L'FMI vol més fons per a Espanya
La directora de l'FMI, Christine Lagarde, va pressionar ahir Alemanya perquè ampliï el fons de rescat i eviti una possible insolvència d'Espanya o Itàlia. Merkel no s'hi nega, però vol més disciplina.
BERLÍN/BARCELONA.Les pressions de l'FMI sobre la cancellera alemanya, Angela Merkel, van fer efecte. Ahir, de visita a Berlín, la directora gerent del Fons Mundial Internacional (FMI), Christine Lagarde, va exigir una ampliació del fons de rescat europeu per evitar una recaiguda de l'economia europea. Unes hores després de la reunió el govern alemany va filtrar a diversos mitjans de comunicació (com el diari Financial Times o l'agència Bloomberg) que està disposat a ampliar el fons. Però, a canvi, exigeix la introducció de mesures més estrictes que garanteixin la reducció dels dèficits i deutes públics.
L'última versió del tractat que negocien els països europeus establia que els límits de dèficit es podrien saltar "en moments de caiguda de l'economia", una clàusula que també estableix la reformada Constitució espanyola. Alemanya tem que aquesta fórmula permeti l'incompliment de la disciplina fiscal.
"Necessitem un tallafoc més gran", havia exigit Christine Lagarde, que va abonar la demanda expressada per Itàlia. El primer ministre italià, Mario Monti, va proposar fins i tot duplicar la capacitat del fons de rescat permanent europeu fins al bilió d'euros, però ahir mateix el govern alemany ho va rebutjar a través del seu portaveu, Steffen Seibert. Lagarde creu que augmentar el fons alleujarà països com Espanya i Itàlia. En canvi, sense uns tallafocs "més forts" aquests estats podrien patir un problema de liquiditat.
La directora gerent de l'FMI va avisar que, si no es prenen les decisions correctes, l'economia es podria enfonsar com ho va fer després del Crac del 1929. "Fàcilment podem caure en un escenari com el de la dècada dels anys 30 del segle passat -va advertir-, quan la confiança i la cooperació van col·lapsar-se i els països es van tancar en ells mateixos". "Seria una espiral descendent que podria consumir el món sencer", va concloure.
Avui l'FMI publicarà oficialment les seves perspectives econòmiques, que ja es van filtrar la setmana passada i que preveuen un any molt difícil per a Occident. A l'informe l'FMI pronosticarà una caiguda del PIB espanyol de l'1,7% i una paralització generalitzada dels països de l'eurozona. Per aquest motiu Lagarde va instar els països a col·laborar més, una disposició que va trobar a faltar durant el "turbulent 2011". En la seva opinió, durant l'any que acabem de deixar "moltes coses de les que podien sortir malament van sortir malament". "Vam veure mesures poc eficaces a Europa, però també als Estats Units. La política no ha pogut curar velles ferides i això ha empitjorat la cosa".
El pessimisme de Christine Lagarde també ha arribat a la Península. El Banc d'Espanya sembla compartir les opinions de l'FMI i ahir es va apuntar a les tesis més negatives sobre l'economia espanyola.
Recessió a la vista
El regulador presidit per Miguel Ángel Fernández Ordóñez ha rebaixat dràsticament les seves previsions. En el seu últim informe, publicat ahir, pronostica que el PIB espanyol caurà un 1,5% aquest any (fins ara preveia un creixement de l'1,5%) i que l'atur no començarà a baixar fins al segon semestre del 2013. L'informe preveu una recessió que durarà tot l'any i que s'acabarà l'últim trimestre d'aquest any. De tota manera, malgrat que el 2013 es tornarà al creixement econòmic, serà molt dèbil (del 0,2%).
Hi ha diversos motius que expliquen aquesta caiguda de l'economia. Segons el Banc d'Espanya, les mesures d'austeritat que aplicaran les diferents administracions "tindran un efecte directe" i seran un dels grans causants d'aquest descens. Malgrat això, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va insistir des de Brussel·les, on ahir va participar per primera vegada a l'Eurogrup, que no es planteja cap escenari que no passi pel compliment dels objectius de dèficit.
El Banc d'Espanya també preveu que l'empitjorament de la resta de països (especialment els europeus) perjudicarà les exportacions, un dels dos pilars -juntament amb el turisme- que es mantenen bé des de l'inici de la crisi. El tercer gran motiu és que les condicions per finançar-se són cada cop més restrictives, cosa que dificulta el flux del crèdit.
