Publicitat
Publicitat

PARLAMENT EUROPEU

Els diputats denuncien el poc europeisme del text

L'Eurocambra reivindica el seu paper en el nou Tractat

El Parlament Europeu s'ha plantat. Els diputats que negocien amb els governs el nou acord internacional per reforçar la disciplina fiscal han denunciat que el text no respecta la legislació comunitària.

Els líders europeus van decidir al desembre deixar de banda el Regne Unit per impulsar un tractat internacional -al marge de la Unió Europea- que reforci la disciplina fiscal. La decisió d'aïllar Londres, en bona part per la negativa del govern de David Cameron a acceptar un pacte fiscal, va semblar una bona idea a la majoria d'estats membres. Però més enllà del plaer polític que suposa per a alguns europeistes deixar fora de joc el país més euroescèptic, la decisió de fer un acord sense el paraigua comunitari obre molts interrogants i pot tenir conseqüències negatives per a la Unió Europea (UE). La més evident és que el Parlament Europeu, única institució comunitària elegida directament pels ciutadans, s'ha quedat gairebé tan aïllat com el Regne Unit.

Amb la intenció d'evitar les crítiques dels diputats europeus, el president del Consell de la Unió, Herman van Rompuy, havia promès a l'Eurocambra que participaria en el procés de negociació del pacte fiscal i que es tindria en compte la seva opinió, tot i no ser vinculant. A la pràctica, però, el grup d'eurodiputats que assisteixen a les negociacions, entre els quals el liberal belga Guy Verhofstad i el diputat dels Verds Daniel Cohn-Bendit, asseguren que els governs han ignorat els seus punts de vista i adverteixen de la falta de democràcia en el procés.

Poc control democràtic

L'últim esborrany del text de l'acord que s'ha conegut aquesta setmana ha estat qualificat pels eurodiputats com a "inacceptable". Els membres del Parlament consideren que el Tractat hauria de respectar les normes jurídiques de la UE i, segons els esborranys que han tingut a les mans, no ho fa. "L'última versió no és compatible amb els tractats vigents de la UE i no respecta l'anomenat mètode comunitari de presa de decisions. El projecte no garanteix que les decisions per implementar el nou acord siguin acordades segons els procediments normals establerts als tractats de la UE, que són els que garanteixen un control democràtic adequat".

L'Eurocambra vol fer valer el seu pes polític. Si en comptes d'un tractat internacional fos un tractat de la Unió, el Parlament Europeu tindria veu, vot i un paper clau en les negociacions. A més a més, la seva denúncia és del tot legítima si es té en compte que la voluntat de la Comissió Europea és que l'acord internacional s'integri als tractats de la UE en un termini màxim de cinc anys. No es podrà integrar si no respecta l'actual marc normatiu comunitari.

Brussel·les vol que un pacte al marge de la Unió -que consagra una Europa a dues velocitats i que simbolitza una fractura entre els socis- sigui una mesura totalment excepcional. La greu situació econòmica dels països de l'eurozona obliga ara a actuar amb rapidesa, però la Comissió espera que quan tot s'hagi calmat i la crisi s'hagi deixat enrere, el Tractat internacional s'integri a la legislació comunitària.

Els líders europeus han de tancar un acord polític sobre el text del Tractat nou a la cimera que se celebrarà el dia 30 i la idea és que el signin a principis de març. Segons algunes fonts, els socis volen fer algun gest per satisfer les demandes de l'Eurocambra, atès que encara no hi ha una versió definitiva del text. El Tractat, que preveu endurir la disciplina pressupostària i fer més automàtiques les sancions per als països incomplidors, entrarà en vigor quan almenys 12 estats membres, segons l'últim esborrany, signin el text. Però la voluntat del nucli dur europeu, Alemanya i França, és que s'hi sumin 26 països. Tots menys el Regne Unit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT