ELECCIONS PARLAMENTÀRIES
Crònica 02/03/2012

L'Iran invoca un complot occidental per motivar el vot

Robert F. Worth
3 min
Un iranià passa pel costat de propaganda electoral, ahir a Teheran.

THE NEW YORK TIMES / WASHINGTONEls últims dies, previs a les eleccions parlamentàries d'avui a l'Iran, el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, i altres polítics han recorregut el país per fer advertències severes contra una gran conspiració occidental per minar la votació. Els mitjans de comunicació oficials han amplificat la campanya: "Els Estats Units temen una gran participació dels iranians a les eleccions", deien els titulars de Press TV, la televisió estatal en llengua anglesa.

Això podria sorprendre fora de l'Iran, on les eleccions són àmpliament ignorades o desestimades com una lluita entre un cercle cada cop més estret d'ultraconservadors. Però aquestes no són unes eleccions normals. Seran les primeres des de les presidencials del 2009, que van desencadenar acusacions generalitzades de frau, grans protestes al carrer i dures mesures repressives del govern, durant mesos, que van eliminar qualsevol oposició viable.

Ara les autoritats iranianes -que fa temps que promouen la participació com un índex de la legitimitat democràtica del seu govern- han de tornar a atreure el poble cap a les urnes. No serà fàcil: els líders del moviment opositor estan en arrest domiciliari o empresonats, igual que centenars dels seus principals seguidors. Els diaris i altres mitjans que s'havien aliat amb ells han estat tancats o silenciats. Una quarantena de periodistes destacats han estat empresonats.

L'espectre ideològic dels que es presenten al dèbil Parlament de 290 membres, conegut com el Majles, va "del negre al gris fosc", diu Karim Sadjadpour, un analista expert en l'Iran, al centre Carnegie Endowment for International Peace. Fins i tot entre molts ciutadans sense afiliacions polítiques clares, la fe en el poder de votar sembla haver baixat molt, segons molts analistes.

Fins ara, les autoritats han intentat atreure el vot retratant-se com si estiguessin assetjades per un Occident arrogant i fent servir veterans de guerra per instar els votants a anar a les urnes, i el ministre d'intel·ligència, Heydar Moslehi, ha avisat de complots insidiosos per evitar que el poble voti. "Unes eleccions vibrants donaran a l'enemic un bon cop de puny a la boca", va afirmar Khamenei dimecres, segons l'agència estatal Mehr.

Una participació alta pot ser especialment important ara, a la llum de les dures perspectives econòmiques i l'escena política cada cop més fragmentada. Noves sancions imposades enguany per Europa i els EUA han tingut un efecte sense precedents en el sector privat i la classe mitjana iranians. I l'aiatol·là Khamenei sembla cada vegada més impopular, amb alguns conservadors que han trencat els tabús i l'han criticat obertament.

Alhora la majoria d'analistes diuen que el govern divulgarà una participació del 60 per cent o més alta, passi el que passi avui. A diferència del 2009, les manifestacions són poc probables malgrat que hi hagi clares indicacions de frau perquè les expectatives són molt baixes, diu Mehrzad Boroujerdi, professor de ciència política a la Universitat de Syracuse. I encara que la participació fos alta això tampoc no seria un signe de suport per a l'estat: molts iranians votaran per evitar ficar-se en problemes, perquè els seus carnets d'identitat nacionals són segellats quan voten.

Divisions entre els conservadors

Si hi ha algun dramatisme en aquestes eleccions, té a veure amb l'amarg conflicte entre dos grups de conservadors: els aliats del president Mahmud Ahmadinejad i una facció de clergues de línia dura i comandants de la Guàrdia Revolucionària que asseguren donar suport a Khamenei. Tot i que ningú en la classe política gosa desafiar Khamenei obertament, el president ha aconseguit augmentar el poder del seu càrrec des que va ser elegit per primer cop el 2005, i espera mantenir la seva influència entre els seus aliats al Parlament, fins i tot després que el seu segon mandat acabi el 2013.

Aquestes ambicions han alimentat tensions amb Khamenei, que té l'autoritat final en l'executiu iranià. Els dos mandataris van protagonitzar una discussió pública poc habitual al maig. Ahmadinejad i els seus han recaptat grans sumes de diners amb la privatització d'empreses públiques des del 2005, i alguns analistes diuen que podria usar aquests fons per ajudar els seus favorits a ser elegits, o fins i tot per dur al seu bàndol nous membres del Parlament. "Ahmadinejad vol agafar el control del Parlament per dues raons -diu Muhammad Sahimi, professor a la Universitat del Sud de Califòrnia que escriu per a la web Teheran Bureau-. Vol evitar que els seus rivals al Parlament el destitueixin -com amenacen des de fa temps- i vol influenciar, a través de la cambra, les presidencials del 2013".

stats