que pateix el sistema bancari, apunta Montserrat Casanoves, secretària general de la junta del Col·legi d'Economistes. La liquiditat, juntament amb la desconfiança que genera el sistema financer europeu és l'explicació que hi dóna Joan Tarradellas, professor de l'escola de negocis Eada.
L'efecte desconfiança
"L'Euríbor es dispara perquè s'anticipa a l'augment de la demanda de liquiditat per part de les entitats financeres que es produirà en els pròxims mesos", argumenta Tarradellas. Entre els maldecaps que empenyen a l'alça els interessos als quals els bancs presten els diners hi ha el cada vegada més probable rescat de Portugal i la modificació a l'alça de les ajudes que necessiten les entitats financeres irlandeses.
Tarradellas, però, assenyala dos motius més de preocupació: d'una banda, l'estat de les finances de la CAM, que ha demanat ser nacionalitzada i que torna a posar en dubte la solvència del sistema financer espanyol. De l'altra, les declaracions del conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, que va dir que no pensava maquillar els comptes del Govern, fet que des d'Europa podrien llegir com que altres administracions sí que ho fan.
